Ja hi tornem a ser, dolor, llàgrimes, nervis, corredisses cap a l'hospital, més nervis i més dolor, hores desesperants, pendents del telèfon, primeres proves, visita dels metges, més proves, ara volem observació i control, la sucre disparada, panxa inflada, dolors, mirades, silencis enmig d'un passadís, tac programat per diumenge, continuar esperant, deixar-lo allí quan l'únic que vols és emportar-te'l i que estigui bé d'una vegada.
Amb ganes de plorar, de cridar ben fort fins a destrossar-me les cordes, amb ganes de que algú m'abraci i em digui que tot això no està passant.
2 comentaris:
Ei ,luthien ! T´envio la meva barçada més forta i ja saps on sóc pel que calgui. Un petó i força!
Aquest sentiment m'és molt familiar. Conec aquesta desesperació de veure patir les persones que estimes.
Només vull dir.te que tinguis coratge i rep una abraçada molt i molt gran de part meva.
Desitjo que tot vagi be.
Pots comptar amb mi per el que calgui.
Publica un comentari a l'entrada