Gràcies noietes!!!

Ja ha passat tot un any

des de que vam començar

a Mas Munté vam anar

i ara ja hi tornem a estar.

Aquest temps al vostre costat

ha estat molt especial

hem crescut, hem rigut junts

i també hem plorat.

Gent de Mar

ens ha fet grans

ja notem el cuquet.

Gent de Mar

ens ha fet grans

i ara sisplau tots a cantar.

La Pedro és esbojarrada

el Jonh és el cuiner,

l'Andrea és carinyosa

i el Gus és timbaler.

La Berta ve de poble,

la Camí la trillissa

l'Ingrid la rebel

la Bargalló la del seny.

El Dani tocacollons,

l'Eva és una cotilla

el Reca no calla mai

la Mercè la feliç.

Ai Cedó, que no et veig!

La Colom la Gordita

el Pau ens diu joves
i la Chaos ja té cotxe.
En Benach el rialler

la Clara ve de d'empalmada.

Ai bon Jesús,

Mossén Fortuny!

Gent de Mar...

Somriures...

Una caixa plena de somriures, és el que me'n duc d'aquest cap de setmana. Realment em feia falta, i les expectatives han estat plenament superades!!!!

Carregar i descarregar cotxes amb mil i una tendes, que s'han quedat per netejar, que em demanin el carnet (?????????), l'Albert conduint!!!!, el Dani content i motivat pels que si hi assistim, menjades al solet, piscina coberta però d'aigua gelada, consells, decisions, torns de paraula, jocs, post-its que cauen, danses, agendes noves i llampants amb mil i un cap de setmana per omplir d'activitats, contes políticament incorrectes, d'un patufet (o patufeta) que se'n va de prostíbul, de boles del bingo que desapareixen, de serem la mafia catalana!!!, juguem a la cremallera o a la figa, somriures, rialles, plors, compromís, promesaires i padrins, més plors, cançons màgiques, guitarres, acordions, percussió, llagrimes que s'escolen, somriures dolços, purgacions, (si havia de triar, ho tenia molt molt fàcil), somriures còmplices, renys de "mossen" cada vegada que se'ns escapava algun rénec, balls, begudes, "marcianitos", de joc del silenci i del seu rei (sorry Albert!!!), gent que "cau" vestida a l'aigua, roba mullada i gent gelada, falta de tovalloles, un psicòleg interminable (on son les preguntes trampa???), abraçades, petons, més cançons, de dormir tots plegats (encara que poca estona), despertador que sona abans d'hora, tallers, xerrades d'excursions, xerrades per branques, preparem l'assemblea, de neteja general, i del somriure mig trist quan veus que això s'acaba, però saps amb seguretat que hi haurà molts més dies com aquests.

Marxem de balneari???

Després de molts dies de preocupació, d'un temps que alguns aprofiten per fer vacances i d'altres senzillament hem vist passar aquestes vacances, després de la feinada que uns es van fer a l'hora de preparar el nou local i abans de que vinguin tots els nens i nenes, els caps marxem plegats!!!!
Tremola Mas Munté que venim!!!
Surrealista oi la invitació????? Què ens hi trobarem????
Més noticies diumenge al vespre.

Mafalda, de nou.

El nou lloc d'aventures...

Aventures de museu, de barques, de sàrcies que no pas xarxes, de rajades que no pas mantes, de taurons petits, d'on son els dofins?, de podem anar a la part de sota de la barca? de ponts que s'aixequen o no, de gadegans que no pas escamarlans, de moqueta i de peücs, de sentir:"a aquesta barca li falta la meitat!!!", de remolcadors, de "barcos" carregats i descarregats", de fars que s'amaguen, de jocs del qui és qui, i del memori, de pantalans que no pas pantalons, de tones i tones de carbó, de mil i un molls diferents, de titelles, de peixos, crustacis i mol·luscs, de cadenes energètiques, de tonyines nedadores, de llenguados que s'amaguen, de l'engany del rap i dels bancs de les sardines, del micro que s'acopla, de la veu cada cop més fotuda, de cares il·lusionades, de culs inquiets, d'armilles salvavides, de: "no toqueu el xiulet!!!, de bons companys, de bons projectes i millors perspectives, de sortir poquet per aquesta mar nostra, de ganes de dir-li al capità que no s'aturi a la bucana, sino que segueixi endavant...

De moment m'agrada i molt la meva feina al museu del port de Tarragona. Ens hi veurem?

Vull cridar ben fort.

Vols la vida i l'has jugada

vols somriure i tens un plor

vols l'amor d'una vegada

quan estimes de debò.

Però ja saps que cada dia

té el seu temps de llum i dol

n'has de prendre el que en venia

has de rebre pluja i sol.

Voler callar i passar de llarg

saber empassar-se un gust amarg

o cridar fort per tot arreu

viure la vida cara o creu.

