
I encara em fa més ràbia que aquests dies siguin forçats, per culpa d'algú que no hi veu tres dalt d'un burro, i que és un perill conduint!!!!
N'estic més que tipa d'anar amb el maleit "collarin" tot el dia, vull poder-me moure amb llibertat.
Les companyes de la feina em deien que em deixés mimar, i ho he fet, de debò. Al cap i a la fí, tinc al meu costat la millor persona del món, atent com ell sol, i al que estimo moltíssim, i que no m'ha deixat fer res de res...
Au, a seguir uns dies més amb la tortura aquesta al coll (qui els va dissenyar, es mereix un premi... (llegir amb ironia)....
6 comentaris:
No em diguis que has tingut un accident!.
No en se res i em sap molt de greu. Espero i desitjo que hagi estat mes un ensurt que un mal físic important.
Ostres. Ha d'haver estat una mica fotut per tenir de portar "collarin".
Et trucaré i m'expliques com estas.
Fins llavors, rep una abraçada virtual molt i molt forta.
Deixat cuidar!.
ei, pff quina putada lu del collarin.. en fi.. que et recuperis aviat!
;)
Millorat i no moguis gaire el caparró.......ah!! i aprofita't del que et cuida...;)
Vas tenir un accident? òstia, cuida't molt!!!
Sobretot si són les cervicals, és una de les zones que requereix molt bona recuperació, sobretot per no ressentir-se'n quan ens fem grans.
Deu ser un rollo no? em sap greu. REcupera't molt aviat!!!
Ostres, que et recuperis aviat i espero que no sigui res!
I si llegeixes llibres, blocs, surts a passejar... jo que sé! Jo tampoc m'hi sabria estar a casa sense fer res!
Ostres noia! Doncs tingues molta paciència, encara que sentis molta ràbia, que és el teu cos, i la teva salut. Ànims!
Publica un comentari a l'entrada