El dia a dia ja està aquí...

Després d'una pila de dies de vacances, on qui més qui menys ha aprofitat el temps com més li venia de gust, i fent allò que moltes vegades deixem arraconat, perquè el dia a dia ens ho posa ben díficil...
Però avui 8 de Gener, tornem a la realitat, torna a sonar el despertador de bon matí, tornen les classes, els treballs individuals i grupals, torna el treball (i sort en tenim de treballar, i més en allò que ens agrada!!!)
Deixem per uns dies els dinars i sopars familiars, els àpats amb els amics, i tornem als àpats diaris, a preparar la carmanyola per l'endemà, i anar d'un lloc a l'altre sempre mirant el rellotge, perque tenim mil coses a fer, i com diu la cançó, poc temps per fer-les

Avui juga el meu país...

Aquest any, no he pogut anar a veure el partit de la meva selecció, la Catalana!! Però l'estic seguint per la televisió, i la veritat que es veu un bon ambient... senyeres i estelades arreu, escoltar cada dos per tres, els crits de l'afició reclamant la independència o saltant i ballant amb la gran Dharma, no té preu...

Ara només falta que tard o d'hora, encara que estiguin bé, aquests partits amistosos formin part del passat, i la meva, la nostra selecció, pugui competir de forma oficial, sense que els estaments de Madrid es dediquin a posar totes les traves imaginables, es veu que allà a les "Cortes del Reino" es deuen avorrir i no tenen res més a fer, que intentar perseguir tot allò que porta l'etiqueta de català.... En fi... tard o d'hora s'ho trobaran.

Jo, avui i sempre, amb CATALUNYA!!!

S'acaba l'any....

A l'any 2012 li queden tot just unes horetes, i el 2013 ja està a punt de treure el nas, i de dir oficialment, ja sóc aquí...
Així que bona sortida del 2012 i bona entrada al 2013, que vagin bé les cel·lebracions, siguin del tipus que siguin, això si, em sembla genial que la gent s'ho passi bé, però, sense deixar-se el seny i la consciència a casa.
Un petó!

Un 28 de desembre...

Ara que son vacances, és un plaer poder fer una mica més el ronso al llit, i no haver de fer cas al despertador que sona a quarts de set del matí els dies laborables.
Així que el divendres, encara amb les lleganyes enganxades i mentre decidia que agafava de la nevera per esmorzar, vaig sentir el zumzum del meu mòbil que anunciava que algú enviava un missatge.

L'obro, i no us enganyo, quan us dic que vaig haver de llegir el seu contingut un parell o tres de vegades. Una bona amiga deia que es casava al cap d'un parell d'hores!!!! Això si, avisava que no era una innocentada!! I ja va fer bé d'avisar-nos, que un 28 de Desembre et pots esperar qualsevol cosa!!
Encara amb la sorpresa no del tot assimilada, vaig trucar a l'altra companya d'aventures, i en un tres i no res, ja haviem quedat que ens trobàvem a la porta del jutjat a l'hora convinguda.

Ceremònia ràpida i efectiva. Després les fotos de rigor amb la família directa, i també amb nosaltres, les amigues.
Ais, ella que normalment odia ser el centre d'atenció, aquell dia ho era, no ho podia evitar, però el seu somriure alegre pagava amb escreix el moment.

FELICITATS GEMMA I JOSEP MA.
FELICITATS PARELLETA!!!

Bones a tothom!!!! Feia dies que em rondava pel cap la idea de tornar al món del bloc, un món que tenia d'allò més abandonat!!!!
Que millor per retornar el costum d'escriure allò que em passa pel cap, o allò que m'agrada que una lletra d'una cançó, que he sentit molt aquests dies, i que de ben segur que a més d'un us traurà un somriure.



És Nadal i a casa
prop de l’arbre
el tió somriu als nens
que corren a la cuina
on nerviosos
esperen que els cridem.

Si els veiessis…

Sota de la manta
hi ha joguines
i un detall pels grans
sento algú que crida
‘tothom a taula
és hora de dinar’.

