Com es que sempre hi ha persones que es repengen en la feina dels altres?
Com es que sempre n'hi ha que es fan un fart de pencar, i d'altres s'ho miren tranquilament com si la cosa no anés amb ells?
Si sabem que la feina s'ha de fer i que tots volem acabar aviat, no és més lògic fer-ho entre tots, i aconseguir uns resultats amb més rapidesa?
Doncs es veu que no!!! No sé si m'he equivocat de bàndol, però no vull ser dels que s'ho miren, i encara riuen mentre els altres treballen. A l'altre costat també hi havia rialles, i les prefereixo son més sinceres.
No totes les impressions fan posar de mal humor, em quedo amb el bon rotllo d'aquests dies, amb la complicitat, amb el pou sense fons que és la imaginació dels nens, i amb els mil i un somriures!!!
Si puc, vull tornar la propera edició.
Pd: Dani, gràcies per la flor!!!!! Ja sé on la posaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada