Matí que ha passat volant sense fer massa cosa de profit, i en canvi la tarda ha passat d'allò més lenta. Hi havia poc ambient al parc, suposo que el temps hi ha influït més del compte, i l'estona s'allargassava.
Al final com cada dia, quan els tallers ja estan tancats i hi ha l'actuació infantil, hem acabat cantant les cançons. Hem aguantat estoicament (per no dir directament que passàvem del seu comportament), les mirades d'un pare que ens mirava, amb un posat d'allò més seriós, que amb la mirada ens volia dir que fèiem el més absolut dels ridículs.
Francament m'és igual, continuo conservant aquella nena que portava dins, i totes les pallassades que no vaig fer de petita les faig ara, i al qui no li agradi que no miri. Es tracta de fer passar una bona estona als més petits no?
El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha.
Fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà,
la, la, la, la, i barrets de capellà.
Quan se'n puja una pujada ja s'atura a mig camí,
dóna temps al maquinista d'anar a beure un got de vi,
la, la, la, la, d'anar a beure un got de vi.
Els vagons són de primera, mal cosits i apedaçats,
ningú no viatja de tercera ni pagesos ni soldats,
la, la, la, la, ni pagesos ni soldats.
El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha,
fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà,
la, la, la, la, i barrets de capellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada