Aquest any a casa haviem decidit que per aquestes dates no hi hauria regals, les coses no estan per llençar cohets, i tampoc hi ha gaires ànims, ens falta l'Èlia, i el que hauria de ser un dia alegre amb una pila de somriures, serà un dia d'allò més trist.
Així que tret d'alguna cosa pels més petits, res més.
Però com que sabeu, m'agrada tenir detalls amb les persones que estimo, una petita idea que fa dies que em ronda pel cap, i que espero tenir a temps. La persona s'ho mereix, sempre està al meu costat, pobre, les ratllades que ha d'aguantar!!!!
I l'única cosa que vaig buscar amb ganes, que vaig mirar i remirar abans de decidir-me per alguna en concret, que estava pensada amb tota la il·lusió i tot l'amor, suposo que a hores d'ara ja deu ser de camí, tot i que no serà el mateix, o potser fins i tot ja és al fons del cubell de les escombraries.
Per mi el millor regal ara mateix, seria un somriure, una abraçada o un petó.
6 comentaris:
Jo en aquest moment desde un xic lluny et deixo les tres coses amb molta de sinceritat.
No serà el mateix, però jo també t'envio una abraçada ben llarga i forta i un petó.
Aquestes coses no són mai fàcils d'afrontar. Ja havia llegit els altres posts, però es fa difícil comentar-los. És moment de recolzar-te en els que estimes, i per què no fer-los regals, encara que s'hagi dit que no? Potser en la seva alegria trobaràs la teva.
Que aquest any ompliu d'energia aquest buid.
Una abraçada Luthien!
No he fet comentaris en els teus últims posts, perquè senzillament, m'han deixat desconcertada.
Ha sigut com passar de la calor al fred, amb poca estona.
Estàs be?.
Desitjo que superis ben aviat aquesta tristesa.
T'envio una forta abraçada i molts petons.
Anim!.
Gràcies a tots per passar per aquí, la veritat és que agraeixo molt, els vostres comentaris, de debò.
Un petonàs per tots.
Publica un comentari a l'entrada