dijous, 18 de febrer del 2010

Camins separats, i què?

Després de les últimes setmanes, especialment dures a nivell anímic, he decidit plantar-me, dir prou, fins aquí!!!!
Ja me n'he cansat de veure-ho tot negre i omplir-me de pensaments pessimistes i absurds, donant pas a una persona que no s'assembla res a la que sóc normalment.
Ja n'hi ha prou de tanta tonteria acumulada!!!
Cansada de perseguir una simple quimera, no vull unes simples engrunes, vull el pa sencer com diu la cançó.
Potser sonarà egocèntric, però francament m'és igual, ells s'ho perden!!!!

7 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Digues que si, que es fotin...ells s'ho perden

Agnès Setrill. ha dit...

Has de pensar per aquest ordre:
1er:
Amb tu,
2on:
Amb tu,
i 3er:
Amb tu.

...Després lo demés. I com que pots, acabaràs pensant amb tothom, però una mica més amb tu, com ha de ser!

Eulàlia ha dit...

ei,

crec que has pres una bona decisió

sip

Molon labe ha dit...

O ells s'ho guanyen.... com deia aquell

maria ha dit...

Molt bé Luthien! M'agrada com penses...

Anònim ha dit...

És una bona decisió. Quan cal recuperar els ànims, el consell de l'Agnès és del tot recomanable!

sànset i utnoa ha dit...

El moment en que dius prou quan has estat anímicament feble és fantàstic, es té una energia que no saps ni d'on la treus!

segueix aixi!

utnoa