Sempre m'havia agradat la festa de Reis, tant de petita, com de gran, però aquest any no li trobo la màgia per enlloc.
M'encanta veure la llum que desprenen els somriures dels nens i no tant nens. M'encanta veure el somriure il·lusionat dels meus "nebots":la Pepa i el Lluc, amb la carta dels reis a la mà i deixant-se la veu cridant als reis i espavilant-se a recollir algun que altre caramel.
Aquest any la meva carta als reis mags és senzilla:
- Que els de casa recordin a l'Èlia amb un somriure i no pas amb llàgrimes.
- Que s'acabin d'una vegada les visites als metges, hospitals i problemes de salut.
- Que tingui al costat aquells a qui estimo i que m'importen amb bogeria.
- Que torni a ser feliç.
- Que em desperti d'un malson, i senti, m'he equivocat, et vull, com fa uns dies...
No em dec haver portat massa bé, pq tot això no ho tinc.
6 comentaris:
Crec que el que menys et cal es sentirte culpable de res.
Ei, que de culpable, no me'n sento!!!
Ànim dona!!
Ets molt jove i et queden moltes coses noves per ilusionar-te'n. Si aquell s'ha equivocat, ja tornarà, no et quedes esperant-lo, fes la teva vida.
Força!
Però segur que tots aquests regals aniran arribant. Potser els Reis te'ls envien dosificats.
Un abraçada ben forta!
Saps que em deia la meva mare en moments com el que tu passes ara?. (Jo també he patit mals d'amor, com tot-hom).
Deia:
Segurament no era la persona que t'ha de fer feliç. Potser el futur et guarda quelcom molt millor. Espera i no desesperis.
I saps?.
No anava desencaminada.
Ah!.
Els Reis Mags, m'han deixat un munt de petons per repartir...en vols uns quants?.
Et pots imaginar la carona de la Xènia?. Beneïda innocència!.
Potser t'has portat bé, però els reis en comptes de porta't el que demanes, et porten experiències, experiència, (aprenentatge) ets molt jove! (I maca!).
Publica un comentari a l'entrada