De les runes d'una guerra

moltes pedres trobaràs

sota el sol sobre la terra

no són res, són un mal pas.

Però les prens una per una

i amb la teva voluntat

pots alçar sobre la runa

una nova gran ciutat.

Voler callar i passar de llarg

saber empassar-se un gust amarg

o cridar fort per tot arreu

viure la vida cara o creu.

(Lluis Llach)

Alguns dels meus caparrots.

Perquè som una colla de pallassos,
perquè provoqueu mil i un somriures
perquè al vostre costat les estones passen millor
perquè tinc ganes de repetir aquests moments o de viure'n de nous
i perquè sou part d'una de les millors decisions d'aquest 2008.

Ep!!! Que falten l'Alba B., l'Albert F., la Xaos i la Berta!!!

A seguir lluitant, ara i sempre.

Era l’onze de setembre
de mil nou-cents setanta-set.
El pare treia la senyera,
amb els ulls plorosos cap al cel
Em va dir: “mira aquestes barres,
representen tot el que tu ets.”
No li sortien les paraules,
però no calia dir res mes
Temps era temps, quan jo era un vailet
i el pare em va ensenyar d’on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.
Seré fort. Seré fort, dins el meu cor.
Eren temps de protesta,
però ara tot és diferent.
La vida sembla més tranquila,
podem viure en el present
Aquella gent que ens oprimia
ja fa molt temps que van marxar.
El pare em deia: “no pateixis,
que tard o d’hora tornaran.”
Temps era temps, quan jo era un vailet,
quan el pare em va ensenyar d’on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.
Seré fort. Seré fort, dins el meu cor.
Temps era temps, quan jo era un vailet
i el pare em va ensenyar d’on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.
Seré fort. Seré fort, dins el meu cor.

131...

131 dies amb les corresponents nits fa que vas marxar.
Molts, moltíssims dies de patir, d'anar amunt i avall, de recórrer llargs passadissos d'hospital, sempre amb aquell neguit que teníem tots just abans d'obrir la porta i veure't.
Veure que poc a poc has anat evolucionant, malgrat tot.
Després de tots aquests dies, et tornem a tenir a casa, diferent però a casa en fi!!!
Ara et toca recórrer el passadís de casa, i de ben segur que poc a poc totes les peces aniran encaixant, ara que no sé si el passadís et semblarà poc. Avui ja t'ha faltat temps, per anar pas a pas cap al teu moll, a veure la teva barca i la resta de mariners... son masses mesos sense veure la mar no?
A poc a poc, la teva mar, cada vegada estarà més a prop.
Benvingut!!!

Per tots aquests bon moments....

COLLARETS DE LLUM

Collarets de llum
Quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l’ull i parla
on serà l’amor
que no puc trobar-la.
On serà l’amor
fa la lluna bruna
l’he cercat per tot
que n’estic dejuna.
I l’amor ocult
entre satalies
riu q riu content
de ses traïdories.
Collarets...
Prou l’estel petit
i la lluna clara
cercaran l’amor
més i més encara.
Se’n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se’n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum...


M'encanta aquesta cançó, molt gran el poema de Martí Pol, però amb la versió de rauxa, és genial, és escoltar-la i visualitzar aquells dies màgics, aquelles cançons, aquella guitarra, aquells somriures...

Segueix així

Mesos i mesos veient només la teva imatge estirada en un llit, o com a molt asseguda en aquella ditxosa cadira, o com tu l'anomenes el poltre de tortura!!!, però ahir, tot va canviar, et vaig veure aixecat per primera vegada en tot aquest temps, caminant a poc a poc, amb l'ajuda d'un caminador, amb el pas insegur, però amb una determinació fixada al rostre.
Tots sabem que serà llarg, molt llarg, que hi haurà moments bons, però també de durs o de molt durs, però que d'una manera o altra tiraràs endavant, que costarà sí, però tot arribarà a bon port, tornaràs. Segueix avançant poc a poc, però amb pas ferm.

T'estimo en la rutina

(Joan Isaac)

T'estimo en la rutina
dels vespres coneguts.
T'estimo en el llenguatge
dels gestos ja sabuts.
T'estimo quan em beses
com a un desconegut.
T'estimo si ens sorprèn
l'amor desprevinguts.

T'estimo en la derrota
del cos en front del mirall.
T'estimo en el desordre
que em posa tan malalt.
T'estimo en els llarguíssims
silencis de sofà.
T'estimo quan t'emprenyes
si em fumo el teu tabac.

T'estimo quan em deixes
penjat sota els llençols.
T'estimo quan em dius
“Sembla que visquis sol!”
T'estimo quan no entens
que a mi m'agradi tant
la pluja tardoral
que inunda la ciutat.

T'estimo simplement
per tot allò que no t'hauria
d'estimar.

