Tens el que tens

Tens el que tens
saps el que saps.
I, amb tot, no n'hi ha prou
sempre en vols més.
En una nit
tot pot fer un gir
i succeir l'inesperat
això tothom ho sap, no?
Intentant fer-me més vell
per aprendre
Per què riuré?
Què estimaré per sempre?
Veus el que veus
però creus el que creus
i fas el que cal
a cada instant.
Sents el que sents
amb això vas fent
a cops content
per tot el que tens.
Però sempre en vols més.
Intentant fer-me més vell
per aprendre.
Per què riuré?
Què estimaré per sempre?

Lax'n'busto.

"El gir inesperat ets tu".

Ànims!!!

Avui, sens dubte per la Maria, o la Pedro!!!! com l'anomenen els nens, que es mereix tornar a somriure com a la foto, perquè està passant per uns moments molts durs.
Xiqueta ens tens al teu costat pel que faci falta.
Un super petonàs, sigues forta.
Se t'estima molt.

És la cançó dels bons moments...

Ja de negre nit buscant aixopluc entra a la taverna,
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor.
Mariner jove, tibat i fort, amb fulard negre lligat al coll,
alt roda-soques, perdonavides i adulador.
Corre Lola, posa’m un got de vi!
I et cantaré una cançó.
I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.
Quan arriba el vespre la tavernera encisadora,
espera el galant que com cada nit l’ha d’enamorar.
I amb la guitarra i un got de vi, cantarà alegre tota la nit,
cançons de Cuba, cants de mulates i blaumarí.
Corre Lola, posa’m un got de vi!
I et canto tota la nit.
I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla.
I mirant coqueta pica l’ullet el noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquesta havanera.

El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi dels temps si tu vols ser meva.
I la bella Lola llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.

Petonets....

Petons és el que vull
aixecar-me de matí i tenir petons, seguir amb petons al migdia, a la tarda, petons al vespre, i petons de bona nit...
Petons curts, llargs, divertits, tendres, calents, somiadors...

Dibuix: Kurt Husley-

Perque no ens aturem mai....

"Hi ha tantes coses a fer
i em queda tant poc temps fer fer-les
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.
Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar
Si el món és mou
com puc estar aturat."

Perque al vostre costat vull fer mil coses més...

Castors i llúdrigues

Formeu part dels millors moments de la setmana.
Les vostres trapelleries, els vostres somriures, els vostres culs inquiets m'omplen d'una mena d'energia positiva que fa que la setmana pesi menys, això sense oblidar les estones al voltant d'una taula, i amb una conversa animada amb la resta de caparrots, aquestes estones no tenen preu.

Nicaragua????!!!!!!!!!!!!

Un projecte? un país per conèixer? una experiència nova? uns dies enriquidors?
Nicaragua!!!
I tots nosaltres junts???
Un somni.

"Sempre l'amistat"

Quant la nit s'acaba i surt el sol
el vol dels ocells omplen el cel
i xiulen amb força amb el cor obert.
Somien fixats en l'horitzó
amb les mans i els ulls plens d'il·lusió
que el dia que neix serà sempre el millor.
Lluitant colze a colze tot podrà canviar,
cal que cada dia donem un nou pas concret i ferm.

Et trobo a faltar molt, moltíssim, més del que t'imagines i més del que deuria...

Qui es devia inventar els diumenges a la tarda???

Definitivament les tardes de diumenge sense valtros, ja no son el mateix, després d'una pila de caps de setmana, el dia d'avui s'ha fet etern, llarguíssim, amb molt poques ganes de que arribi el dilluns.
Ja us val, ara m'heu mal acostumat.
Només es salva, haver dormit fins a quarts de dotze, si en feia de setmanes o mesos que no ho feia...

FELICITATS PETARDO!!!

Per molts anys guapo.
Si algú se'l troba que li faci una bona estirada d'orelles!!!!
Feliciteu-lo perquè és un noi fantàstic, sempre amb un somriure als llavis, sempre amb moltes ganes de fer les coses, sempre animant les vetllades, sempre amb la guitarra amunt i avall, i quan no és la guitarra, és la gralla o ara ja la caixa gitana!!!, sempre cantant fins altes hores de la matinada, sempre amb aquelles idees esbojarrades, però quan cal muda l'expressió i és la mar de responsable, és un noi que es fa estimar.

