Crònica d'un cap de setmana ple.

Divendres de reunions, de trucades accelerades, de les últimes compres, i dels últims retocs a les disfresses.
Dissabte, consell nacional frustrat, mal de cap, babycau gegant, remolc i tractor, folrar la carrossa, col·locar tot al seu lloc, provant l'equip de so, vestint el tractorista, hores que s'escolen entre els dits, dinar més o menys relaxat, cap al lloc de concentració de la rua de carnaval (després de molts anys sense tenir-ne a Cambrils...), començar a pintar cabells i cares ben vermelles, purpurina, llaços amb paper pinotxo, mil i una fotos, i una gernació de formatgets ben armats de moltes ganes de passar una bona estona, i ben provisionats d'una pila enorme de confeti, i ballar, i recorrer els carrers de la ciutat, retorn del mal de cap, preparar el sopar d'aniversari de la Pedro!!!!!!, sopar tots plegats entre rialles i complicitat, cap al palau d'esports a recollir el record de la rua, veure una mica del concert, i cap a casa falta gent, dutxa per treure la pintura del cabell, el confeti no ho vaig aconseguir, i a dormird'allò més plana.
Diumenge: calçotada!!!! nens amunt i avall campant lliurement per tot el terreny, els més petits jugant plegats i els més grans separats (ai aquesta edat...), llenya, branques, foc, fum, molt de fum, calçots i carn per un regiment (amb moltes baixes incloses), concurs de salsa de calçots, pastissos, solet, olor a pi, espígol i romani...
Ufff!!! Estic k.o.

Amb ganes de volar... i si ho fem plegats doncs millor.

M’enlairo com un pardal
Deixant el vèrtic reposar a terra
I quan menys era el meu pes
Jo més pujava, més m’enfilava
Se m’ha empetitit el jo
I el TOT creixia entre els meus braços
Se m’ha empetitit mon ànsia
De bracet amb ma ignorància
Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que en la tristesa hi ha un puntet de guerra
Que l’aire és la companyia
I el foc vol sabiduria
I l’aigua amaga la vida
I la terra amb la panxa crida
I al seré m’enganyo el sóc ara
I el riure i el plor són germans
I l’odi, pes mort dels grans,
Dels capgrossos fa capsigranys
Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que la galàxia és amb tecnosfera
Que tot flota amb desig
D’acostar-se i atraure els altres
Que no em passa res d’estrany
Que no li passi a una estrella llunyana
Que sóc un tresor preciós
Com la sardina i la marihuana
Com l’olivada
Com el vent que em pentinava
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa

[amunt… SEMPRE AMUNT…]

Avui per naltros!!!

Xq ens ho mereixem, no?
Xq m'agrada molt la foto.
I xq no calen excuses...
MUAKS.

Foc.

No vull cremar els records.
No vull preveure el futur.
No vull canviar el passat.
Vull viure la vida, sí!!!
I la vull viure amb foc, intensament,
gaudint de cada moment,
vull viure-la al teu costat i amb un somriure a les mans.
Vull viure aquests moments suaus, com quan el foc, no és res més que un munt de brases, vull viure i veure com la flama creix, amb força, com naltros.
Vull viure, sense cendres.

Demano impossibles.

Pintant sobre l'aigua
segut sobre el foc
demano impossibles
si el teu cor em vol
per sobre les runes
perdura el teu cos
com un Déu de llum,
per sota els estels
deu llunes li canten
al sol el teu nom.

Pintant sobre l'aigua
el teu rostre de gel
que he esculpit amb les dents
besaré sencer,
de cada petjada
la terra mullada
farà una llegenda
d argent i d'or.

Pintant sobre l'aigua
per camins sense barana
vaig a un mar de muntanyes
on el sol no es pon,
on la lluna gemega
el trist cant de llop
per les marques que em deixa
el teu cos de foc.

Pintant sobre l'aigua
segut sobre el foc
demano impossibles
si el teu cor em vol.