T'estimo quan et queixes
que no tens temps de res,
que sempre estàs corrent
—“Ningú no m'ho agraeix!”—
T'estimo quan t'aixeques
traient foc pels queixals.
Millor que no parlem
del teu mal despertar...

T'estimo quan segueixo
els rastres que has deixat,
que em porten als teus braços
després d'un temporal.
T'estimo entre les restes
de la passió enyorada.
T'estimo preocupada,
absent, despentinada...

T'estimo quan t'agafa
la neura dels regals,
els dies de Nadal
que em deprimeixen tant.
T'estimo en la mesura
que els déus m'han ensenyat...
Ja ho saps, que no m’agrada
llegir-me els manuals.

T’estimo simplement
per tot allò que no t’hauria
d’estimar.

Fora parets!!!!

Generalment, no m'agrada gens això de trencar les coses, si es poden arreglar dons molt millor.
Però no sabeu el bé que es queda una després de barallar-se amb un mall d'allò més gros i picar contra les parets!!!
Dissabte, carregats de malls, martells, pales, carretons, escombres... i amb una voluntat i unes ganes que feien tremolar ja les parets, ens vam dirigir cap al que serà un dels nostres locals.
Queda feina encara per parar un tren, però carregats de il·lusions, dominarem la neteja, la pintura i tot allò que calgui menester, i si a sobre ho fem en bona companyia, i entre cop i cop s'escapen una bona pila de rialles, doncs molt millor!!!
Francament, això de picar parets va de conya, per alliberar tensions i nervis acumulats, això si acabes feta pols...

JORDINA!!!

Benvinguda al món cosineta!!!
Perque has estat el motiu del somriure més dolç d'avui.
Perque ets com un petit alè.
Perque et van dir el dia 20, i tu has nascut el mateix dia, tant petitona i tant complidora ja!!!
Perque tan remenuda, però ben boniqueta!!!
Moltes felicitats Jordi i Mar.

Fins quan...

Ara que sóc sola a casa, ara que sembla que no ho puc evitar, ara cauen desfermades mil i una llàgrimes reprimides.
Quan tot semblava que començava a tirar endavant, doncs es veu que no, que no es pot obrir la finestra a un petit bri d'esperança.
Fins quan aquest neguit? aquest patiment? aquest malviure? aquest anar amunt i avall? aquests rostres amarats de preocupació? aquests rostres amarats de cansament?
És molt dur veure que un dels teus referents de sempre, es deixa endur per la desesperació, és molt dur, estar al costat d'aquell qui t'estimes i no poder fer massa cosa per alleugerir el seu dolor.
Sé que he de ser forta, per ell i per d'altres que hi ha al meu costat, i davant d'ell no em caurà ni una llàgrima, però ara és el meu moment.

Més Flamicell

Us sona???
Tenir-ho tot i arribar-ho a perdre
no depén, no, de quin sou dus a la cartera.
Pots tenir de tot
pots no tenir gaire
res val pas tant com un amic
que mai no et falla
potser ets un talós
o el món vols menjar-te
però no faràs mai res de bo
si els amics s'acaben.
Perquè hi ha un tresor
que no pots comprar enlloc,
el petit tresor secret amagat entre tots dos.
UN AMIC NO ES COMPRA
UN AMIC NO ES VEN
NO ES POT FER MALBÉ
NI ESTÀ DE REBAIXES
Sí tot va bé... si van maldades...
tenim la sort de ser cada u l'amic de l'altre.
I si ho hem entès, no pot oblidar-se'ns.
Les meves mans t'ajudaran
si mai fa falta.
Tens un moment?
Quedem per veure'ns.
Tinc una cançó
parla d'allò que no hem de perdre.
Només hi ha un tresor
que no es pot comprar enlloc
Aquest tresor secret
amagat entre tu i jo.

Crazy, simple plan.

Tell me what's wrong with society
When everywhere I look I see
Young girls dying to be on TV
They wont stop 'til they've reached their dreams

Diet pills, surgery
Photoshop pictures in magazines
Telling them how they should be
It doesn't make sense to me

Is everybody going crazy?
Is anybody gonna save me?
Can anybody tell me what's going on?
Tell me what's going on
If you open your eyes
You'll see that something is wrong

I guess things are not how they used to be
There's no more normal families
Parents act like enemies
Making kids feel like it's world war III

No one cares, no one's there
I guess we're all just too damn busy
Money's our first priority
It doesn't make sense to me

Is everybody going crazy?
Is anybody gonna save me?
Can anybody tell me what's going on?
Tell me what's going on
If you open your eyes
You'll see that something is wrong

is everybody going crazy?
is everybody going crazy?