Records...

Una guitarra de fons, les veus de tots plegats que intenten cantar, alguns amb més sort i talent que d'altres, una mirada silenciada, una ma que s'atura a mig camí, deixant que una carícia es converteixi en quelcom eteri, un somriure mig d'amagat i entre tot això una cançó...
La tornem a cantar???

Quan la gola et cremi com un got d`aiguardent
i te`n beguis un altre i bufi el vent de ponent.
Eixuga les desgràcies millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.
Quan la gola et cremi com un got d`aiguardent
i te`n beguis un altre i bufi el vent de ponent.
Quan et cansis de córrer per carrers sense fi
busca un lloc on amagar-te en la nit.
Quan es perdi de vista tot el que vas somniar
i vegis la teva història com cau en un forat.
Eixuga les desgràcies millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.
Fuig d`aquí, fes-ho per mi, no pots viure en l`ahir.
Fuig d`aquí pel teu camí quan les ombres t`ho diguin així.
Si el cap et dóna voltes dins d`aquesta buidor
i no saps el que tens però no et passa res de bo.
Busques on agafar-te però tot passa de llarg
i és que no a tots ens tracten igual.

Fuig ...

I ara?

I quina calitja, i quin solimant!
Em passaria mil hores mirant-te
mentre pugen els oceans!
Perquè cada vegada que l'escolto, em recorda aquells moments, cada vegada més llunyans, perquè les setmanes cada vegada passen més lentes, perquè hi ha dies que es fan eterns, perquè enyoro aquell somriure murri, aquella dolça mirada, aquelles ganes boges de menjar-nos el món.

Vull aquells petons amb gust de lluna....

Comença el cau

El primer cap de setmana al cau, amb els petits castors i llúdrigues, al cau muntant les últimes cadires a l'últim moment, ronda de presentacions, dels gairebé 30 nens, i nosaltres els 4 caps, que compartirem aventures espacials amb tota aquella tropa.
La veritat és que son molt macos, tot i que n'hi ha més d'un, que és incapaç d'estar-se quiet un parell de segons seguits.
I després tot seguit cap al Catllar, a la Trobada 0 de caps de la Demarcació de Tgna, on ens espera un seguit de reunions, menjades compartides, cançons i musiquetes fins a altes hores de la matinada, dormir tots juntets, encara que dormir poc, com sempre que marxem els caparrots, bondies amb globus, sucs que cauen, somriures, jocs amb pilota, i després el concurs de paella, siguem realistes, la nostra paella era la millor!!! Nosaltres peix fresc, i caldo del bò, casolà, res de bricks, i qui guanya???!!!!!!!Això de que guanyés demarcació, sona a "tongo", no??
Ai amagueu-la bé aquesta paella gent de demarcació, a veure si la perdreu de vista...

A què fa una pinta impressionant???

Bons moments....

Perquè a partir d'ara els caps de setmana tindran un caire diferent, i ja en tinc moltes moltes ganes.
Viure noves experiències, intenses, enriquidores, màgiques, divertides, emocionants...
I de ben segur que en aquests caps de setmana no hi haurà massa sentit del ridícul, no? Ara que ben pensat, no serveix de gaire aquest sentit.

Dani (Daniel)

Avui per tu,
perquè ets especial
perquè m'has fet retrobar la màgia en els nous projectes
perquè des del primer dia m'he sentit una més
perquè m'has fet recuperar aquella confiança que anava minvant
perquè vull compartir mil i un moments com els que hem viscut fins ara
perquè hi has estat en els moments durs
perquè vull sentir mil cops més aquells cd's teus del cotxe
perquè després de tants mesos necessitava sortir i esbargir-me
perquè tu i els altres caparrots m'ompliu d'energia positiva
perquè m'has omplert de trenta nous petits somriures, que ja són una mica meus
perquè vull aquella abraçada en aquell moment just
perquè m'agrada veure com t'emociones, i com ens fas emocionar a la resta
perquè t'entregues en les coses que fas, i fas que la gent s'hi entregui
perquè compartim la idea de transmetre els valors sense passar per l'Església
perquè m'has saturat l'agenda fins al segle vinent!!!
i....
perquè vull tornar a fer l'indio cantant Puff era un drac màgic a les tres del matí!!!

