Les hostesses dels programes, un altre món!!!!

M'encanten aquestes dues hostesses, guapes, amb un estil inconfusible, sempre amb un somriure als llavis i fins i tot sexis, tant que donen ganes de pessigar-lis el culet, jejeje!!!!
Aprofito que no us tinc a prop per penjar-la nois, la veritat és que m'agrada molt la foto, és d'allò més original!!!

Què és estrany un dissabte a la tarda sense valtros eh??!!! Sense veure'us per la plaça o pel cau, envoltats dels nostres nens, esperant l'abraçada o el petó dels més petits, o evitant que l'Albert ens ataqui amb el foulard!!!!
Ens acusen de sectaris, però tant me fa el que diguin, si ho som doncs endavant, m'encanta aquesta secta.

Vilanova de Meià!!!!

Després de quatre dies fantàstics, a Vilanova de Meià, on 79 nens i 14 caparrots vam estar gaudint del moment i vivint una pila d'aventures, de tota mena, on vam ser visitats per uns entranyables vellets que ens van explicar mil cosetes diferents, on entre d'altres coses vam aprendre a fer perfums, a jugar al bingo o fins i tot participar en un programa de televisió, on la pluja no ens va deixar durant més de 24 hores seguides, on els somriures dels nens ho impregnaven tot, on per tot arreu hi havia motxilles, botes enfangades, capelines de color blau cel (què estaven d'oferta???), on algun que altre caparrot es dedicava a fer trampes, i d'altres a fer més de 1500 fotografies (Pauet estem sonats!!!!), on demanar silenci enmig de tanta gent era quasi una tasca impossible, on hi havia quatre pioners que son una colla d'atxitxarrats, o les floretes de les ràngers que es van enamorar!!!!, on anar a acomiadar-te un per un de cada nen i nena a l'hora d'anar a dormir amb un somriure o un petó, on veure els pentinats més estrambòtics i les cares de son de bon matí, on més d'un i més d'una s'escaquejava a l'hora dels torns de neteja!!!, on van aguantar el viatge com uns campions, on dormir poc (els caps) era la tònica constant, on carregar-se les piles i omplir-se de felicitat!!!!

Avui la imatge del dia és aquesta, tot i que he dormit força, no he fet massa cosa de profit, i ara ja torno a estar mandrosa, aix....

Colònies i ?

Dilluns marxem de colònies!!!
I la veritat és que en tinc moltes ganes, mentalment necessito desconnectar i allunyar-me de tot això ni que siguin uns dies, l'any passat entre hospitals i feina em vaig quedar sense vacances.
I quina millor manera, que fer-ho envoltada dels meus caparrots, i dels nens, que de ben segur ompliran aquests quatre dies d'una pila d'aventures i de somriures.
I després, temps de canviar de bossa, buidar la motxilla per tornar-la a omplir i gaudir d'uns dies acompanyada dels amics.
Primer Vilanova de Meià, després Castellote!!! Ja venim!!!

Dilluns pensant en:

Revisant les fotografies d'aquest cap de setmana, no me n'he pogut estar de penjar-la!!! Fas (i fem) una cara, que sembla que no haguem trencat mai un plat!!!.
Un cap de setmana atapeït (per no perdre el costum...)que comença amb un taller de pirates al museu (m'encanta aquest taller... llàstima que un nen quan va veure la pota de fusta i la serra es va posar a plorar...), gaudir del solet que feia (on punyetes ha marxat...), dinar a la vora de la mar, esperar el tren per trobar-me amb la resta de colla i marxar plegats cap a Bcn, on ens esperava el Dani, i després La Pegatina!!!! Senzillament un concert genial!!!!

Recorrer les Rambles, i quedar-nos parats de que ens oferissin cerveses cada dues passes, al final cansa i tot!!!! Tombs pels carrers de la capital i a dormir!!!

Dissabte cau, que va anar la mar de bé, tot i que a vegades els escanyaria perque no callen ni sota l'aigua..., després anar a veure el compromís de les nenes, mira que en sabeu d'emocionar eh???!!!! (Mil petonets Berta, Clara i Pedro).

Tornar de matinada, i buscar una benzinera que no estigués tancada pel Penedès, intentar evitar les caparrades (ho sento Albert!!!) arribar a les 4 a Vinyols (amb el canvi d'hora inclòs), on tot just vam tenir temps d'escoltar les dues darreres cançons, ho reconec tenia ganes de fugir d'allí.

Diumenge al matí, tornar a matinar, quan tot just havia acabat de tancar els ulls va sonar el despertador, i au, cap al consell nacional falta gent, interessant però no m'agraden les maneres de certes persones (Quim i Apel·les a que sabeu de qui parlo???!!!), i per fi, tornada cap a casa i tarda relaxada, aprofitant que encara era de dia trepitjar una miqueta de sorra a la platja...

Pd 1: Que sigui ja el cap de setmana, i la setmana vinent de colònies i després ja ho veurem, en tinc moltes ganes.
Pd 2: Gràcies nois, per estar al meu costat. Per fer-me plorar d'alegria i per arrancar-me un somriure quan ho necessito.

Un mal dia...

Descobrir que ni tant sols compten amb tu.
Seguir esperant quelcom d'impossible i quedar-se sense altra alternativa que assumir la dura realitat.
Passar-me el dia estornudant i moquejant per culpa de la "fantàstica" primavera. No ens podríem quedar només amb el solet, i deixar ben lluny les gramínies, rosacies...?????
Enyorar aquella persona que està tant lluny, i que et feia somriure.
Tenir ganes de parlar amb una persona i veure que no servirà per res.
Perdre el bus davant dels teus nassos.
Començar el dia atrafegada.

No ho sé, tot plegat, no gaire bon dia.

Tot just ha arribat la primavera, i jo només tinc ganes de que faci caloreta, i trepitjar la platja, perdre la noció del temps estirada a la sorra, sentir a la meva pell la frescor de la mar, jugar amb la sorra i les onades...
I si és amb tu al costat, doncs molt millor.
Vull aquells petons amb gust de sal.

MUAKS....

M'encanten els petons, no ho negaré, i si com avui venen acompanyats de sorpresa, potser fins i tot encara més.

A vegades un petó serveix per iniciar quelcom més, d'altres significa el final d'allò que ha sigut, hi ha petons que et fan anhelar repetir el gest milers de vegades, i d'altres, que tot just ha començat t'entren ganes d'aturar-lo i no saps ben bé perque.

Petons dolços, petons paternals i familiars, petons d'amics a altes hores de la nit, petons que van acompanyats d'aquella abraçada màgica, petons freds i petons humits, ptons planificats i d'altres improvisats...

Tot i la màgia dels petons, n'hi ha que no aconsegueixen esborrar el passat... o que encara que no ho vulguis, et fan pensar en algú altre...

PETONS DE SAL!!!

Papa!!!!

Normalment fujo de tot allò que està etiquetat com a dia internacional, o com a dia del ******. No m'agrada aquest concepte, però aquest, potser faig una excepció, perquè després de tot el que has (i hem) viscut durant els últims onze mesos, aquests onze mesos lluitant contra la malaltia, no et mereixes un dia, si no tots els que ens queden per viure plegats.
Perque m'has demostrat que ets un lluitador incansable, i perque poc a poc totes les peces van anar encaixant...
T'estimo papa, avui dia del pare, demà i sempre...

Prou!!!

Vull que certes situacions de violència que hi ha a la vora, s'acabin d'una vegada.
Que es digui prou d'una forma clara i concisa!!!

Necessitava aquest cap de setmana...

Després de tots els mals rotllos d'aquesta setmana, tenia unes ganes bojes de que arribés el cap de setmana, i realment ha valgut la pena!!!!

Esperar que arribin els castorets ben carregats d'il·lusions...
anar a comprar (i desmuntar) al super...
taller de pizzes casolanes (i alguna que altra guerra de farina?!)...
enciam i escaroles per tot un regiment...
sopar indi...
joc de nit (mira que costa fer silenci!!!)
preparar el cau per dormir-hi amb una pila d'aillants i sacs...
dormir??? (alguns més que d'altres)...
ensurt a quarts de dues del matí, jejeje...
sentir les primeres veus que es desperten quan tot just passa una estona de les sis del matí...
aguantar-los fins a quarts de vuit...
bon dia!!!!...
galetes que desapareixen i esmorzar a la plaça...
platjeta amb jocs...
manualitat, macarrons (molts...) i truites...
endreçada general, i més jocs, fotos...
esgotament...
últims preparatius de la bicicletada de diumenge...
bicicletada i plantada d'arbres...
veure com estan de guapos els meus nebodets...
el vermutet abans d'anar a dinar...