Tell me what's wrong with society
When everywhere I look I see
Rich *guys* driving big SUV's
While kids are starving in the streets
No one cares
No one likes to share
I guess life's unfair

Is everybody going crazy?
Is anybody gonna save me?
Can anybody tell me what's going on
Tell me what's going on
If you open your eyes
You'll see that something

something is wrong
Is everybody going Crazy?
Can anybody tell me what's going on
Tell me what's going on
If you open your eyes
You'll see that something is wrong

Ja us enyoro

Xiquets, només han passat dos dies i ja us enyoro!!!
Enyoro aquells despertars, el so de l'acordió a primera hora del matí, enyoro les nostres mirades, les nostres rialles, les nostres bromes i "piques", aquells somriures a tot hora, aquells galls desafinant tot cantant, aquelles revisions llarguíssimes, aquelles actes que volien reflexar el que deiem, aquells ressopons inacabables... vaja mil i una coses!!!

FLAMICELL O8

Dies de somriures, de rialles, de cançons acompanyades d'una guitarra, de xiulets, de crits, de pintura, d'aigua gelada, de banyadors, de samarretes esteses, de rentar la roba a mà, d'excursió, de pujada i baixada amb funicular, de fang, de pluges, de plantar tendes, de dormir poc, dels consells d'honor, de promeses, de foulards, de padrins, d'insectes i repelent, de despertar-nos amb els fraguels rock, de xocolata desfeta, de bruixes i bruixots, de pòcimes màgiques, de visites eventuals al cap, de roba bruta, de bangs, de capità enciam, de bromes, de pulseres, de caixes inacabades, de llibre de les ombres marcant les activitats, de serretes, de remenar olles gegants, de fotografies, de ressopons, de serrells de colors, de xeringues, de decoració, de llanternes que desapareixen quan les necessites, d'aranyes que es colen a la tenda, de córrer per la gespa mullada, de torns de neteja i de treball, de protestes, de dutxes quasi insuportables, de vistes fantàstiques, del soroll del riu al costat, de carioques i pilotes, de pantalons curts al matí i ben llargs a la nit, de motxilles plenes de bons moments...
Dies intensos. Dies màgics. Dies carregats d'amics. Dies de caps. Dies de llops i daines!!!

Senzillament et trobo a faltar...

Més lluny de les muntanyes
jo vull trobar un racó
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
No et puc donar riquesa
no puc donar-t'ho tot,
puc ser el teu llarg viatge,
puc ser la llum del sol.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
Quan estiguis cansada
jo et donaré repós.
Quan res no vulguis veure
t'ompliré els ulls de flors.
De dia quan despertis
vull estar al teu cantó,
vull tenir les mans buides
per prendre el teu amor.
Quan se't tanquin les portes
jo t'obriré el balcó,
quan creguis que estàs sola
podràs cridar el meu nom.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.

(Sopa de Cabra)

Nena............

Avui m'he quedat a quadres al obrir el correu!!! D'entre una bona pila de correus, i cadenes, hi havia una sorpresa majúscula: la meva xica ampostina serà mare!!!!

M'ha fet moltíssima il·lusió!!! Si ja no tenia excusa per no baixar a Amposta de tant en tant (reconec que per motius de força major no tant com voldria últimament), ara encara menys!!! Xiqueta, el títol de tieta va al pack!!!

Una forta abraçada per tu i per l'Adrià!!!

Pd: A la Fibi se li ha acabat ser la reina de casa!!!

FELICITATS!!!

Les coses van així...

Fa un parell de dies, quan veus que una persona que podria fer un viatge curtet, en benefici de tots plegats, no fa altra cosa que farcir-se d'excuses per no agafar el cotxe.
Resultat: un de naltros ha de ver dos viatges!!! No m'ho esperava!!! Ai que això portarà cua, son ganes de que hi hagi mal rotllo, o demostrar ser el més egoista de tots plegats.

No n'hi ha prou amb una pila d'anys, en estar disponible quan ell ha volgut, en canviar una pila d'hores, en anar d'un lloc a l'altre sense queixar-me, en quedar-me més estona si fos necessari, en marejar-me durant una pila de dies ara si fas les activitats, ara no, ara si, ara no, ara fes-me la programació (que encara no he cobrat per cert), en començar ara a les tres, ara a les 5, ara fas més hores, ara no cal que en facis més.
Total, per a què?
Perque ell digui ara que no, paraula que no li he dit jo!!!!.
Si ja fa anys, que aquesta situació és dóna, ja ho hauria de saber no, que tard o d'hora sempre me la juga??? Jo que sóc la seva baldufa preferida, o una de les seves treballadores...

Si hi ha algú, que busca algú per aquest estiu, a les tardes, per fer classes de repàs o cuidar nens, que es posi en contacte amb mi. A partir del 7 de juliol tinc totes les tardes lliures.