Créixer...

De petit m´havien dit nen no et xumis el dit,

qui no plora no mama i no em dona la gana.

Jo vull riure i somiar que hi ha un lloc

on la gent canta i balla amb la cara al vent.

El vent del món, el món de tothom,

el món de ningú i la lluna per tu vestida de dol,

sa mare no vol, diu que dins el bou no hi neva ni plou.

Maiaiai! ai ai ai!

Mai no és massa tard diu la dita popular.

Eieiei! Arriquitan tan tan!

De petit vols ser gran i de gran un infant

Per jugar... a cuit i amagar

amb l´amor i amb la sort de ser feliç

sense permís, sense papers, sense...

Diners... eeee... eeee...eee...

(Rauxa)

Gràcies noietes!!!

Ja ha passat tot un any

des de que vam començar

a Mas Munté vam anar

i ara ja hi tornem a estar.

Aquest temps al vostre costat

ha estat molt especial

hem crescut, hem rigut junts

i també hem plorat.

Gent de Mar

ens ha fet grans

ja notem el cuquet.

Gent de Mar

ens ha fet grans

i ara sisplau tots a cantar.

La Pedro és esbojarrada

el Jonh és el cuiner,

l'Andrea és carinyosa

i el Gus és timbaler.

La Berta ve de poble,

la Camí la trillissa

l'Ingrid la rebel

la Bargalló la del seny.

El Dani tocacollons,

l'Eva és una cotilla

el Reca no calla mai

la Mercè la feliç.

Ai Cedó, que no et veig!

La Colom la Gordita

el Pau ens diu joves
i la Chaos ja té cotxe.
En Benach el rialler

la Clara ve de d'empalmada.

Ai bon Jesús,

Mossén Fortuny!

Gent de Mar...

Somriures...

Una caixa plena de somriures, és el que me'n duc d'aquest cap de setmana. Realment em feia falta, i les expectatives han estat plenament superades!!!!

Carregar i descarregar cotxes amb mil i una tendes, que s'han quedat per netejar, que em demanin el carnet (?????????), l'Albert conduint!!!!, el Dani content i motivat pels que si hi assistim, menjades al solet, piscina coberta però d'aigua gelada, consells, decisions, torns de paraula, jocs, post-its que cauen, danses, agendes noves i llampants amb mil i un cap de setmana per omplir d'activitats, contes políticament incorrectes, d'un patufet (o patufeta) que se'n va de prostíbul, de boles del bingo que desapareixen, de serem la mafia catalana!!!, juguem a la cremallera o a la figa, somriures, rialles, plors, compromís, promesaires i padrins, més plors, cançons màgiques, guitarres, acordions, percussió, llagrimes que s'escolen, somriures dolços, purgacions, (si havia de triar, ho tenia molt molt fàcil), somriures còmplices, renys de "mossen" cada vegada que se'ns escapava algun rénec, balls, begudes, "marcianitos", de joc del silenci i del seu rei (sorry Albert!!!), gent que "cau" vestida a l'aigua, roba mullada i gent gelada, falta de tovalloles, un psicòleg interminable (on son les preguntes trampa???), abraçades, petons, més cançons, de dormir tots plegats (encara que poca estona), despertador que sona abans d'hora, tallers, xerrades d'excursions, xerrades per branques, preparem l'assemblea, de neteja general, i del somriure mig trist quan veus que això s'acaba, però saps amb seguretat que hi haurà molts més dies com aquests.

Marxem de balneari???

Després de molts dies de preocupació, d'un temps que alguns aprofiten per fer vacances i d'altres senzillament hem vist passar aquestes vacances, després de la feinada que uns es van fer a l'hora de preparar el nou local i abans de que vinguin tots els nens i nenes, els caps marxem plegats!!!!
Tremola Mas Munté que venim!!!
Surrealista oi la invitació????? Què ens hi trobarem????
Més noticies diumenge al vespre.

