divendres, 8 d’octubre de 2010

Mirant el cel...



Agafats de la mà, deixarem que la lluna
ens acariciï l´esquena i ens dongui una ombra.
Deixarem que el cor, ens escalfi al vent
i ens fagi un racó...
Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre.
No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou.
Mai és negre el Cel del Nord!!
Perduts d´ambició, deixarem que el joc
ens robi el pensament i ens escalfi la pell.
Deixarem que l´alba ens desperti amb calma
i ens llevi suaument.
Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre.
No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou.
Mai és negre el Cel!!
He fet allò que es fa, robant al cel estrelles
i he dit: "dóna´m la mà".
No és fàcil seguir una recta, no és igual per tots.
Mai és negre el Cel del Nord!!
Deixarem que el cor, ens escalfi al vent
i ens faci un racó...
Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre.
No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou.
Mai és negre el Cel!

El cel del nord. Lax'n'busto.

Pd: Avui el dia és com el cel, amb núvols grisos que entristeixen el dia...

Cap comentari: