Dins les venes, el mar.

Com si fos un gran ocell Voldria jo volar Damunt el mar immens Cel blau enllà, enllà... Voldria no fer-me gran i ser, amb tu, petit encara Voldria estimar aquest moment i aquesta mica de vent i els teus ulls transparents, miralls de lluna i enyorança. Si tu i jo fóssim infants plens encara del ritme de la dansa no hauríem après a contar els morts i jugaríem a estimar-nos. Com si fos un gran ocell Voldria jo volar Damunt el mar immens Cel blau enllà, enllà Blau cel dins dels teus ulls Dins les venes, el mar.