Mafalda, de nou.

El nou lloc d'aventures...

Aventures de museu, de barques, de sàrcies que no pas xarxes, de rajades que no pas mantes, de taurons petits, d'on son els dofins?, de podem anar a la part de sota de la barca? de ponts que s'aixequen o no, de gadegans que no pas escamarlans, de moqueta i de peücs, de sentir:"a aquesta barca li falta la meitat!!!", de remolcadors, de "barcos" carregats i descarregats", de fars que s'amaguen, de jocs del qui és qui, i del memori, de pantalans que no pas pantalons, de tones i tones de carbó, de mil i un molls diferents, de titelles, de peixos, crustacis i mol·luscs, de cadenes energètiques, de tonyines nedadores, de llenguados que s'amaguen, de l'engany del rap i dels bancs de les sardines, del micro que s'acopla, de la veu cada cop més fotuda, de cares il·lusionades, de culs inquiets, d'armilles salvavides, de: "no toqueu el xiulet!!!, de bons companys, de bons projectes i millors perspectives, de sortir poquet per aquesta mar nostra, de ganes de dir-li al capità que no s'aturi a la bucana, sino que segueixi endavant...

De moment m'agrada i molt la meva feina al museu del port de Tarragona. Ens hi veurem?

Vull cridar ben fort.

Vols la vida i l'has jugada

vols somriure i tens un plor

vols l'amor d'una vegada

quan estimes de debò.

Però ja saps que cada dia

té el seu temps de llum i dol

n'has de prendre el que en venia

has de rebre pluja i sol.

Voler callar i passar de llarg

saber empassar-se un gust amarg

o cridar fort per tot arreu

viure la vida cara o creu.

De les runes d'una guerra

moltes pedres trobaràs

sota el sol sobre la terra

no són res, són un mal pas.

Però les prens una per una

i amb la teva voluntat

pots alçar sobre la runa

una nova gran ciutat.

Voler callar i passar de llarg

saber empassar-se un gust amarg

o cridar fort per tot arreu

viure la vida cara o creu.

(Lluis Llach)

Alguns dels meus caparrots.

Perquè som una colla de pallassos,
perquè provoqueu mil i un somriures
perquè al vostre costat les estones passen millor
perquè tinc ganes de repetir aquests moments o de viure'n de nous
i perquè sou part d'una de les millors decisions d'aquest 2008.

Ep!!! Que falten l'Alba B., l'Albert F., la Xaos i la Berta!!!

A seguir lluitant, ara i sempre.

Era l’onze de setembre
de mil nou-cents setanta-set.
El pare treia la senyera,
amb els ulls plorosos cap al cel
Em va dir: “mira aquestes barres,
representen tot el que tu ets.”
No li sortien les paraules,
però no calia dir res mes
Temps era temps, quan jo era un vailet
i el pare em va ensenyar d’on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.
Seré fort. Seré fort, dins el meu cor.
Eren temps de protesta,
però ara tot és diferent.
La vida sembla més tranquila,
podem viure en el present
Aquella gent que ens oprimia
ja fa molt temps que van marxar.
El pare em deia: “no pateixis,
que tard o d’hora tornaran.”
Temps era temps, quan jo era un vailet,
quan el pare em va ensenyar d’on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.
Seré fort. Seré fort, dins el meu cor.
Temps era temps, quan jo era un vailet
i el pare em va ensenyar d’on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.
Seré fort. Seré fort, dins el meu cor.

131...

131 dies amb les corresponents nits fa que vas marxar.
Molts, moltíssims dies de patir, d'anar amunt i avall, de recórrer llargs passadissos d'hospital, sempre amb aquell neguit que teníem tots just abans d'obrir la porta i veure't.
Veure que poc a poc has anat evolucionant, malgrat tot.
Després de tots aquests dies, et tornem a tenir a casa, diferent però a casa en fi!!!
Ara et toca recórrer el passadís de casa, i de ben segur que poc a poc totes les peces aniran encaixant, ara que no sé si el passadís et semblarà poc. Avui ja t'ha faltat temps, per anar pas a pas cap al teu moll, a veure la teva barca i la resta de mariners... son masses mesos sense veure la mar no?
A poc a poc, la teva mar, cada vegada estarà més a prop.
Benvingut!!!