Menaix a Truà.

Foc de gel.

El foc em surt dels llavis... Ah!!
El foc em surt dels llavis quan soc a prop teu.
Mirant-te la mirada veig el que tu sents
dins els teus ulls
i dins el teu cor,
dins els teus ulls
i dins el teu cos,
quan tanta escalfor em fa tremolar.
El cor em fuig pels llavis quan ets a prop meu.
Penjat d'una rialla que jo no vull fer.

Dins els teus ulls...etc.

No sé què fer dins els teus ulls...
T'estimo tant dins el meu cor...
Por de sentir que tu no.
Et vull parlar amb els meus ulls,
dir-te el que hi ha dins el meu cor...
Després morir si em dius no.

Ahh! Somniava despert.
Calor que tu em dónes enmig del fred.
Calor que et robaré com mai no ho he fet.
Calor...
calor...
calor...

dins el teus ulls... etc...
(Sangtrait)

En aquell moment, quan parlavem, és la cançó que em va venir al cap, avui encara la mantinc... Senzillament genial.

De mal humor... sí!!!

Enfadada amb l'ordinador, que té vida pròpia i fa el que li sembla.
Enfadada per anar tot el dia amunt i avall i no tenir ni un moment per mi mateixa.
Enfadada amb la gent que em fa perdre el temps de forma absurda.
Enfadada amb l'omnipresent companyia de busos que no respecta els horaris ni els recorreguts.
Enfadada per arribar tard als llocs, amb la ràbia que em fa.
Enfadada amb mi mateixa, per no arribar als resultats marcats.
Enfadada per no tenir temps d'estar amb la gent que estimo.
Enfadada per no tenir-te al meu costat.

També tinc dret a tenir dies dolents, no?

Aquesta, per naltros...

Per tu, per mi
i per tot el que hem viscut
els anys, les pors
i el que hem abandonat
plorem, riem
sabem el que volem
que si, que no
i fem el que podem
porca misèria, que la vida va com va
porca misèria, el que tenim ho aprofitem
tan sí es bo, com si es dolent
trepem, caiem
i tornem a començar
que faig, que fem
mirem de ser conscients
porca misèria, que la vida va com va
porca misèria, el que tenim ho aprofitem
tant si es bo, com sí es dolent
tot el que som
i el que serem, ho som
el que hem viscut
el que viurem
per tu, per mi
per tot el que hem tingut
per mi, per tu
i per tot el que tindrem

Veu:Joel Joan.

Ara el proper cop, la cantem naltros.

D'exàmens!!!!

Dilluns: estadística (que segurament em desmuntarà tot l'estiu..., i a aquestes alçades encara no tinc clar, pq em serveix a la carrera...)
Dimarts i dimecres: serveis socials i psicologia, els dos força assequibles, i penso que de moment, ben superats, espero no equivocar-me. D'aquí una estona, família i infància...
i demà: dret privat!!!! brrr, codi civil amunt, codi civil avall, codi de la família, articles i paragrafs...
i amb tot això només haurem arribat a la meitat!!! La setmana vinent més encara!!!

Es nota no, que estic saturada???

Mas Munté

M'encanten aquests caps de setmana que passem plegats, realment fan molta falta, son com una alenada d'aire fresc.
M'encanta aixecar-me aviat per trobar-nos al cau i carregar els cotxes amb una pila de material, bona teca, i una quantitat enorme d'il·lusió i ganes de compartir mil i un moments com aquests, desenes d'intents d'encendre la llar de foc, entrar a l'acadèmia "fama" amb coreografies incloses, lleis escoltes, dinamismes, acordions, caixes gitanes, guitarres, mantes i sofàs, petons, somriures, bromes, àpats tots junts amb el sempre present pà amb tomàquet, alguna que altra pizza recremada, cançons, jugar a la terrassa i al bosc emulant els més petits, decisions per consens (encara que costa no?), mirades tendres i mirades divertides, algun que altre renec, cançons, la purlació i la promesa de la Mireia, dos esbojarrats que es llancen nus a la piscina glaçada a les tantes de la matinada, el joc de la manta, jugar tots a les cartes, muntar la paradeta de sacs tots juntets per estar més calents (mira que feia fred en aquella casa...), les últimes rialles, el parlar a cau d'orella, dormir poc, molt poc, que sonin les alarmes del despertador quan no fa gaire que t'has ficat dins el sac....
Moments alegres, moments tendres, moments divertits, moments nostres!!!