Descobrir que els mòbils no saben nedar, buscar aquella mirada que ho diu tot sense dir res, aquell gest en el moment precís... no té preu!!! Per tota la resta, un somriure!!!
I amb una pila de somriures guardats a les butxaques, per anar fenr-los servir durant la setmana!!!!
Gràcies!!!

Avui puc creure en mi...

Quin camí agafo?
Què m'espera al final del camí?
Serà el correcte?

De moment em quedo amb això...

"Treu la pols de la maleta,
Avui pots creure en tu.
Omple-la de mil promeses,,
Recupera el què has perdut.
Sigues tu el teu equipatge
I el vent el teu escut,
Que comenci el teu viatge
El que sempre tu has volgut. (...)
Si creus que això s´acaba,
Sigues qui vols ser.
Treu-te el sol de la butxaca
I posa-te´l a la pell.
Mai veuràs l´última tarda
Ni mai l´últim adéu,
Si és cert que són quatre dies
Digue´m què penses fer;
La vida t´està esperant
Molt lluny del teu carrer." (Sau)

Carta al que fins ara era algú important...

No pretenc que el que escrigui et serveixi d'alguna cosa, ni et transmeti res, encara que per poder fer-ho hauríem d'estar connectats, i tu ja t'has encarregat de que això no sigui possible.
Si escric ho faig per mi, només per mi, és hora de que miri només per mi, i que no em deixi endur de nou per les il·lusions, aquella mateixa il·lusió de ser quelcom per tu durant durant una pila d'anys, aquella mateixa il·lusió de ser la teva amiga durant una pila d'anys, aquella mateixa il·lusió, que avui s'ha trencat en una pila de fragments minúsculs, com quan una copa de vidre s'estavella contra el terra, però amb la diferència que aquests fragments, talment com les teves paraules, aquestes paraules que tu et pensaves que no llegia, aquestes paraules s'han clavat ben endins meu, i provoquen una ferida, que a hores d'ara està profundament oberta, com si a més, li haguessis tirat una pila de sal per sobre.
Aquesta mateixa il·lusió, que va fer que tu i jo estiguessim més junts que mai, doncs això que a tu et provoca vergonya, a mi em fa mal, molt mal.
No sé si en un futur, tu i jo tornarem a parlar-nos, a comunicar-nos, a tenir-nos afecte, el que està clar és que de present no n'hi ha.
No puc fer veure que no ha passat res, al cap i a la fi un simple mail pot desvetllar el que realment penses no?
I tot que sé perfectament no et mereixes ni una sola llagrima, les deixaré escolar-se lliurement, m'ho demana el cos, necessito treure tot això de dins meu, necessito allunyar-me de tota aquesta metzina que em consumeix...
No m'hagués imaginat mai que tu i jo acabaríem així. No crec, que t'hagi fet res, per merèixer aquesta situació i aquestes formes.
Adéu D.

Cada minut (Sopa de Cabra)

Cada minut al món.
Cada minut em dol,
Cada minut una ferida.
Cada minut hi ha plors,
Cada minut més foc,
Cada segon la terra crida.
Cada moment que tu em respons
Al cel torna a sortir el sol
A cada instant que tu ets a prop.
Cada moment que tu ara em dónes,
Sóc més lliure, som més forts
A cada instant que tu em respons.
Cada minut al món,
A cada lloc hi ha por,
A cada minut una altra espina.
Cada minut al món,
A cada lloc n’hi ha prou
Per sentir que el cor s’adorm.
A cada pas que fem tots dos
Obre els ulls la vida
A cada instant que tu em respons.
És cada cop que tu ets a prop
Que la lluna brilla,
Cada moment que tu ara em dónes.
Vés contra la por,
Dóna més amor,
Centra el dolot, la llum del cor.
Cada minut tots dos,
Cada minut més forts,
Una nova estrella brillarà.
Cada minut al món...

Je ne t'aime pas....

No tenim llibertat
Per escollir ser enganyat
Vas venir tu de lluny
El cap se’m va omplir de fum.

Eoeooo
Je ne t’aime pas, je ne t’aime pas bom bom
Eoeooo
C’est l’ilusion d’être comme toi bom bom
Eoeooo
Je ne t’aime pas, je ne t’aime pas bom bom
Eoeooo
C’est l’ilusion d’être comme toi bom bom

De cabell molt vermell
Vas venir estaves amb ell
Si vols que et digui la veritat
No t’estimo t’he enganyat.

Sí, comencem el dia amb rumbeta, amb la ferida per cicatritzar però amb moltes ganes de menjar-me el món un altre cop!!!

Et trobes sola... Em trobo sola...

Et trobes sola
la nit ja s'ha acabat
tan sols et queden
imatges del passat
que et fan veure
que el temps no passa en va
ja no recordes
si algú mai t'ha estimat.(...)
(Sau)

El gra de cafè... (El conte del dia...)

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer per tibar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.
El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar sobre el foc. Aviat l’aigua de les tres olles estava bullint. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.
El pare no deia res; la filla esperava amb impaciència demanant-se que devia estar fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.

Mirant a la seva filla, li va dir:
-Digues, Laura, ¿que veus aquí?
-Veig pastanagues, ous i cafè
-Toca les pastanagues, ¿com estan?
-Estan toves
-Ara agafa un ou, trenca’l. Com és?
-És un ou dur
-Ara tasta el cafè. T’agrada?
-Mmmm, sí, ha quedat boníssim
La noia va demanar:
-Que em vols dir amb això, pare?
-Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer.
L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur.
-I el cafè?
-Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?
-Que vols dir?
-Quan els problemes truquen a la porta, ¿com reacciones? ¿Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?
O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? ¿Sembles igual per fora, però per dins ets aspra i amargada, amb un esperit i un cor endurit?
O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant perquè siguin millors.

La Felicitat no dura anys, ni mesos, ni setmanes, ni tan sols dies. La felicitat es composa de petits moments.

Entre la nit i l'aurora....

Perque en els últims dies l'he escoltat moltíssim!!!!
Perque m'agrada moltíssim.
Perque cada cop que escolto la lletra em ve al cap una imatge molt clara.
Perque m'agrada aquest descobriment...


Sóc un addicte a l’hora en que lluna i sol disputen
entre la nit i l’aurora i encara hi ha prostitutes;
i els petons es consumeixen, com el gel a les begudes,
en boques que no coneixen, és a dir, desconegudes.
I no hi ha escombraries i tanquen les discoteques;
i s’embussa la Gran Via i tornen a obrir les fleques;
i s’apaguen les faroles i aleshores aprofito
la foscor i que estem a soles per dir-te que et necessito.
I la mare matinada creua històries que s’insulten,
unes ben aprofita mentre que les altres dubte
mentre que les altres dubten.
Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se, o lluitar per aixecar-se.
Desperta l’adolescència amb la pol·lució nocturna.
Brota la concupiscència i dels cors salten espurnes.
Els bars pugen les persianes i engeguen les cafeteres;
i els homes que tenen gana de passió van al Riviera.
I la mare matinada creua històries que s’insulten,
unes ben aprofitades mentre que les altres dubten
mentre que les altres dubten.
Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se,
Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se, o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se, a l’hora en que t’obligo
quan intento recordar-te, quan intento recordar-te.

Avui toca aquesta...

El que ens queda per fer
ho hem de fer entre els dos
amb la unitat de paraules i acords.
Que no s'apague la llum,
que no vacil·le mai més,
construïm un país de llums enceses.

I vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat,
reali realitat.

Que no càpia més llum
i que peten els ploms,
il·luminant la nit amb l'esperança.
Oblidem el passat
no pensem el futur
i deixem que el demà comence ara.

I vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat,
reali rea-li-tat.