Per tots aquests bon moments....

COLLARETS DE LLUM

Collarets de llum
Quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l’ull i parla
on serà l’amor
que no puc trobar-la.
On serà l’amor
fa la lluna bruna
l’he cercat per tot
que n’estic dejuna.
I l’amor ocult
entre satalies
riu q riu content
de ses traïdories.
Collarets...
Prou l’estel petit
i la lluna clara
cercaran l’amor
més i més encara.
Se’n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se’n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum...


M'encanta aquesta cançó, molt gran el poema de Martí Pol, però amb la versió de rauxa, és genial, és escoltar-la i visualitzar aquells dies màgics, aquelles cançons, aquella guitarra, aquells somriures...

Segueix així

Mesos i mesos veient només la teva imatge estirada en un llit, o com a molt asseguda en aquella ditxosa cadira, o com tu l'anomenes el poltre de tortura!!!, però ahir, tot va canviar, et vaig veure aixecat per primera vegada en tot aquest temps, caminant a poc a poc, amb l'ajuda d'un caminador, amb el pas insegur, però amb una determinació fixada al rostre.
Tots sabem que serà llarg, molt llarg, que hi haurà moments bons, però també de durs o de molt durs, però que d'una manera o altra tiraràs endavant, que costarà sí, però tot arribarà a bon port, tornaràs. Segueix avançant poc a poc, però amb pas ferm.

T'estimo en la rutina

(Joan Isaac)

T'estimo en la rutina
dels vespres coneguts.
T'estimo en el llenguatge
dels gestos ja sabuts.
T'estimo quan em beses
com a un desconegut.
T'estimo si ens sorprèn
l'amor desprevinguts.

T'estimo en la derrota
del cos en front del mirall.
T'estimo en el desordre
que em posa tan malalt.
T'estimo en els llarguíssims
silencis de sofà.
T'estimo quan t'emprenyes
si em fumo el teu tabac.

T'estimo quan em deixes
penjat sota els llençols.
T'estimo quan em dius
“Sembla que visquis sol!”
T'estimo quan no entens
que a mi m'agradi tant
la pluja tardoral
que inunda la ciutat.

T'estimo simplement
per tot allò que no t'hauria
d'estimar.

T'estimo quan et queixes
que no tens temps de res,
que sempre estàs corrent
—“Ningú no m'ho agraeix!”—
T'estimo quan t'aixeques
traient foc pels queixals.
Millor que no parlem
del teu mal despertar...

T'estimo quan segueixo
els rastres que has deixat,
que em porten als teus braços
després d'un temporal.
T'estimo entre les restes
de la passió enyorada.
T'estimo preocupada,
absent, despentinada...

T'estimo quan t'agafa
la neura dels regals,
els dies de Nadal
que em deprimeixen tant.
T'estimo en la mesura
que els déus m'han ensenyat...
Ja ho saps, que no m’agrada
llegir-me els manuals.

T’estimo simplement
per tot allò que no t’hauria
d’estimar.

Fora parets!!!!

Generalment, no m'agrada gens això de trencar les coses, si es poden arreglar dons molt millor.
Però no sabeu el bé que es queda una després de barallar-se amb un mall d'allò més gros i picar contra les parets!!!
Dissabte, carregats de malls, martells, pales, carretons, escombres... i amb una voluntat i unes ganes que feien tremolar ja les parets, ens vam dirigir cap al que serà un dels nostres locals.
Queda feina encara per parar un tren, però carregats de il·lusions, dominarem la neteja, la pintura i tot allò que calgui menester, i si a sobre ho fem en bona companyia, i entre cop i cop s'escapen una bona pila de rialles, doncs molt millor!!!
Francament, això de picar parets va de conya, per alliberar tensions i nervis acumulats, això si acabes feta pols...

JORDINA!!!