Un somriure és el que em provoca...

mirar com poc a poc les situacions dificils es van desdibuixant de nou.
veure les entremaliadures de ma cosina Mariona.
pensar que d'aquí un mes i escaig la Jordina, apareixerà per aquest món.
pensar en els meus nebodets, la Pepa i en Lluc, que deuen estar fent ara???
pensar en els nens que he deixat a l'escolta, tot i que aquest té un petit regust amarg.
llegir les aventures de la petita Xènia.
barallar-me amb les manualitats, per rebre als nens de cara al curs vinent.
anar al cau, amb tota aquella tropa!!!
tenir al costat aquelles persones que m'estimo.

És el que necessitem...

Cau es sol de s´hora baixa dins s´horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s´hora baixa vermell i calent,
me sala i m´arengada sa pell.
Es penya-segat
i una pluja suau de pols estel·lar.
Cau es sol de s´hora baixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s´hora baixa dins es meu cor,
tothom m´estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no vendran cacauets.
Alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s´acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.
Alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida...
Alegria!
Cau es sol de s´hora baixa dins s´horitzó
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s´hora baixa vermell i calent,
me sala i m´arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

I Alegria...

Per continuar esperant tots aquells capvespres.

Estic trista

Ara més que mai, no vull que els nens marxin.
Com cada any, arriba el final de curs al centre, i tot que ja fa dies que s'ha notat la baixa assistència (i això que enguany no fa calor per trepitjar la platgeta), aquest any m'agradaria allargar-ho, ells han sigut la meva vàlvula d'escapament aquests dies, ells m'han fet distreure'm una mica de les cabòries i preocupacions, m'han fet canviar la imatge trista i preocupada, sovint per un somriure.
També sóc plenament conscient de que tot això és un pensament egoista, estan cansats de tot l'any i necessiten, com tots unes setmanes per esbargir-se d'allò més!!!
Que gaudeixin tot el que puguin, que visquin mil aventures per explicar després!!
Trobaré a faltar molt els meus nens i nenes del centre.
També s'acaba el gripau, però no ben bé, deixem enrere els dissabtes per trobar-nos cada dia durant els mesos de juliol i agost, però abans d'això visita prèvia al Delta, on de ben segur que un exercit de mosquits famolencs ens estarà esperant!!
I no crec, que faci res de dolent fent això, és la meva feina, m'apassiona, i em distreu.
Sense oblidar els somriures dolços dels nens de l'associació Down, ni les meves estimades "paparres" del menjador, ni les noves complicitats dels nens i nenes del cau (sense oblidar els caps)...
Definitivament, estar envoltada de nens i nenes és el millor per somriure a la vida, i encara més quan toca viure moments extremadament difícils.

Que tinguem sort...

Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi.
Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi, no demanis un camí planer,
ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.
(Lluís Llach)

No sé ben bé perquè, però la tinc gravada dins meu, i aquests dies m'ha vingut al cap forces vegades...

Cansada

A tots aquells que realment estan al meu costat aquests dies, senzillament gràcies. Aquells que realment s'han interessat o preocupat, em demostren cada moment en qui es pot comptar.
Sense màscares.
Ara, a la gent, que es deixa endur per les xafarderies de poble, on predominen els comentaris maliciosos i completament desinformats, a tots aquells que remenen en la morbositat, a tots aquells que s'envolten d'una aura d'hipocresia, a tots aquells desgraciats que busquen fer més mal encara, bon vent!!! I que s'ocupin de casa seva, que bona falta els fa!!!

Dies difícils

El capvespre se'ns en va
ja tan sols ens queden
les llums de la ciutat
Una ràdio està parlant
el govern s'ha disculpat
una dona està plorant
Aquests són temps difícils
Qui pogués tornar al passat
entre danses de timbals
recordar el teu perfum
i agafar-te de la mà
Aquests són temps difícils

"Temps difícils" Sau

Pd: Papa, recupera't molt molt aviat. T'estimo.

T'estimaré sempre

No puc suportar
que te´n vagis lluny de mi
tu em vas deixar
sense voler-me dir res
sempre insinuant-te
però mai vas dir "amor"
t´estimaré sempre
pels teus ulls tendres de veritat.
A poc a poc te´n vas anar
i aqui sol em vas deixar
sempre penso en aquell dia
en que tots dos vam xerrar
i recordo tanmateix
cada mot que tu em vas dir
tu has estat per mi
com l´estel del meu camí.
Un cop em vas dir
que jo era el millor
però sembla ser que
tu ja no recordes bé
no puc suportar
que te´n vagis lluny de mi
tu has estat per mi
un estel que em dóna llum.

SANGTRAIT

Motivacions....