No podré mirar als ulls
als infants del meu lloc
si sé que no vaig fer el que calia.
És humil el meu cant
però hi ha moltes veus
que reclamen a crits que les escolten.

I vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat,
reali rea-li i vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat, rea-li-tat.
(Feliu Ventura)

Els 25 punts del dia!!!!

1. Sóc cambrilenca de cap a peus, no m'imagino vivint lluny de la meva mar.
2. El meu país és i serà sempre Catalunya, per molt que un tros de plàstic a la cartera s'entesti a dir-me el contrari.
3.Tinc molt clar quins son els meus amics, perque ho han demostrat amb escreix, i per ells faria qualsevol cosa.
4.M'agraden els somnis i les il·lusions, crec que son necessaris en la vida.
5.M'agrada la meva feina, i tinc la sort de que està relacionada amb el que he estudiat.
6. M'agrada poder ensenyar-los cada dia coses i que ells me'n ensenyin a mi.
7. M'agrada estar envoltada cada dia dels meus petits, i gaudeixo de les converses amb les adolescents.
8. No m'agrada que em diguin el que he de fer, ni que decideixin per mi. M'agrada prendre les meves pròpies decisions sense que els altres les prenguin per mi.
9. M'agrada omplir els dies de somriures, i m'encanten els somriures de la gent que tinc a la vora.
10. M'agrada la bona música, i fujo del "xumba xumba".
11. M'agrada tenir mil coses al cap, preocupeu-vos el dia que no tingui res a fer, tot i que també gaudeixo dels moments de tranquilitat.
12.Sóc tossuda per naturalesa.
13.No m'agraden les etiquetes, ni que me les pengin a mi, ni etiquetar als altres.
14. M'apassiona la lectura, i també el bon cinema, el teatre, i en definitiva qualsevol forma d'art... sense oblidar les diferents arts que es fan al país.
15. M'agraden les festes i tradicions, com els diables, ball de bastons, castells...
16. No m'agraden els paraigües ni els pijames.
17. M'encanten les converses interessants o que em transmeten coses. M'hi passaria hores.
18. No suporto la hipocresia.
19.M'agradaria que la meva ciutat i la resta estiguessin adaptades pq tothom en pogués gaudir, sense que una vorera fos un impediment.
20. Em passaria hores mirant la mar.
21.M'encanten les abraçades i els petons, i que em diguin que m'estimen.
22. Em vull veure en el futur treballant del que m'agrada.
23. Vull tenir els meus fills, però quan me'n pugui responsabilitzar per mi mateixa.
24.M'encanten les sorpreses, fer-ne i rebre'n.
25. Em deixo portar pels meus sentiments, però sense perdre la raó pel camí.

Au feina feta, aquí estan les 25 coses sobre mi... o no...

M'encanta aquesta cançó!!!!

No te fíes si te juro que es imposible, no dudes de mi duda y mi quizás
el amor es igual que un imperdible, perdido en la solapa del azar.
La luna toma el sol de madrugada, nunca jamás quiere decir tal vez,
la muerte es un amante despechada, que juega sucio y no sabe perder.
Estoy tratando de decirte que, me desespero de esperarte
que no salgo a buscarte porque sé, que corro el riesgo de encontrarte
que me sigo mordiendo noche y día, las uñas del rencor
que te sigo debiendo todavía una canción de amor.
No corras si te llamo de repente, no te vayas si te grito piérdete
a menudo los labios más urgentes no tienen prisa dos besos después.
Se aferra el corazón a lo perdido, los ojos que no ven miran mejor
cantar es disparar contra el olvido, vivir sin ti es dormir en la estación.

Gràcies Nur!!!!

Crònica d'un cap de setmana ple.