Queden hores...

Només queden hores per tornar a la "normalitat".
Hores per tornar a veure els meus nens, i tornar a la feina, per tornar a veure les meves companyes.
Hores per tornar a matinar, hores per anar amunt i avall amb mil un busos...
Hores perque arribi el cap de setmana, i gaudir-lo amb tots vosaltres, i aquest cap de setmana serà intèns, no?

Però abans de que tot això arribi, em passo les últimes hores, amb un mocador i estornudant cada pocs minuts..., amb una tassa de llet calenta...coi de fred... i jo que volia que nevés...

Coses a fer aquest 2009.

Naltros

De moment i sense dubtar-ho massa el millor àpat i posterior celebració de tots aquests dies nadalencs.
Sopar tots plegats en un ambient distès i d'allò més maco, no té preu, i si a més a més ho acompanyem de rialles, regals fantàstics, algunes llagrimetes pel mig, videos i jocs per equips, música de la nostra, ballarugues i bogeries varies, només pot tenir un resultat: una nit fantàstica.

I ara la pregunta del milió????!!! Es pot saber on carai estava la Xaos mentre feiem la fotografia, aconseguirem algun cop ser-hi tots tots...

Els meus estimats pirates!!!!

No calen masses paraules, oi?

Més enllà de Nadal

Quan la pluja fa remor de tren, quan la gent s’afanya pel carrer
quan s’encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa
Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les mans
l’aire s’ha enfosquit i la nova nit passa depressa

I l’hivern que ja ha arribat, em porta vora el foc
el pensament d’altres temps millors.
I els carrers engalanats amb els llums de colors
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

Estirat sobre un jardí de neu faig dormir les mans dins de l’abric
miro cap al cel i el veig tremolar com un estel.
Tirem pedres a tots els fanals, caminant amb el pas imprecís
volem veure si hi ha darrera el núvol gris , la nostra estrella.

I l’hivern...

Tants desitjos de prosperitat la tendresa es fa provisional
tan de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.
(Sau)

Paraules que dolen.

Mai, ningú, en tos els anys que fa que em passo les hores envoltada dels més menuts, havia aconseguit fer-me sentir tant malament, provocant en mi un sentiment profund, com si no valgués res, com si de paraules enverinades es tractessin, paraules que se't queden gravades ben endins, paraules roents com petits punyals, paraules que acusen, que per molt que ho intentis evitar provoquen que les llagrimes s'escapin galta avall provocant ràbia, impotència i una profunda tristesa.
Sí realment és capaç de creure's tot el que em va dir, és que realment no em coneix gens ni mica, i encara pitjor, no s'esperarà pas a que el temps potser li contradigui el seu pensament.
Va fer mal en el seu moment, i fa mal ara.
La millor cura per tot això, la teniu valtros, la vostra comprensió, els vostres ànims i les vostres abraçades van ser el millor bàlsam per les ferides obertes.

Poc a poc intento convencer-me a mi mateixa, que no és mereix que jo m'ho estigui passant malament, que és impossible caure bé a tots els pares (ni ho vull ni ho pretenc), però que m'acusi de coses que no he fet, ni faré mai, això si que no.

Amb l'espurna de la història i avançant a pas valent, hem encès dins la memòria la flama d'un sentiment. Viure sempre corrents, avançant amb la gent, rellevant contra el vent, transportant sentiments. Viure mantenint viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble en moviment. Amb columnes de paraules i travessant la llarga nit,hem fet de cels, mars i muntanyes, vells escenaris d'un nou crit. Viure sempre corrents,avançant amb la gent,rellevant contra el vent,transportant sentiments. Viure mantenint viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble en moviment.