Fa una estona m'ha donat per fer una llista mental de totes aquelles coses que faig ultimament i que d'una forma o una altra omplen aquelles parts del temps que formen el dia a dia.
Al cap i a la fi, sóc una motivada de la vida!!!
- Els meus estudis (uns per acabar (espero) i d'altres que encara queda camí, però de moment aquest camí m'agrada.
- La meva feina al centre obert, tot començant a preparar un final de curs que ja s'acosta. Un curs intens però què ha estat la mar d'interessant.
-El meu esplai Gripau Blau, perque tot i que hi hagut dissabtes que no hi he pogut anar, i se'ls troba moltíssim a faltar. No hi ha més, son els meus gripaus!!!! I d'aquí ben poquet a passar hores en remull!!.
-Els nens de l'Associació Down, una descoberta tardana, però que promet moltíssim.
-El meu partit i els meus companys d'afiliació política, mira que fa anys que tombo per aquella casa ja!!!
-Els meus intents frustrats d'aconseguir una seqüència seguida de notes a la guitarra!!! Ara és una batalla que no penso deixar perdre, encara que costi acabaré tocant alguna cosa.
-I l'última, i no per això menys interessant, sóc una de les noves caps de l'agrupament Gent de Mar, el que havia de ser un favor per uns campaments determinats a esdevingut una altra cosa. Vaja que em sembla que a partir d'ara els dissabtes a la tarda m'haureu de buscar pel "cau".

Tot això sense oblidar els meus amics i la gent que estimo, ells ja saben que formen una part important de mi mateixa!!!

Aixi em sento jo a vegades...

Ets una motivada de la vida!!!!

Dia realment intens!!!!
Però encantada!!!
Pujar a Montblanc amb els meus gripaus, on ens esperava un dia radiant i calorós (fins i tot un pèl massa), i sobretot gent, gent, gent i més gent (he dit ja que hi havia gent??) per tot arreu, tanta que hi havia moments que eren angoixants. O estones literalment clavats al bell mig del carrer sense poder avançar ni endavant ni enrere, però tot i això ha anat prou bé la sortida.
Llàstima que amb tanta gent tots els encants medievals d'aquests dies, queden una mica deslluïts.
Un Sol que picava de valent, i que ha fet que tots anéssim amb màniga curta, acabo de descobrir que se m'ha quedat la marca de la samarreta!!!
I per la tarda al cau!!!!
Si, exacte al cau, primer jugant amb els mes petitons, els castors i llúdrigues, i després reunió de caps, que penses, jo que hi faig aquí, però això ha durat molt poquet!!!
La veritat és que hi he estat la mar de bé, i ja veig que hi passaré molt bones estones!!! Amb anades de la pilota incloses...
I com que no sé fer les coses a mitges, i sempre que m'hi implico en una activitat, ha de ser amb totes les conseqüències, i a per totes, doncs m'anava engrescant a apuntar-me a tot el que fes falta.
Vaja que si ho faig tot, acabaré demanant exili polític a casa d'algú, ja que m'hauran fotut fora de casa per no ser-hi mai!!!!
X cert, el títol d'avui és la frase que m'ha dit el Dani al plegar i m'encanta!!!!
Au, una activitat més que es suma a la llarga llista de coses de cada dia (es veu que encara no era prou llarga).

Avui cansada...

Cansada de certes actituds i comentaris que no fan altra cosa que provocar malestar.
Cansada de que la confidencialitat sigui poc més que una quimera.
Cansada de no poder opinar lliurement sense rebre un moc a canvi.
Cansada de les preguntes estupides del qui se suposa que hauria de tenir les respostes.
Cansada de continuar esperant una persona que no arriba.
Cansada de veure com fa anys que m'intenten vendre la moto.
Cansada de dependre d'uns horaris i combinacions rocambolesques

Tant contenta i il.lusionada que estava!!! Espero que diguin que sí!!!! I poder albirar una miqueta de llibertat.

Sant Jordi

Perquè és una de les festes que més m'agraden.
Perquè per un dia els llibres son protagonistes a tot arreu.
Perquè sempre m'ha agradat la llegenda.
Perquè m'agrada la barreja de cultura i sentiments.
Perquè m'he fet un tip d'acabar dracs i roses al centre.
Perquè m'encanta regalar llibres, i eps!!! que me'n regalin a mi també juntament amb la rosa.
La pregunta del milió, tindré la meva rosa??
Perquè és una de les diades del meu país, per això em quedo amb una de les cançons que ho diu tot.

Néixer en una terra que em pertany,
i sentir l´orgull d´una llengua
que he après a estimar
D´un País de només una bandera,
de quatre barres fetes de sang;
que el meu parlar i el meu tarannà fa bategar,
quan el meu cor estima el català.

Paraules escrites amb amor,
a una Terra, una llengua
A Catalunya, el meu país.

Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits.
Si ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...
(A Catalunya, el meu país. Cesk Freixas)

Poc a dir
Molt per pensar

Drac acabat

A què ha quedat la mar de maco el cap del drac del centre obert???
Després d'un parell de setmanes on el centre estava ple a vessar de cola, paper de diari, tires de paper blanc, pintures, contes i dibuixos de Sant Jordi, pots de iogurt per fer mil i una roses, paper de celofan, i la desena llarga de pegaments que han quedat ben escurats sembla ser que sota de tota aquesta pila de coses hi continua havent-hi una taula.
Ara falta trobar un lloc per posar el drac, ara ja et dic que em nego a llençar-lo a final de curs, amb el que m'ha costat fer-lo...

Dimecres, 23 d'abril SANT JORDI

Viu-la

Avui em llevo un altre cop
Estic content de ser qui soc
Tenir-te aprop em fa feliç.
Surto corrents cap al carrer
El dia sembla diferent
Avui la gent ja no té pressa
Avui tinc ganes de cridar
Que tens la vida al teu davant
Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somiar
Sempre estaré al teu costat
Sempre més amb tu
Torno a trobar tres mil raons
Per no tenir por d’aquest món
Si lluitem junts no hi ha barreres
El viatge és llarg, això és veritat
Però no caldrà que ens aturem
Aquí tindràs la meva mà
Avui tinc ganes de cridar
Que tens la vida al teu davant
Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somiar
Sempre estaré al teu costat
Sempre més amb tu
Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somiar
Sempre estaré al teu costat
Sempre més amb tu
Viu-la, no deixis mai de somiar,
Sempre estaré al teu cosat
Sempre més amb tu
Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somniar
Sempre estaré al teu costat
Sempre més amb tu...
Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somniar
Sempre estaré al teu costat
Sempre més amb tu!

(Viu-la - Filippo Landini)

S'ha acabat...

...barallar-me amb la guia per veure quin monogràfic faig...
...trucar mil i una vegades per confirmar l'assistència...
... rebre trucades anul·lant els cursos establerts
...esperar una monitora durant una bona estona perque no s'han posat d'acord l'escola de l'esplai i el punt d'informació juvenil...
... veure com d'allò que està programat no es segueix ni una línia.
llestos, ja he acabat els monogràfics, i au amb cinc hores de regal!!! (I'm the best!!!)
Com a mínim el d'avui era interessant, prevenció de conductes de risc en el lleure (maltractaments, abusos, drogues, sexualitat, patrons alimentaris...) una matèria que toquem cada dia, i que segurament em serà de més utilitats que no pas passar-me la tarda fent un titella de paper matxé, (no Ricard??)
I ara que els monogràfics han tocat a la seva fi (com a mínim de moment), toca comença a preparar de nou els colzes...

Viure és...

Com que d'aquí un parell de mesos em tocarà pagar penyora al Dani (no del tot cert, ja que ho faig amb molt de gust, i ja tinc ganes de que arribin els campaments), avui li manllevo el text.
Això li passa per fer textos tant interessants!!

Viure és.... caminar pel carrer sense tenir por, saber dir que no, aixecar-se a qualsevol hora i no sentir-se culpable, menjar quan tens gana, saber dir que sí, complir amb les obligacions sense sentir-se obligat, poder mirar a tots sense sentir-se avergonyit, estar content amb un mateix, treballar sense que sigui treball, tenir ganes de viure, tenir coneixement de si mateix, tenir pors y superar-les, no tenir por de tenir por, saber compartir el que un té, donar als que estimem i tenir temps per nosaltres, caminar per una platja deserta i sentir-se acompanyat, tenir amics que ens estimen,... que ens aguantin, poder parlar amb els nostres fills, poder saber estar en silenci, saber que hi ha coses que ens preocupen, ... que ens superen, tenir consciència de que ens estimen i no buscar que ens estimin, sentir que estem vius, saber acceptar el que ens toca, riure i plorar quan vulguem, poder descansar sense que ens cansem, poder mirar les estrelles sense que ens oblidem de nosaltres, de res, de ningú, saber demanar perdó, saber patir, oblidar, perdre, guanyar, perdonar, morir, i poder donar sense que ens importi, saber que podem ens equivocar, reconèixer que hi ha persones que no ens estimen, saber somiar, però sense viure somiant, poder mirar demà i no donar-li importància, no tenir de què penedir-se, però saber fer-ho, acceptar al pròxim tal i com és, saber entendre els plors dels demés, estar contents pel que som, saber jugar com els nens, tenir consciència de que som molt poc, però també molt importants, saber ser feliç i saber-ho, saber que som en un món en el que tothom hi té cabuda, no mentir-nos, saber que per algú som un món, saber acceptar el que ens donen, no exigir, poder donar quan ens ho demanen, saber donar sense que ens ho demanin, saber ser orgullós, saber ser humil, saber mirar una dona, saber mirar un home, no tenir por de de la nostra llibertat, no tenir lligams, però estimar els que tenim, poder i saber canviar, poder i saber: fer, dir, pensar, estimar, tot. saber viure llavors és: començar a viure.