Divendres de reunions, de trucades accelerades, de les últimes compres, i dels últims retocs a les disfresses.
Dissabte, consell nacional frustrat, mal de cap, babycau gegant, remolc i tractor, folrar la carrossa, col·locar tot al seu lloc, provant l'equip de so, vestint el tractorista, hores que s'escolen entre els dits, dinar més o menys relaxat, cap al lloc de concentració de la rua de carnaval (després de molts anys sense tenir-ne a Cambrils...), començar a pintar cabells i cares ben vermelles, purpurina, llaços amb paper pinotxo, mil i una fotos, i una gernació de formatgets ben armats de moltes ganes de passar una bona estona, i ben provisionats d'una pila enorme de confeti, i ballar, i recorrer els carrers de la ciutat, retorn del mal de cap, preparar el sopar d'aniversari de la Pedro!!!!!!, sopar tots plegats entre rialles i complicitat, cap al palau d'esports a recollir el record de la rua, veure una mica del concert, i cap a casa falta gent, dutxa per treure la pintura del cabell, el confeti no ho vaig aconseguir, i a dormird'allò més plana.
Diumenge: calçotada!!!! nens amunt i avall campant lliurement per tot el terreny, els més petits jugant plegats i els més grans separats (ai aquesta edat...), llenya, branques, foc, fum, molt de fum, calçots i carn per un regiment (amb moltes baixes incloses), concurs de salsa de calçots, pastissos, solet, olor a pi, espígol i romani...
Ufff!!! Estic k.o.

Amb ganes de volar... i si ho fem plegats doncs millor.

M’enlairo com un pardal
Deixant el vèrtic reposar a terra
I quan menys era el meu pes
Jo més pujava, més m’enfilava
Se m’ha empetitit el jo
I el TOT creixia entre els meus braços
Se m’ha empetitit mon ànsia
De bracet amb ma ignorància
Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que en la tristesa hi ha un puntet de guerra
Que l’aire és la companyia
I el foc vol sabiduria
I l’aigua amaga la vida
I la terra amb la panxa crida
I al seré m’enganyo el sóc ara
I el riure i el plor són germans
I l’odi, pes mort dels grans,
Dels capgrossos fa capsigranys
Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que la galàxia és amb tecnosfera
Que tot flota amb desig
D’acostar-se i atraure els altres
Que no em passa res d’estrany
Que no li passi a una estrella llunyana
Que sóc un tresor preciós
Com la sardina i la marihuana
Com l’olivada
Com el vent que em pentinava
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa

[amunt… SEMPRE AMUNT…]

Avui per naltros!!!

Xq ens ho mereixem, no?
Xq m'agrada molt la foto.
I xq no calen excuses...
MUAKS.

Foc.

No vull cremar els records.
No vull preveure el futur.
No vull canviar el passat.
Vull viure la vida, sí!!!
I la vull viure amb foc, intensament,
gaudint de cada moment,
vull viure-la al teu costat i amb un somriure a les mans.
Vull viure aquests moments suaus, com quan el foc, no és res més que un munt de brases, vull viure i veure com la flama creix, amb força, com naltros.
Vull viure, sense cendres.

Demano impossibles.

Pintant sobre l'aigua
segut sobre el foc
demano impossibles
si el teu cor em vol
per sobre les runes
perdura el teu cos
com un Déu de llum,
per sota els estels
deu llunes li canten
al sol el teu nom.

Pintant sobre l'aigua
el teu rostre de gel
que he esculpit amb les dents
besaré sencer,
de cada petjada
la terra mullada
farà una llegenda
d argent i d'or.

Pintant sobre l'aigua
per camins sense barana
vaig a un mar de muntanyes
on el sol no es pon,
on la lluna gemega
el trist cant de llop
per les marques que em deixa
el teu cos de foc.

Pintant sobre l'aigua
segut sobre el foc
demano impossibles
si el teu cor em vol.

Menaix a Truà.

Foc de gel.

El foc em surt dels llavis... Ah!!
El foc em surt dels llavis quan soc a prop teu.
Mirant-te la mirada veig el que tu sents
dins els teus ulls
i dins el teu cor,
dins els teus ulls
i dins el teu cos,
quan tanta escalfor em fa tremolar.
El cor em fuig pels llavis quan ets a prop meu.
Penjat d'una rialla que jo no vull fer.

Dins els teus ulls...etc.

No sé què fer dins els teus ulls...
T'estimo tant dins el meu cor...
Por de sentir que tu no.
Et vull parlar amb els meus ulls,
dir-te el que hi ha dins el meu cor...
Després morir si em dius no.