Avui si!!!!!

Avui sí, avui sí fas anys!!!
Tot i que ja ho vam celebrar fa dies, mira que et teniem enganyat eh??? Avui és la "data oficial".
He trobat aquesta foto, què sembla que no hagis trencat mai cap plat, no?
Avui si FELICITATS XIQUET!!!

Vinga ànims, que som els dos grans del cau.

Avui en Marc, fa 29 anys!!!

Si algú veu aquest xicot avui, estireu-li les orelles!!!!
Moltes felicitats carinyo!!!
Perque aquest any, més que mai, m'has demostrat que ets un AMIC!!!! Una persona a la que no estic disposada a oblidar mai.
Per tots els moments que hem compartit plegats i pels que vindran.
Perque sempre has estat al meu costat, perque no vull que canviis mai, i perque trobem l'estona per fer un cafè plegats.
T'estimo molt molt molt.

"Les coses no són fàcils,
però la vida és molt millor,
si sóc amb tu,
digue'm que hi ets, (i et diré)
que sóc amb tu,
digue'm que hi ets"
(Josep Thió/Shuarma)

La cosa més bonica és saber que algu t'estima....

Ja no et veus de dia
en un cubell ple de glaç estàs
mort de fred mort de fred
per trobar-t'hi millor
saps prou bé el que has fet
una estrella propera s'allunya
i tu en tens la culpa
per ser un nen que encara ha de ser un home
brut,
que a l'amor no se li pot fer mal
que la cosa més bonica és saber que algú t'estima
brut,
que a l'amor no se li pot fer mal
que la cosa més bonica és aprendre a estimar
demà ja serà una altre dia
amb l'intent de créixer una mica
i aprenent a conviure amb dolor
i qui no desitja alegria
però un fet pot canviar-te la vida
la calor sempre torna amb l'estiu
i camina vorejant la costa
i no corris al quedar-te sol
brut,
que a l'amor no se li pot fer mal
que la cosa més bonica és saber que algú t'estima
brut,
que a l'amor no se li pot fer mal
que la cosa més bonica és aprendre a estimar
disposat i conscient del nou dia
amb l'espera d'un truc que no arriba
desitjant l'escalfor com l'abriga
perpetuós el dolor que em fa viure
no demano què no puc tindre
jo demano no planyo un somriure
no és per tu ni per mi que vull viure
és sentir que encara puc escriure't (...)

RAUXA

Dissabte a la nit, màgic!!!

Fins ara que no he pogut actualitzar!!! però encara tinc el regust d'aquest passat dissabte. Senzillament genial, una petita gimcama, on teòricament havies de passar vergonya i acabes sent el centre d'atenció, cerveseta i nervis per fer passar l'estona, de ruta turística pels voltants de Reus, la teva cara de sorpresa al veure el cartell de Montblanc, haver aguantat estoicament amb els ulls embenats, la teva cara al veure'ns a tots, les teves llàgrimes, la teva emoció que feia ennuegar-te la veu, les mirades, somriures i abraçades, el sopar tots plegats, un concert genial i privat!!!!, els pastíssos (no et queixaràs eh???), els regals, veure't una vegada més emocionat, i emocionant-nos a tots amb els teus discursos. Una nit per no oblidar.

I encara preguntes, per què? Senzillament per tu, pq t'ho mereixes!!!

Marcianitos!!!!!

Cap de setmana curt, molt curt però intens.
Un aire d'allò més fred per començar, una capsa divertida plena de jocs i danses, mil i una cançons als busos (aguantant les corbes com uns campions...), dinar super tard, les temperatures que baixen bruscament i Prades que s'enfosqueix, i després aventures amb sorolls, crits, corredisses... ai que venen els Plutonis!!!! I a dormir!!! Però les coses extranyes no s'han acabat, els nens es van aixecar tots amb la cara ben pintada..... Hauran sigut els Plutonis? Els saturnis?