Si ens veiessis
si ens veiessis…

I si veiessis la petita
com s’enfila a la cadira
i recita un vers
un estel que creua el cel
i el tiet, que entre cava i cava
canta la nadala que amb tu sempre cantava.

Pastors aneu a Betlem
i busqueu l’estable
on plora un nen que te fred
porteu roba i alguns troncs
i cuideu la mare
i el petit nadó.

Mmmmmmmmmmmmmm
Mmmmmmmmmmmmmm

Tapo la petita
que ha quedat
adormida en el sofà
i l’Oriol explica
que té una amiga
a la Universitat,

Si els veiessis
si els veiessis…

I si veiessis com cantem
entre cava i cava
aquella nadala
que tu sempre cantaves.

Pastors, aneu a Betlem
i busqueu l’estable
on plora un nen que te fred
porteu roba i alguns troncs
i cuideu la mare
i el petit nadó.

Mmmmmmmmmmmmmm
Mmmmmmmmmmmmmm

Si Ens Veiessis

(Lletra: Joan Dausà i els tipus d'interès)

11 setembre 2011

Després d'uns quants mesos d'allò mes desapareguda, pel que fa al món del blog, ocupava el meu temps en d'altres preparatius, ara que si mireu la foto de damunt sabreu de que es tractava...
Qui diu que el dia 11 de setembre no s'ha de celebrar res? A partir d'ara, cada any, aquesta data estarà marcada en vermell, subratllada i en fluorescent als calendaris de casa...

Avui és Sant Jordi!!!!

Avui és un dels dies que més m'agraden de l'any!!!
De moment enfeinada per casa, més tard ja tindré, suposo, la meva dosi de la festa catalana!!!
Més tard, tocaran llibres i roses.
Més tard, tocarà una mica del solet que comença a sortir.
Bona diada de Sant Jordi a tothom!!!

11 setembre 11...

Aquest any, el dia de la Diada, serà més especial que mai...
... especial...
... màgic ...

Més endavant, us explico més cosetes...

Per mars i muntanyes...

Si del món tots els desitjos
en pogués triar un de sol
jo voldria ser en Son Goku
jo voldria ser un heroi.

Per poder anar amb núvol Kinton
tenir càpsules Hoi Poi
i tocar-te les calcetes,
comprovar que no ets un noi, que no ets un noi.

I anar a cal Follet Tortuga
i entrenar-me pel torneig.
Fer pels arbres ziga-zaga
i al matí repartir llet.

I que em surti el Kamehame,
i guanyar tots els dolents
perque dormis ben tranquila,
i els dos siguem prou valents.

Per volar per mars i muntanyes
i per tot l'univers
intentant aconseguir
la bola de drac.
(Els Amics de les Arts).

Pd: cançó de fons mentre em barallo amb la planxa...

Pd2: Quantes hores ens haurem passat davant de la pantalla veient les mítiques aventures del Goku i dels seus amics???? Em sembla que molts hem crescut amb ells, no?

Avui 28... en toquen 29!!!

Tot i que comencen a haver-hi forces espelmes al pastís (tindré pastís?????), avui tocarà (o no) bufar-les...
Sí, faig anys i de moment molt contenta de poder anar-ne fent un més cada any.
Au, un altre any al sac de les vivències, dels moments bons i dolents, dels somriures i les llagrimes.
Un altre any al sac de la vida!!!

Estudiant???!!!!

Ara que els exàmens ja tornen a estar aquí, com cada gener, me n'adono cada cop més que sóc un cul inquiet, sóc incapaç de fer com alguns companys que es passen hores i hores a la biblioteca sense moure el cul de la cadira ni aixecar la vista dels llibres.
Per la meva salut mental i la dels del meu costat, abans no comenci a parlar amb mi mateixa i a obtenir respostes, quan estudio necessito una música suau de fons, tot i que molts cops l'acabo apagant, aixecar-me de tant en tant i estirar les cames i els braços, seguir estudiant i al cap d'una estona ben llarga això sí, anar a buscar un suc o quelcom fresquet, seguir estudiant i fer un kit kat, mentre aprofito per fer qualsevol cosa que m'airegi una mica les idees, avui ha tocat recollir la roba estesa i després fer el soparet, de nou una altra vegada als llibres i apunts, una mica més tard, em treu de dins de la llei 12/2007 de serveis socials una trucada que més que un respir avui ha estat com un regal, necessitava sentir la seva veu!!!!
I ara que el descans post sopar ja s'ha acabat, me'n torno de nou a... si a estudiar, ho heu endevinat!!!!