Vitruvi... o no?

L'he trobat i m'ha fet molta gràcia.
Marsupilami imitant el genial "Home de Vitruvi" de Da Vinci.
Al cap i a la fi en Marsupilami és un dels dibuixos que sempre m'ha agradat...

Cap on vas? Cap on vaig??...

Avui per tu, per mi, es creuen els nostres camins...?

Oh, cap on vas? Vas de pressa, no et vols aturar.
Oh, cap on vas? Ets com sorra entre les meves mans.
Espera´t un instant - abans de passar.
Dóna´m un segon - abans d´escapar.
Cap on vas, serè molt millor,
la nit només està per encetar.
No, no tanquis els ull,
encara falta molt per clarejar,
aquesta nit és per fer un viatge llarg.
Oh, cap on vas? Quan et miro tinc el temps comptat
Oh, cap on vas? Dóna´m hores que el dia se´n va.
Dóna´m un instant - abans d´acabar.
Espera´t un moment - abans de marxar.
Aquesta nit és per fer un viatge llarg,
però no esperis arribar.
Aquesta nit és per fer un viatge llarg,
estàs a punt per començar?
(Sau)

Klimt

"Acqua Mossa"
Dolç, sensual...
però senzillament genial...

D'un temps, d'un país

D'un temps que serà el nostre,
d'un país que mai no hem fet,
cante les esperances
i plore la poca fe.
No creguem en les pistoles:
per a la vida s'ha fet l'home
i no per a la mort s'ha fet.
No creguem en la misèria,
la misèria necessària, diuen,
de tanta gent.
D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.
Lluny som de records inútils
i de velles passions,
no anirem al darrera
d'antics tambors.
D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.
(Raimon)

14 abril

Mentre avui hi ha gent que recorda i es fa seves les paraules del President Macià d'aquell llunyà 14 d'abril de 1931:

"Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. (...)
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.(...)"

Al país veí la flamant ministra catalana de defensa fa cridar ben fort, no sigui que la gent s'oblidés per un moment que estem sota un règim monàrquic.
Els catalans no tenim rei!!!

A Montblanc amb els castors (que monos...)

Mira que ja fa hores que sóc a casa, doncs se m'ha ben enganxat la cançoneta.
Dia d'escoltes avui, a fer el dinar amb el Dani a Montblanc, pels castors que hi havia allí. (què és un preludi del que em tocarà als campaments de la Vall Fosca???)
Dia a gust, tranquil, relaxat..., aixxx que em veig amb un foulard al coll... tantes tardes que m'hi vaig passar fa anys acompanyant al Marc, i no m'hi vaig fer, i ara ja ho veuràs... ;P
I si com diuen, ja no hi ha el pilar de la fe, encara passarà...
També m'ha vingut al cap una frase del parc de Nadal, quan només escombraven determinades persones (més clar aigua, els escoltes i jo...) i em van dir: Es que tu ja ets mig escolta!!!
Ara un aclariment, el Chiqui chiqui no el penso ballar!!! El txiqui cau encara pot passar....

Quan jo n'era petitet
Que festejava i presumia
Espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia
I ara que sóc grandet
que m'he tirat a la mala vida
m'he anat a matar i robar
ofici de cada dia
Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia
Vaig robar-ne un traginer
que venia de la fira
Vaig robar-li els diners
també la mostra que en duia
Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia
I quan n'he tingut prou diners
he robat també una nina
L'he robada amb falsedat
Dient-li que m'hi casaria
Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia
I la justícia em va agafar
i en presó fosca em duia
La justícia em va agafar
i em farà pagar amb ma vida
Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia (La cançó del lladre. La Troba Kung-Fu)

La costa del silencio

El mar escupía un lamento tan tenue que nadie lo oyó. Era un dolor de tan adentro que toda la costa murió. Llora lamentos la nube que enfermó y escribe espantos en la arena el dolor.
Arrulla el miedo a un delfín que bebió de un agua negra, su suerte emigró.
Ven, quiero oír tu voz, y, si aún nos queda amor, impidamos que esto muera.
Ven, pues en tu interior está la solución, de salvar lo bello que queda.
Donde se acomoda la usura nacen la ambición y el poder, y este germina en la tierra, que agoniza por interés.
Y una gaviota cuentan que decidió en acto suicida inmolarse en el sol.
Ríe desprecios un barco que encalló, y se desangra en su lecho: LA MAR!
Hagamos una revolución, que nuestro líder sea el sol, y nuestro ejército sean mariposas.
Por bandera otro amanecer y por conquista comprender que hay que cambiar las espadas por rosas.
Mientras te quede aliento ve a buscar con el viento ayuda, pues no queda tiempo. (Mago de Oz)