Després una setmana d'allò més intensa, massa atrafegada...

Però disssabte ja un altre cop amb els meus marcianitos...

A dormir!!!!

Dia d'aquells realment estressants, lluitant contra el rellotge en tot moment, sense ni un sol moment de respir... amb mil i una tasquers per fer, i diferents llocs per estar alhora...
Dies que et preguntes què estic fent????
Només tinc ganes d'una cosa: de DORMIR!!!!

Ànims Maria!!!

Una forta forta forta abraçada.

Camins per fer plegats...

Pots ser el mal i la recepta,
ets la corba i la drecera.
A dintre teu hi ha un paradís per descobrir-lo.
No busquis regles que tots els camins porten cap a tu.
Ets la ruta i el destí, tan sols cal mirar endins.
Tots som nit i tots matí perduts al paradís.
Pren el teu temps, busca el moment,
que mai no és tard per descobrir-te.
(Lax'n'busto)

Amb ganes de veure't.

Tens el que tens

Tens el que tens
saps el que saps.
I, amb tot, no n'hi ha prou
sempre en vols més.
En una nit
tot pot fer un gir
i succeir l'inesperat
això tothom ho sap, no?
Intentant fer-me més vell
per aprendre
Per què riuré?
Què estimaré per sempre?
Veus el que veus
però creus el que creus
i fas el que cal
a cada instant.
Sents el que sents
amb això vas fent
a cops content
per tot el que tens.
Però sempre en vols més.
Intentant fer-me més vell
per aprendre.
Per què riuré?
Què estimaré per sempre?

Lax'n'busto.

"El gir inesperat ets tu".

Ànims!!!

Avui, sens dubte per la Maria, o la Pedro!!!! com l'anomenen els nens, que es mereix tornar a somriure com a la foto, perquè està passant per uns moments molts durs.
Xiqueta ens tens al teu costat pel que faci falta.
Un super petonàs, sigues forta.
Se t'estima molt.

És la cançó dels bons moments...

Ja de negre nit buscant aixopluc entra a la taverna,
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor.
Mariner jove, tibat i fort, amb fulard negre lligat al coll,
alt roda-soques, perdonavides i adulador.
Corre Lola, posa’m un got de vi!
I et cantaré una cançó.
I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.
Quan arriba el vespre la tavernera encisadora,
espera el galant que com cada nit l’ha d’enamorar.
I amb la guitarra i un got de vi, cantarà alegre tota la nit,
cançons de Cuba, cants de mulates i blaumarí.
Corre Lola, posa’m un got de vi!
I et canto tota la nit.
I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla.
I mirant coqueta pica l’ullet el noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquesta havanera.

El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi dels temps si tu vols ser meva.
I la bella Lola llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.

Petonets....

Petons és el que vull
aixecar-me de matí i tenir petons, seguir amb petons al migdia, a la tarda, petons al vespre, i petons de bona nit...
Petons curts, llargs, divertits, tendres, calents, somiadors...

Dibuix: Kurt Husley-

Perque no ens aturem mai....

"Hi ha tantes coses a fer
i em queda tant poc temps fer fer-les
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.
Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar
Si el món és mou
com puc estar aturat."

Perque al vostre costat vull fer mil coses més...

Castors i llúdrigues

Formeu part dels millors moments de la setmana.
Les vostres trapelleries, els vostres somriures, els vostres culs inquiets m'omplen d'una mena d'energia positiva que fa que la setmana pesi menys, això sense oblidar les estones al voltant d'una taula, i amb una conversa animada amb la resta de caparrots, aquestes estones no tenen preu.

Nicaragua????!!!!!!!!!!!!

Un projecte? un país per conèixer? una experiència nova? uns dies enriquidors?
Nicaragua!!!
I tots nosaltres junts???
Un somni.

