dimarts, 9 de febrer del 2010

Plou i què????



Surto de Cambrils a primera hora del matí, el cel està núvol, però no plou ni gota, tot i això ja es veuen els primers individus (més val no especificar gènere) carregats de paraigües, que no sé si saben la funció de l'esmentat aparell, ja que alguns sembla que vulguin travessar el personal amb ell!!!!
Al migdia surto de la feina de Tarragona, que plou, res de l'altre món, quatre gotes mal comptades, que sí, d'acord, mullen, però res més!!!
Senyors i senyores la pluja no encongeix!!!!
No cal dedicar-se a fer curses d'obstacles per les voreres, no sigui que una trista gota els despentini els cabells o els arruini el maquillatge, la roba s'eixuga i naltros també.
Per quatre gotes cal que s'organitzi aquest guirigall de cotxes fent sonar els clàxons, no aconseguiran pas arribar més aviat. O si?
No cal que se't quedin mirant com si estiguessis sonada pel simple fet de no portar paraigües, no plou tant i senzillament no m'agraden gens ni mica. No m'han agradat mai.
Surto plovent de Tarragona, i arribo de nou a Cambrils amb un sol que badava les pedres, que el temps està boig, si i tant, però naltros també, i força.
Després al vespre ventada per endur-se els quatre núvols que poguessin quedar.
Més igual el temps, però que es comporti el cap de setmana, oi???
Com deia la cançó d'Els Pets: Està plovent, però em vull mullar!!!!

8 comentaris:

Joana ha dit...

A Mataró pasa el mateix, quatre gotes i tot col-lapsat de cotxes.
És clar que jo, encantada... de la pluja.

Eulàlia ha dit...

ei,
la gent es torna boja quan veu que cauen 4 gotes. tothom a correr amunt i avall amb paraigües o agafant el cotxe per anar a buscar els nens al cole i deixar-los 2 carrers més enllà a classe d'anglés, karate o psicomotricitat.
l'aigua mulla, és un fet inevitable, doncs gaudim-lo.
;)

Jordi ha dit...

Un bon entrenament sota la pluja és revitalitzant!
Estic d'acord amb tu, precisament ahir vaig publicar un post molt semblant! Vaig amb paraigües, però amb seny.

Garbí24 ha dit...

Nosaltres com el temps....tots bojos, tens raó. Ens hauriem de pendre la vida amb més calma, nomes en tenim una

Arda ha dit...

Ostres!. I jo que em creia que nomes era en Quim el que estava "renyit a mort" amb aquest magnific invent que es el "para- pluie"?.
Tu també?.
Una abraçada molt gran.

sànset i utnoa ha dit...

Jo tampoc no porto massa bé això del paraigües. M'estranya que ningú hagi inventat res més pràctic...

*Sànset*

maria ha dit...

La pluja és inesperada com tot ho bo.

assumpta ha dit...

Tinc el paraigües petit espatllat i com pel matí no plovia no me'l vaig endur.
Desprès va començar a ploure i ho va fer durant tot el dia a Lleida.
Al sortir em vaig mullar, però desprès del primer dia de feina i encaparrada com estava fins i tot ho vaig agraïr i força!

Em sembla que aquesta setmana hi tornarà.
;)