Esperances malgastades
Buscant oportunitats
I quan trobes la fortuna
El teu temps ja s´ha acabat
Ironies de la vida
Quasi sempre és massa tard
Soledat amiga meva
Sempre véns al meu costat
Els amics que t´estimen
Mai et deixen sol
I vénen quan més falta et fan
Enyorances raonables
Del camí qe ja hem passat
I quan creus que ja arribes
Has de tornar a començar
Ironies de la vida
Sempre sempre és massa tard
Soledat amiga meva
Sempre véns al meu costat
Els amics que t´estimen
Mai et deixen sol
I vénen quan més falta et fan
(Pep Sala)
4 comentaris:
Si, quasi sempre és massa tard quan perdem alguna cosa. Però no és tard, quan has tingut als amics al teu costat, els has tingut a l'hora.
Amunt xiqueta!
Perdre algu sempre fa mal pero es la fi del mon i cal aixecar-se t'animas si ?
Després de tot....creus que es mareix tant de recordament teu?
Pasa pàgina......amiga, segur que algú espera la teva arribada
Comencem un nou any, aprofita per tirar el vell calendari que ja no et farà servei i omple les pàgines d'aquest nou.
Em sap greu veure't així perquè tu mateixa et fas més mal.
No és fàcil, ho sé, però poquet a poquet aconseguiràs posar "el rellotge a l'hora".
Ànims, guapa!
Publica un comentari a l'entrada