De cuinetes per casa...

Dijous al migdia venen a dinar una collada a caseta nostra!!!!
I després de canviar la distribució del menjador per encabir-hi deu persones, mons pares, mons sogres, mons germans i el meu cunyat, (ais que la liaran aquests tres junts!!!!), l'àvia i nosaltres dos, toca pensar, repensar i començar a preparar diferents plats per aquell dia, avui ja he buidat bona part del super de la cantonada, perque demà segurament no tombaré per casa en tot el dia, i no vull deixar-ho tot per últim moment, així que donant les gràcies per endavant al congelador i al frigorífic que els hi tocarà fer hores extres, pobrets acostumats només a tenir menjar per dos!!!
Amb les indicacions de que ma sogra no menja carn, i que l'àvia tant pot ser que s'ho mengi tot sense ni piular, o que li haguem de fer el menú alternatiu a base de cremetes i pures, ara per ara el menú és aquest tot i que segurament hi haurà canvis d'última hora que em conec!!!!
-Pop a la gallega.
-Esqueixada de bacallà amb diferents olivades. (Amb ganes d'estrenar els motllos que vam comprar per guarnir més el plat).
-Got de xarrup amb crema de carbassà.
-Espardenyes d'escalivada amb tonyina i anxoves.
-Torradetes amb formatge de cabra i melmelada de tomàquet (un vici!!!!)
-Petites brotxetes variades.
-Humus de cigrons casolà.
-Amanida currada (a imaginació del David i del que vagi agafant de frigorífic)
-Albergínies farcides de peix i marisc (A veure com surten que sempre les he fet de carn!!!).
Em sembla que no em deixo res, menys mal que no m'he de preocupar per les postres, que tocarà tortell de Reis, ara a qui li tocarà la fava????

2011... Ja es aquí...

Ja hem deixat enrere el 2010, un any, que per mi, tot i començar més aviat fluixet, va acabar de la millor manera possible, al costat de la persona que més m'estimo del món, i que dia rere a dia em fa d'allò més feliç...
Ara comencem el 2011, i de ben segur que serà un bon any, si ens ho proposem, no???

Papagayo...

Diumenge a la nit tocava concert, i aquest era força especial, perque un dels grups que tocava està format per bons amics...
Ells mateixos es diuen que tenen un estil força indefinible, però la veritat és que sonen la mar de bé, amb una bona barreja d'instruments i veus, i unes lletres d'allò més treballades.
Llàstima que certs problemes amb la llum cap a la part final del concert els (i ens) aigualís una mica la festa, però una bona dosi de paciència més tard, i tornavem a sentir els ritmes que et feien bellugar el cos...
Aquest concert posava punt i final a la gira de la "V" (Valls, Vilaverd, Vinyols...)
Moltes felicitats noiets, de ben segur que us anirem seguint allà on aneu, i que aquesta rumbeta no pari...
I aquí va una lletra que m'agrada molt... (Gràcies Albert, per donar-me-la quan vau acabar...)

Sóm oli en un llum, esperant la foscor.
I la flama que encengui l'amor.
Com un llum de ganxo.
Avui no vaig borratxo
i et canto sota el teu balcó.
Voldria conèixer aquest agran misteri
que a tots se'ns en và de les mans.
Descobrir lluny d'aquí un racó ben petit
on poder reclamar el paradís.
I vindrà l'amor, fins i tot en la foscor
i vindrà l'amor, llavors serem tu i jo.
I vindrà l'amor, fins i tot en la foscor,
i vindrà l'amor, avui serem tu i jo.
Abraça'm i parla'm
Inspira'm i diga'm
paraules prohibides dels dos.
Són els records
els que em fan tenir por
des d'aquella nit de festa major.
La vida és dura, que bonic es viure.