"Sempre l'amistat"

Quant la nit s'acaba i surt el sol
el vol dels ocells omplen el cel
i xiulen amb força amb el cor obert.
Somien fixats en l'horitzó
amb les mans i els ulls plens d'il·lusió
que el dia que neix serà sempre el millor.
Lluitant colze a colze tot podrà canviar,
cal que cada dia donem un nou pas concret i ferm.

Et trobo a faltar molt, moltíssim, més del que t'imagines i més del que deuria...

Qui es devia inventar els diumenges a la tarda???

Definitivament les tardes de diumenge sense valtros, ja no son el mateix, després d'una pila de caps de setmana, el dia d'avui s'ha fet etern, llarguíssim, amb molt poques ganes de que arribi el dilluns.
Ja us val, ara m'heu mal acostumat.
Només es salva, haver dormit fins a quarts de dotze, si en feia de setmanes o mesos que no ho feia...

FELICITATS PETARDO!!!

Per molts anys guapo.
Si algú se'l troba que li faci una bona estirada d'orelles!!!!
Feliciteu-lo perquè és un noi fantàstic, sempre amb un somriure als llavis, sempre amb moltes ganes de fer les coses, sempre animant les vetllades, sempre amb la guitarra amunt i avall, i quan no és la guitarra, és la gralla o ara ja la caixa gitana!!!, sempre cantant fins altes hores de la matinada, sempre amb aquelles idees esbojarrades, però quan cal muda l'expressió i és la mar de responsable, és un noi que es fa estimar.

Records...

Una guitarra de fons, les veus de tots plegats que intenten cantar, alguns amb més sort i talent que d'altres, una mirada silenciada, una ma que s'atura a mig camí, deixant que una carícia es converteixi en quelcom eteri, un somriure mig d'amagat i entre tot això una cançó...
La tornem a cantar???

Quan la gola et cremi com un got d`aiguardent
i te`n beguis un altre i bufi el vent de ponent.
Eixuga les desgràcies millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.
Quan la gola et cremi com un got d`aiguardent
i te`n beguis un altre i bufi el vent de ponent.
Quan et cansis de córrer per carrers sense fi
busca un lloc on amagar-te en la nit.
Quan es perdi de vista tot el que vas somniar
i vegis la teva història com cau en un forat.
Eixuga les desgràcies millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.
Fuig d`aquí, fes-ho per mi, no pots viure en l`ahir.
Fuig d`aquí pel teu camí quan les ombres t`ho diguin així.
Si el cap et dóna voltes dins d`aquesta buidor
i no saps el que tens però no et passa res de bo.
Busques on agafar-te però tot passa de llarg
i és que no a tots ens tracten igual.

Fuig ...

I ara?

I quina calitja, i quin solimant!
Em passaria mil hores mirant-te
mentre pugen els oceans!
Perquè cada vegada que l'escolto, em recorda aquells moments, cada vegada més llunyans, perquè les setmanes cada vegada passen més lentes, perquè hi ha dies que es fan eterns, perquè enyoro aquell somriure murri, aquella dolça mirada, aquelles ganes boges de menjar-nos el món.

Vull aquells petons amb gust de lluna....

Comença el cau

El primer cap de setmana al cau, amb els petits castors i llúdrigues, al cau muntant les últimes cadires a l'últim moment, ronda de presentacions, dels gairebé 30 nens, i nosaltres els 4 caps, que compartirem aventures espacials amb tota aquella tropa.
La veritat és que son molt macos, tot i que n'hi ha més d'un, que és incapaç d'estar-se quiet un parell de segons seguits.
I després tot seguit cap al Catllar, a la Trobada 0 de caps de la Demarcació de Tgna, on ens espera un seguit de reunions, menjades compartides, cançons i musiquetes fins a altes hores de la matinada, dormir tots juntets, encara que dormir poc, com sempre que marxem els caparrots, bondies amb globus, sucs que cauen, somriures, jocs amb pilota, i després el concurs de paella, siguem realistes, la nostra paella era la millor!!! Nosaltres peix fresc, i caldo del bò, casolà, res de bricks, i qui guanya???!!!!!!!Això de que guanyés demarcació, sona a "tongo", no??
Ai amagueu-la bé aquesta paella gent de demarcació, a veure si la perdreu de vista...