Benvinguda al món cosineta!!!
Perque has estat el motiu del somriure més dolç d'avui.
Perque ets com un petit alè.
Perque et van dir el dia 20, i tu has nascut el mateix dia, tant petitona i tant complidora ja!!!
Perque tan remenuda, però ben boniqueta!!!
Moltes felicitats Jordi i Mar.

Fins quan...

Ara que sóc sola a casa, ara que sembla que no ho puc evitar, ara cauen desfermades mil i una llàgrimes reprimides.
Quan tot semblava que començava a tirar endavant, doncs es veu que no, que no es pot obrir la finestra a un petit bri d'esperança.
Fins quan aquest neguit? aquest patiment? aquest malviure? aquest anar amunt i avall? aquests rostres amarats de preocupació? aquests rostres amarats de cansament?
És molt dur veure que un dels teus referents de sempre, es deixa endur per la desesperació, és molt dur, estar al costat d'aquell qui t'estimes i no poder fer massa cosa per alleugerir el seu dolor.
Sé que he de ser forta, per ell i per d'altres que hi ha al meu costat, i davant d'ell no em caurà ni una llàgrima, però ara és el meu moment.

Més Flamicell

Us sona???
Tenir-ho tot i arribar-ho a perdre
no depén, no, de quin sou dus a la cartera.
Pots tenir de tot
pots no tenir gaire
res val pas tant com un amic
que mai no et falla
potser ets un talós
o el món vols menjar-te
però no faràs mai res de bo
si els amics s'acaben.
Perquè hi ha un tresor
que no pots comprar enlloc,
el petit tresor secret amagat entre tots dos.
UN AMIC NO ES COMPRA
UN AMIC NO ES VEN
NO ES POT FER MALBÉ
NI ESTÀ DE REBAIXES
Sí tot va bé... si van maldades...
tenim la sort de ser cada u l'amic de l'altre.
I si ho hem entès, no pot oblidar-se'ns.
Les meves mans t'ajudaran
si mai fa falta.
Tens un moment?
Quedem per veure'ns.
Tinc una cançó
parla d'allò que no hem de perdre.
Només hi ha un tresor
que no es pot comprar enlloc
Aquest tresor secret
amagat entre tu i jo.

Crazy, simple plan.

Tell me what's wrong with society
When everywhere I look I see
Young girls dying to be on TV
They wont stop 'til they've reached their dreams

Diet pills, surgery
Photoshop pictures in magazines
Telling them how they should be
It doesn't make sense to me

Is everybody going crazy?
Is anybody gonna save me?
Can anybody tell me what's going on?
Tell me what's going on
If you open your eyes
You'll see that something is wrong

I guess things are not how they used to be
There's no more normal families
Parents act like enemies
Making kids feel like it's world war III

No one cares, no one's there
I guess we're all just too damn busy
Money's our first priority
It doesn't make sense to me

Is everybody going crazy?
Is anybody gonna save me?
Can anybody tell me what's going on?
Tell me what's going on
If you open your eyes
You'll see that something is wrong

is everybody going crazy?
is everybody going crazy?

Tell me what's wrong with society
When everywhere I look I see
Rich *guys* driving big SUV's
While kids are starving in the streets
No one cares
No one likes to share
I guess life's unfair

Is everybody going crazy?
Is anybody gonna save me?
Can anybody tell me what's going on
Tell me what's going on
If you open your eyes
You'll see that something

something is wrong
Is everybody going Crazy?
Can anybody tell me what's going on
Tell me what's going on
If you open your eyes
You'll see that something is wrong

Ja us enyoro

Xiquets, només han passat dos dies i ja us enyoro!!!
Enyoro aquells despertars, el so de l'acordió a primera hora del matí, enyoro les nostres mirades, les nostres rialles, les nostres bromes i "piques", aquells somriures a tot hora, aquells galls desafinant tot cantant, aquelles revisions llarguíssimes, aquelles actes que volien reflexar el que deiem, aquells ressopons inacabables... vaja mil i una coses!!!

