Algú pot trobar que una imatge d'unes cadenes, pot ser anar un pèl lluny, però la veritat és que em trec un pes de sobre, al "collarin" ja li queden les hores comptades (espero), i serà com si m'alliberès d'alguna cadena, en aquest cas d'escuma, que m'impedís fer el que realment m'agrada.Francament prefereixo tenir el dia i l'agenda ocupats en allò que jo trio, o en allò que per alguna raó o altra em toca, que condicionar tot el meu dia a dia a un estri, que fa que vagi pel carrer amb complexe de robot.
Qué és pel meu bé, d'acord, no ho penso pas posar en dubte, però que cansa i molt, també.
2 comentaris:
Tot arriba al seu final tard o d'hora, paciència que et que poc!!!
Tot es fa a fi de be oi?. De tota manera, no dubto que sigui realment molest portar aquest estri al coll.
Jo que ni tan sols suporto els jerseis de "coll alt" a l'hivern!.
Me'n alegro que ja quedi poc.
Ànims guapa!.
Publica un comentari a l'entrada