A què fa una pinta impressionant???

Bons moments....

Perquè a partir d'ara els caps de setmana tindran un caire diferent, i ja en tinc moltes moltes ganes.
Viure noves experiències, intenses, enriquidores, màgiques, divertides, emocionants...
I de ben segur que en aquests caps de setmana no hi haurà massa sentit del ridícul, no? Ara que ben pensat, no serveix de gaire aquest sentit.

Dani (Daniel)

Avui per tu,
perquè ets especial
perquè m'has fet retrobar la màgia en els nous projectes
perquè des del primer dia m'he sentit una més
perquè m'has fet recuperar aquella confiança que anava minvant
perquè vull compartir mil i un moments com els que hem viscut fins ara
perquè hi has estat en els moments durs
perquè vull sentir mil cops més aquells cd's teus del cotxe
perquè després de tants mesos necessitava sortir i esbargir-me
perquè tu i els altres caparrots m'ompliu d'energia positiva
perquè m'has omplert de trenta nous petits somriures, que ja són una mica meus
perquè vull aquella abraçada en aquell moment just
perquè m'agrada veure com t'emociones, i com ens fas emocionar a la resta
perquè t'entregues en les coses que fas, i fas que la gent s'hi entregui
perquè compartim la idea de transmetre els valors sense passar per l'Església
perquè m'has saturat l'agenda fins al segle vinent!!!
i....
perquè vull tornar a fer l'indio cantant Puff era un drac màgic a les tres del matí!!!

Créixer...

De petit m´havien dit nen no et xumis el dit,

qui no plora no mama i no em dona la gana.

Jo vull riure i somiar que hi ha un lloc

on la gent canta i balla amb la cara al vent.

El vent del món, el món de tothom,

el món de ningú i la lluna per tu vestida de dol,

sa mare no vol, diu que dins el bou no hi neva ni plou.

Maiaiai! ai ai ai!

Mai no és massa tard diu la dita popular.

Eieiei! Arriquitan tan tan!

De petit vols ser gran i de gran un infant

Per jugar... a cuit i amagar

amb l´amor i amb la sort de ser feliç

sense permís, sense papers, sense...

Diners... eeee... eeee...eee...

(Rauxa)

Gràcies noietes!!!

Ja ha passat tot un any

des de que vam començar

a Mas Munté vam anar

i ara ja hi tornem a estar.

Aquest temps al vostre costat

ha estat molt especial

hem crescut, hem rigut junts

i també hem plorat.

Gent de Mar

ens ha fet grans

ja notem el cuquet.

Gent de Mar

ens ha fet grans

i ara sisplau tots a cantar.

La Pedro és esbojarrada

el Jonh és el cuiner,

l'Andrea és carinyosa

i el Gus és timbaler.

La Berta ve de poble,

la Camí la trillissa

l'Ingrid la rebel

la Bargalló la del seny.

El Dani tocacollons,

l'Eva és una cotilla

el Reca no calla mai

la Mercè la feliç.

Ai Cedó, que no et veig!

La Colom la Gordita

el Pau ens diu joves
i la Chaos ja té cotxe.
En Benach el rialler

la Clara ve de d'empalmada.

Ai bon Jesús,

Mossén Fortuny!

Gent de Mar...

Somriures...

Una caixa plena de somriures, és el que me'n duc d'aquest cap de setmana. Realment em feia falta, i les expectatives han estat plenament superades!!!!