FLAMICELL O8

Dies de somriures, de rialles, de cançons acompanyades d'una guitarra, de xiulets, de crits, de pintura, d'aigua gelada, de banyadors, de samarretes esteses, de rentar la roba a mà, d'excursió, de pujada i baixada amb funicular, de fang, de pluges, de plantar tendes, de dormir poc, dels consells d'honor, de promeses, de foulards, de padrins, d'insectes i repelent, de despertar-nos amb els fraguels rock, de xocolata desfeta, de bruixes i bruixots, de pòcimes màgiques, de visites eventuals al cap, de roba bruta, de bangs, de capità enciam, de bromes, de pulseres, de caixes inacabades, de llibre de les ombres marcant les activitats, de serretes, de remenar olles gegants, de fotografies, de ressopons, de serrells de colors, de xeringues, de decoració, de llanternes que desapareixen quan les necessites, d'aranyes que es colen a la tenda, de córrer per la gespa mullada, de torns de neteja i de treball, de protestes, de dutxes quasi insuportables, de vistes fantàstiques, del soroll del riu al costat, de carioques i pilotes, de pantalons curts al matí i ben llargs a la nit, de motxilles plenes de bons moments...
Dies intensos. Dies màgics. Dies carregats d'amics. Dies de caps. Dies de llops i daines!!!

Senzillament et trobo a faltar...

Més lluny de les muntanyes
jo vull trobar un racó
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
No et puc donar riquesa
no puc donar-t'ho tot,
puc ser el teu llarg viatge,
puc ser la llum del sol.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
Quan estiguis cansada
jo et donaré repós.
Quan res no vulguis veure
t'ompliré els ulls de flors.
De dia quan despertis
vull estar al teu cantó,
vull tenir les mans buides
per prendre el teu amor.
Quan se't tanquin les portes
jo t'obriré el balcó,
quan creguis que estàs sola
podràs cridar el meu nom.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.

(Sopa de Cabra)

Nena............

Avui m'he quedat a quadres al obrir el correu!!! D'entre una bona pila de correus, i cadenes, hi havia una sorpresa majúscula: la meva xica ampostina serà mare!!!!

M'ha fet moltíssima il·lusió!!! Si ja no tenia excusa per no baixar a Amposta de tant en tant (reconec que per motius de força major no tant com voldria últimament), ara encara menys!!! Xiqueta, el títol de tieta va al pack!!!

Una forta abraçada per tu i per l'Adrià!!!

Pd: A la Fibi se li ha acabat ser la reina de casa!!!

FELICITATS!!!

Les coses van així...

Fa un parell de dies, quan veus que una persona que podria fer un viatge curtet, en benefici de tots plegats, no fa altra cosa que farcir-se d'excuses per no agafar el cotxe.
Resultat: un de naltros ha de ver dos viatges!!! No m'ho esperava!!! Ai que això portarà cua, son ganes de que hi hagi mal rotllo, o demostrar ser el més egoista de tots plegats.

No n'hi ha prou amb una pila d'anys, en estar disponible quan ell ha volgut, en canviar una pila d'hores, en anar d'un lloc a l'altre sense queixar-me, en quedar-me més estona si fos necessari, en marejar-me durant una pila de dies ara si fas les activitats, ara no, ara si, ara no, ara fes-me la programació (que encara no he cobrat per cert), en començar ara a les tres, ara a les 5, ara fas més hores, ara no cal que en facis més.
Total, per a què?
Perque ell digui ara que no, paraula que no li he dit jo!!!!.
Si ja fa anys, que aquesta situació és dóna, ja ho hauria de saber no, que tard o d'hora sempre me la juga??? Jo que sóc la seva baldufa preferida, o una de les seves treballadores...

Si hi ha algú, que busca algú per aquest estiu, a les tardes, per fer classes de repàs o cuidar nens, que es posi en contacte amb mi. A partir del 7 de juliol tinc totes les tardes lliures.

Un somriure és el que em provoca...

mirar com poc a poc les situacions dificils es van desdibuixant de nou.
veure les entremaliadures de ma cosina Mariona.
pensar que d'aquí un mes i escaig la Jordina, apareixerà per aquest món.
pensar en els meus nebodets, la Pepa i en Lluc, que deuen estar fent ara???
pensar en els nens que he deixat a l'escolta, tot i que aquest té un petit regust amarg.
llegir les aventures de la petita Xènia.
barallar-me amb les manualitats, per rebre als nens de cara al curs vinent.
anar al cau, amb tota aquella tropa!!!
tenir al costat aquelles persones que m'estimo.