Lletra: Amor (Papagayo).

Amb el temps just...

De bon matí, ja anem a cuita corrents per no perdre un bus destartalat que ja fa anys que hauria d'estar en qualsevol desguàs...
Escales amunt i avall d'un edifici de formigó altrament conegut com a facultat, en busca d'aules perdudes, per no parlar de la costum que tenen de canviar els serveis com la copisteria o segons quina temàtica de la biblioteca de lloc... tant costaria mantenir d'un curs a l'altre la mateixa ubicació???
Anar al meu antic institut, per buscar un certificat, prèvia presentació de tots els llibres d'escolaritat, no em demanen el de primària (sort de la mama que el guardava!!!), per comprovar que he fet tota l'escolarització a Catalunya, quan la secretària de torn tenia davant seu el meu expedient on constava que jo havia fet la secundària i el batxillerat en aquell institut i que provenia del col·legi que hi ha just a tocar???!!!
I de pas veure antics professors, alguns que et saluden i et pregunten què fas a la vida, i daltres que com en el passat es pensen que estan en un pedestal i van mirant a tothom per damunt de l'espatlla, aquests ni tant sols es mereixen que algú els saludi.
També una visita curteta a correus, que coses extranyes no hi havia gens de cua, el que si que hi havia era la inestimable educació i "savoir fair" de la funcionària de torn... que potser va amb el sou ser tant maleducat i poc professional, que sembla que els molestis, quan se suposa que estan treballant???
Amb el temps just per agafar el bus...
..... per no arribar tard a classe...
..... per anar a fer el dinar o el sopar...
..... per anar cap a la feina on m'esperen una bona pila de nens.
..... per acabar les darreres manualitats de la castanyada i que tot el centre s'ompli de panellets i més panellets!!!!

Es moment....

"sense més, tu estaves somrient...
... avui tot el dia que la canto i mira que m'agrada (és el que té recuperar el reproductor de música que tenia oblidat per un calaix....)

Vaig mirar.
Cercava més allà,
enmig de sa gent,
un senyal per posar-me content.

Sense més,
tu estaves somrient,
careta petita de poma
de pell lluenta
i amb traç adolescent,
somrient.
Em vas mirar
amb uns ulls d'esclat,
i com si no m'haguessis vist
vas girar i et vas perdre entre sa gent.
Condemnat
a un record molt passatger,
esbós d'un reflex diluït
de dia i nit,
estic ferit,
entristit...
però recordaré
Es moment
que estaves entre sa gent
i m'estaves somrient
com si et conegués
i volguessis saber més.
Ben feliç,
mentre estava indecís,
envoltat de tanta gent,
cosa d'un encís,
jo ja no et vaig veure més...
De traç adolescent,
somrient,
efervescent...
però recordaré
Es moment
que estaves entre sa gent...

Cris Juanico.

Sí, és 12 d'octubre.

Qui diu que el 12 d'octubre no s'ha de celebrar res???
Evidentment no m'he donat cap cop al cap, i no m'he posat pas a veure sense moure les pestanyes tota la desfilada de les forces armades del país veí, tot esperant que algú mal anomenat monarca els passi revista (jo en diria vividor a costa de tots...) però no negaré que jo personalment sí que tinc coses a celebrar.
Celebro despertarme cada matí al costat de la persona que m'estimo i que cada dia em fa més i més feliç.
Celebro els dies com avui, i que després de tot el que ha passat el meu pare bufi les espelmes i vagi sumant anys, envoltat dels somriures dels que l'estimen.
Celebro veure com obre els regals amb aquella barreja de nerviosisme, sorpresa i il·lusió.
Celebro veure a la meva parella parlant tranquilament amb mon germà o amb els meus pares com el que és, un més de la família.
Celebro el missatge de mitja tarda i el posterior cafè amb la corresponent xarrera amb un bon amic, retrobant aquella complicitat que aquests darrers mesos estava ben amagada, durant una bona estona hem posat les coses a lloc, que ja tocava!!!

