Si hi ha un camí fàcil, planer, directe, us penseu que l'agafaré??? No, jo he d'agafar el díficil, llarg, costerut i ple d'entrebancs.Una porta tancada, o un senyal d'stop, doncs, au oblidem-nos del sentit comú, fem cas al nostre cor i enlloc de passar de llarg, o dónar la volta, doncs no, a insistir-hi, i seguir trucant...
Una decisió clara, doncs au a buscar tots els matisos possibles i totes les circumval·lacions hagudes i per haver...
Sentir i dir-se a una mateixa: Nena, et van els reptes.
Els reptes no ho sé, especialista en complica-me la vida això per descomptat.
Que me'n oblido dels errors, i hi torno a caure, un i mil cops, sí, i tant, i ho faig amb un somriure. Què em clavaré la nata del segle, hi ha molts números, però si no jugo no ho sabré...
No hi havia prous fronts oberts??? Es veu que no, au obrim-ne quatre més...
Com desfer tot aquest embolic? Francament, ni idea.
13 comentaris:
Tota una declaració de principis, em recorda al primer acte del cyrano... potser no arribaré lluny ni serà gran el meu viatge, però almenys hi arribaré tot sol (ummm, o quelcom semblant)
Em sap greu Iu, però quan parlava de fronts, no eren els fronts físics d'un cos... i sí el teu comentari força macabre...
Petons.
Res, mirant endavant i fent front als problemes, però només quan arribin. Mentre siguin allà, aprendre a conviure amb ells fins que te'ls trobin. De problemes sempre en tindràs! Sort!
Mmmm... Em sona eixe caràcter, m'és molt familiar.
Eixa actitud et farà caure moltes vegades, però et sentiràs amplament recompensada!
Me'n torne a la feina...!
Sempre es un allaujement que t'hi posis si vols, pitjor seria obligada.
Bona sort....amb l'enbolic
Això està molt bé si lluites per aconseguir alguna cosa que millorarà la teva situació i la dels teus. Si les portes que mires d'obrir només han de fer que fer-te mal, potser que no siguis tan agosarada i giris cua abans no sigui pitjor.
Per molt difícil que sigui, sempre fer cas al cor!!!!
S'ha d'arriscar. Si no mai sabràs si ets capaç d’aconseguir els teus objectius
*Sànset*
Com ho diuen?...."Qui no s'arrisca, no pisca".
Si senyora, ja tens raó ja. Hi ha persones (tu en deus ser una d'elles) per la que la vida es una cursa d'obstacles i de reptes constants.
Tant de bo sigui plena de reptes i no tant d'obstacles. Els primers ens fan créixer i els segons ens poden fer desanimar.
Sigui com sigui: Endevant!. Tu pots, n'estic segura!.
Una abraçada.
M'agraden molt els teus principis.Et seguiré de prop...
és clar, no ho podem posar tot fàcil a la vida, no? si no on quedarien els reptes?
Som complicats els humans, eh! Però una vida sense embolics seria taaaaan aborrida. Encara que de vegades en fem un gra massa :)
Publica un comentari a l'entrada