És el que necessitem...

Cau es sol de s´hora baixa dins s´horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s´hora baixa vermell i calent,
me sala i m´arengada sa pell.
Es penya-segat
i una pluja suau de pols estel·lar.
Cau es sol de s´hora baixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s´hora baixa dins es meu cor,
tothom m´estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no vendran cacauets.
Alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s´acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.
Alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida...
Alegria!
Cau es sol de s´hora baixa dins s´horitzó
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s´hora baixa vermell i calent,
me sala i m´arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

I Alegria...

Per continuar esperant tots aquells capvespres.

Estic trista

Ara més que mai, no vull que els nens marxin.
Com cada any, arriba el final de curs al centre, i tot que ja fa dies que s'ha notat la baixa assistència (i això que enguany no fa calor per trepitjar la platgeta), aquest any m'agradaria allargar-ho, ells han sigut la meva vàlvula d'escapament aquests dies, ells m'han fet distreure'm una mica de les cabòries i preocupacions, m'han fet canviar la imatge trista i preocupada, sovint per un somriure.
També sóc plenament conscient de que tot això és un pensament egoista, estan cansats de tot l'any i necessiten, com tots unes setmanes per esbargir-se d'allò més!!!
Que gaudeixin tot el que puguin, que visquin mil aventures per explicar després!!
Trobaré a faltar molt els meus nens i nenes del centre.
També s'acaba el gripau, però no ben bé, deixem enrere els dissabtes per trobar-nos cada dia durant els mesos de juliol i agost, però abans d'això visita prèvia al Delta, on de ben segur que un exercit de mosquits famolencs ens estarà esperant!!
I no crec, que faci res de dolent fent això, és la meva feina, m'apassiona, i em distreu.
Sense oblidar els somriures dolços dels nens de l'associació Down, ni les meves estimades "paparres" del menjador, ni les noves complicitats dels nens i nenes del cau (sense oblidar els caps)...
Definitivament, estar envoltada de nens i nenes és el millor per somriure a la vida, i encara més quan toca viure moments extremadament difícils.

Que tinguem sort...

Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi.
Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi, no demanis un camí planer,
ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.
(Lluís Llach)

No sé ben bé perquè, però la tinc gravada dins meu, i aquests dies m'ha vingut al cap forces vegades...

Cansada

A tots aquells que realment estan al meu costat aquests dies, senzillament gràcies. Aquells que realment s'han interessat o preocupat, em demostren cada moment en qui es pot comptar.
Sense màscares.
Ara, a la gent, que es deixa endur per les xafarderies de poble, on predominen els comentaris maliciosos i completament desinformats, a tots aquells que remenen en la morbositat, a tots aquells que s'envolten d'una aura d'hipocresia, a tots aquells desgraciats que busquen fer més mal encara, bon vent!!! I que s'ocupin de casa seva, que bona falta els fa!!!

Dies difícils

El capvespre se'ns en va
ja tan sols ens queden
les llums de la ciutat
Una ràdio està parlant
el govern s'ha disculpat
una dona està plorant
Aquests són temps difícils
Qui pogués tornar al passat
entre danses de timbals
recordar el teu perfum
i agafar-te de la mà
Aquests són temps difícils

"Temps difícils" Sau

Pd: Papa, recupera't molt molt aviat. T'estimo.

T'estimaré sempre

No puc suportar
que te´n vagis lluny de mi
tu em vas deixar
sense voler-me dir res
sempre insinuant-te
però mai vas dir "amor"
t´estimaré sempre
pels teus ulls tendres de veritat.
A poc a poc te´n vas anar
i aqui sol em vas deixar
sempre penso en aquell dia
en que tots dos vam xerrar
i recordo tanmateix
cada mot que tu em vas dir
tu has estat per mi
com l´estel del meu camí.
Un cop em vas dir
que jo era el millor
però sembla ser que
tu ja no recordes bé
no puc suportar
que te´n vagis lluny de mi
tu has estat per mi
un estel que em dóna llum.

SANGTRAIT