Carregar i descarregar cotxes amb mil i una tendes, que s'han quedat per netejar, que em demanin el carnet (?????????), l'Albert conduint!!!!, el Dani content i motivat pels que si hi assistim, menjades al solet, piscina coberta però d'aigua gelada, consells, decisions, torns de paraula, jocs, post-its que cauen, danses, agendes noves i llampants amb mil i un cap de setmana per omplir d'activitats, contes políticament incorrectes, d'un patufet (o patufeta) que se'n va de prostíbul, de boles del bingo que desapareixen, de serem la mafia catalana!!!, juguem a la cremallera o a la figa, somriures, rialles, plors, compromís, promesaires i padrins, més plors, cançons màgiques, guitarres, acordions, percussió, llagrimes que s'escolen, somriures dolços, purgacions, (si havia de triar, ho tenia molt molt fàcil), somriures còmplices, renys de "mossen" cada vegada que se'ns escapava algun rénec, balls, begudes, "marcianitos", de joc del silenci i del seu rei (sorry Albert!!!), gent que "cau" vestida a l'aigua, roba mullada i gent gelada, falta de tovalloles, un psicòleg interminable (on son les preguntes trampa???), abraçades, petons, més cançons, de dormir tots plegats (encara que poca estona), despertador que sona abans d'hora, tallers, xerrades d'excursions, xerrades per branques, preparem l'assemblea, de neteja general, i del somriure mig trist quan veus que això s'acaba, però saps amb seguretat que hi haurà molts més dies com aquests.

Marxem de balneari???

Després de molts dies de preocupació, d'un temps que alguns aprofiten per fer vacances i d'altres senzillament hem vist passar aquestes vacances, després de la feinada que uns es van fer a l'hora de preparar el nou local i abans de que vinguin tots els nens i nenes, els caps marxem plegats!!!!
Tremola Mas Munté que venim!!!
Surrealista oi la invitació????? Què ens hi trobarem????
Més noticies diumenge al vespre.

Mafalda, de nou.

El nou lloc d'aventures...

Aventures de museu, de barques, de sàrcies que no pas xarxes, de rajades que no pas mantes, de taurons petits, d'on son els dofins?, de podem anar a la part de sota de la barca? de ponts que s'aixequen o no, de gadegans que no pas escamarlans, de moqueta i de peücs, de sentir:"a aquesta barca li falta la meitat!!!", de remolcadors, de "barcos" carregats i descarregats", de fars que s'amaguen, de jocs del qui és qui, i del memori, de pantalans que no pas pantalons, de tones i tones de carbó, de mil i un molls diferents, de titelles, de peixos, crustacis i mol·luscs, de cadenes energètiques, de tonyines nedadores, de llenguados que s'amaguen, de l'engany del rap i dels bancs de les sardines, del micro que s'acopla, de la veu cada cop més fotuda, de cares il·lusionades, de culs inquiets, d'armilles salvavides, de: "no toqueu el xiulet!!!, de bons companys, de bons projectes i millors perspectives, de sortir poquet per aquesta mar nostra, de ganes de dir-li al capità que no s'aturi a la bucana, sino que segueixi endavant...

De moment m'agrada i molt la meva feina al museu del port de Tarragona. Ens hi veurem?

Vull cridar ben fort.

Vols la vida i l'has jugada

vols somriure i tens un plor

vols l'amor d'una vegada

quan estimes de debò.

Però ja saps que cada dia

té el seu temps de llum i dol

n'has de prendre el que en venia

has de rebre pluja i sol.

Voler callar i passar de llarg

saber empassar-se un gust amarg

o cridar fort per tot arreu

viure la vida cara o creu.

De les runes d'una guerra

moltes pedres trobaràs

sota el sol sobre la terra

no són res, són un mal pas.

Però les prens una per una

i amb la teva voluntat

pots alçar sobre la runa

una nova gran ciutat.

Voler callar i passar de llarg

saber empassar-se un gust amarg

o cridar fort per tot arreu

viure la vida cara o creu.

(Lluis Llach)