diumenge, 12 de juliol del 2009

Sopar fi de curs...


Una bruixa que fa premonicions rares, donar més voltes que una baldufa d'una plaça a l'altra buscant la pista per obrir la porta, tots morenets i vestits completament de blanc i anar fent xou pel carrer (si es que ens oblidem el sentit del ridicul a casa... no tenim remei...), buscar entre la gentada que omplia la façana marítima de Cambrils a aquelles hores, algú que gastés un 35 de peu, algú altre que portés ulleres vermelles, un amb jersei vermell, i algú de Saragossa, i algú més del País Basc, el més dificil... trobar algun aragonès, i mira que Cambrils està plagat!!! suposo que s'espantaven en veure'ns.... Intentar aconseguir 50 cèntims amb monedes d'1 cèntim, qui va fer la gimcama es va quedar descansat, eh????
Arribar al local i veure'l tot decorat la mar de maco, sopar plegats, somriures, emocionar-nos amb el video (com a mínim jo sí...), fotos, ballarugues, purlacions, somiar desperts, valoracions del curs que s'acaba i propostes pel nou, jugar al joc per equips que ens tenien preparat, i que hi va haver de tot, oblidar-nos de la poca vergonya que ens quedava, no en va estem embolcallats de confiança entre naltros...
banyar-nos a la platja a les tantes de la matinada... senzillament genial...
posar-te al llit, i esperar que et vingui la son, exacte m'havia desvetllat el bany nocturn...
carregar-me les piles...
Un petonàs a tots....

3 comentaris:

Arda ha dit...

Ostres que be que us ho passeu!.
Si ho arribo a saber, em quedo fins diumenge i m'afegeixo a la festa.
Encara que ho hagués hagut de demanar de genolls...

Anastàsia ha dit...

Ostres! no em puc creure que no trobessiun ni un basc ni un manyo a Cambrils . Segur que estàveu allà???
I què la porta , va obrir o no?.
Meresccudissim fi de curs i merescudíssimes vacances, eh???
Moltes gràcies per tot el que feu pels nens i nenes de Cambrils !!!

Andrea. ha dit...

Arda
el pròxim ja t'avisem això sí, la vergonya te l'hauràs de deixar oblidadada....
amb ganes de que la Xènia tingui l'edat per poder venir i viure moltes aventures amb ella...

Anastàsia
de manyos ni havien si, ja sabem que n'hi ha moltissims, ara que ens fessin una mica de cas, ja et dic que va costar...
fins aviat.