Reflexes d'ignorància. (Manu Guix)

Viu ... que no m’importa ...
Riu... ningú t’escolta
Ara... que faras?
Si ningú no et vol per res, hoo...
Si ningú t’obre la porta...
Però has de seguir lluitant, no em diguis que no...
Hi ha massa coses importants, en joc
Tots dos sabem que no es gens bó patir
Però és bó haver patit
Tot allò que no acabi amb tu, et farà més fort
I cada cop que et miro em veig a mi mateix
Com si et tornesis un mirall.
Del que no em puc amagar
Com si l’amor que per tu sento fos una arma, que no se utilitzar
Només demano que m’escoltis i que em diguis si m’estic equivocant
O és que ja sóc massa gran
Però és que veig coses que no veus i sobretot,
No vull que et facin mal, hoo...
No vull que et facin mal
Ara... que ja ho saps tot de mi
I demà... hoo
Demà potser no sóc aquí
Però has de tirar endevant
Amb els teus propis mitjans hoo
És aleshores quan sabré...
Si t’he pogut ajudar...
Només el dia que desprès d’un error...et puguis aixecar hoo
Serà el dia en que sabràs, el molt que t’he estimat
I cada cop que et miro em veig a mi mateix
Com si et tornessis un mirall
Del que no em puc amagar
Com si l’amor que per tu sento fos una arma, que no se utilitzar
Nooo, nomès demano que m’escoltis i que em diguis si m’estic equivocant
O és que ja sóc massa gran
Però és que veig coses que no veus i sobretot,
NO VULL QUE ET FACIN... MA...L