diumenge, 23 de maig del 2010
Contrastos...
Dies de contrastos.
D'alts i baixos.
De nervis i pors.
D'alegria i felicitat.
De dormir fins tard i aixecar-se aviat.
De dormir poc pensant en aquelles hores interminables a l'hospital.
De sentir-se la dona més feliç del món amb un senzill somriure.
De tenir al costat la persona més especial de totes.
De sentir la més gran de les il·lusions pel projecte que comencem.
De sentir cert temor davant dels nous canvis.
De valorar els petits detalls.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Tenir algú o pasar per l'hospital sempre fa por.
Ai sii nena... sols la paraula "hospital" ja produeix totes aquestes sensacions... Espere que vagi tot bé!!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada