Perque és una de les cançons que van lligades a tu papa.
Perque l'has cantat mil i una vegades.
Perque estic convençuda que la tornaràs a cantar, i jo amb tu!!!!
Perque és escoltar-la i que em vingui la teva imatge al cap.
Perque ets tu qui m'ha ensenyat a viure cara al vent!!!!
Ara i sempre.
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres
al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
3 comentaris:
Ara cal que aquest sentiment li arribi a ell i segur que se´n surt!
Ànims!
Si el teu pare t'ha ensenyat a plantar cara a les adversitats, segur que es un gran pare i un gran ésser humà.
I estic segura que n'ets una digna hereva.
Una abraçada.
Una canço, que en algun temps va ser molt mes.
Publica un comentari a l'entrada