Hi ha amics que valen la pena...

Amb el pas del temps te n'adones de que les persones i les circumstàncies van canviant, que aquelles persones que tu creies que eren amigues teves, et van demostrant que només miraven pel seu propi benestar (encara que costi, fet comprensible), i que el que tu creies que era una amistat, més o menys sincera, no és res més que un globus que va perdent aire.
Passa el temps, i aquells que et pensaves que estarien al teu costat es troben en algun paratge desconegut quan resulta que per casualitat els necessites.
I ai mare, si algú se li acut canviar la llista de les seves prioritats, que una mica més i el poden posar a la llista negra a la mínima de canvi.
Però també te n'adones de que tots aquells que has deixat enrere o amb els que ja no tens tanta relació, sempre hi ha algú que destaca, que potser no us heu vist tant com voldrieu, que la distància tot i ser ben gran, no oblida la relació d'afecte que us unia, que amb una breu conversa en teniu ben bé prou, per saber que aquella persona continua essent especial per tu i que això no ha canviat amb el pas del temps, ni la distància ha fet que l'oblit guanyi la partida.
Fa una estona he estat parlant amb una d'aquestes persones, i m'encanta tornar a tenir-la a la meva vida.
Els bons amics s'han de mantenir, no?
I ella, m'ha demostrat que ho continua essent...
En el meu cas, i suposo que en el de molts, els bons amics es poden comptar amb els dits de la mà (no em poso a comptar coneguts, companys i saludats).
A vegades el que per tu és un amic, per l'altra persona no ho és.
Vinga Marteta, que ens veiem aviat!!!!

Una mica més d'un mes...

Fa un parell de dies mentre assenyalava unes quantes dates amb entregues de treballs, pràctiques, reunions i mil coses més, m'adonava que ja fa més d'un mes que la meva vida ha donat un gir de 360º.
Ara sí que sí, ja no estem cadascú a casa dels seus pares tot i que ens veiem a diari, sino que ara ja compartim el dia a dia al nostre piset, amb els mobles acabats d'estrenar (i mira que ha costat que arribessin!!!), amb les parets de colors, amb totes les coses endreçades, amb tot de petits detalls que fan que aquelles quatre parets siguin realment casa nostra. Les primeres setmanes del que espero que sigui la resta de la meva vida, al costat de la que és per mi la persona amb la qual he conegut el vertader significat de la paraula felicitat.
Arribar de la feina i veure aquell somriure just al llindar de la porta, la complicitat dels àpats compartits, aquelles converses interminables, aquelles pessigolles i rialles mentre anem fent plegats les tasques de casa, el fet d'anar a comprar plegats, amb la idea de només un parell de coses, i tornar a casa amb quatre bosses ben plenes cadascú... en fi mil aventures del dia a dia...

Mirant el cel...

Agafats de la mà, deixarem que la lluna
ens acariciï l´esquena i ens dongui una ombra.
Deixarem que el cor, ens escalfi al vent
i ens fagi un racó...
Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre.
No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou.
Mai és negre el Cel del Nord!!
Perduts d´ambició, deixarem que el joc
ens robi el pensament i ens escalfi la pell.
Deixarem que l´alba ens desperti amb calma
i ens llevi suaument.
Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre.
No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou.
Mai és negre el Cel!!
He fet allò que es fa, robant al cel estrelles
i he dit: "dóna´m la mà".
No és fàcil seguir una recta, no és igual per tots.
Mai és negre el Cel del Nord!!
Deixarem que el cor, ens escalfi al vent
i ens faci un racó...
Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre.
No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou.
Mai és negre el Cel!

El cel del nord. Lax'n'busto.

Pd: Avui el dia és com el cel, amb núvols grisos que entristeixen el dia...