Ahh! Somniava despert.
Calor que tu em dónes enmig del fred.
Calor que et robaré com mai no ho he fet.
Calor...
calor...
calor...

dins el teus ulls... etc...
(Sangtrait)

En aquell moment, quan parlavem, és la cançó que em va venir al cap, avui encara la mantinc... Senzillament genial.

De mal humor... sí!!!

Enfadada amb l'ordinador, que té vida pròpia i fa el que li sembla.
Enfadada per anar tot el dia amunt i avall i no tenir ni un moment per mi mateixa.
Enfadada amb la gent que em fa perdre el temps de forma absurda.
Enfadada amb l'omnipresent companyia de busos que no respecta els horaris ni els recorreguts.
Enfadada per arribar tard als llocs, amb la ràbia que em fa.
Enfadada amb mi mateixa, per no arribar als resultats marcats.
Enfadada per no tenir temps d'estar amb la gent que estimo.
Enfadada per no tenir-te al meu costat.

També tinc dret a tenir dies dolents, no?

Aquesta, per naltros...

Per tu, per mi
i per tot el que hem viscut
els anys, les pors
i el que hem abandonat
plorem, riem
sabem el que volem
que si, que no
i fem el que podem
porca misèria, que la vida va com va
porca misèria, el que tenim ho aprofitem
tan sí es bo, com si es dolent
trepem, caiem
i tornem a començar
que faig, que fem
mirem de ser conscients
porca misèria, que la vida va com va
porca misèria, el que tenim ho aprofitem
tant si es bo, com sí es dolent
tot el que som
i el que serem, ho som
el que hem viscut
el que viurem
per tu, per mi
per tot el que hem tingut
per mi, per tu
i per tot el que tindrem

Veu:Joel Joan.

Ara el proper cop, la cantem naltros.

D'exàmens!!!!

Dilluns: estadística (que segurament em desmuntarà tot l'estiu..., i a aquestes alçades encara no tinc clar, pq em serveix a la carrera...)
Dimarts i dimecres: serveis socials i psicologia, els dos força assequibles, i penso que de moment, ben superats, espero no equivocar-me. D'aquí una estona, família i infància...
i demà: dret privat!!!! brrr, codi civil amunt, codi civil avall, codi de la família, articles i paragrafs...
i amb tot això només haurem arribat a la meitat!!! La setmana vinent més encara!!!

Es nota no, que estic saturada???

Mas Munté

M'encanten aquests caps de setmana que passem plegats, realment fan molta falta, son com una alenada d'aire fresc.
M'encanta aixecar-me aviat per trobar-nos al cau i carregar els cotxes amb una pila de material, bona teca, i una quantitat enorme d'il·lusió i ganes de compartir mil i un moments com aquests, desenes d'intents d'encendre la llar de foc, entrar a l'acadèmia "fama" amb coreografies incloses, lleis escoltes, dinamismes, acordions, caixes gitanes, guitarres, mantes i sofàs, petons, somriures, bromes, àpats tots junts amb el sempre present pà amb tomàquet, alguna que altra pizza recremada, cançons, jugar a la terrassa i al bosc emulant els més petits, decisions per consens (encara que costa no?), mirades tendres i mirades divertides, algun que altre renec, cançons, la purlació i la promesa de la Mireia, dos esbojarrats que es llancen nus a la piscina glaçada a les tantes de la matinada, el joc de la manta, jugar tots a les cartes, muntar la paradeta de sacs tots juntets per estar més calents (mira que feia fred en aquella casa...), les últimes rialles, el parlar a cau d'orella, dormir poc, molt poc, que sonin les alarmes del despertador quan no fa gaire que t'has ficat dins el sac....
Moments alegres, moments tendres, moments divertits, moments nostres!!!

Queden hores...

Només queden hores per tornar a la "normalitat".
Hores per tornar a veure els meus nens, i tornar a la feina, per tornar a veure les meves companyes.
Hores per tornar a matinar, hores per anar amunt i avall amb mil un busos...
Hores perque arribi el cap de setmana, i gaudir-lo amb tots vosaltres, i aquest cap de setmana serà intèns, no?

Però abans de que tot això arribi, em passo les últimes hores, amb un mocador i estornudant cada pocs minuts..., amb una tassa de llet calenta...coi de fred... i jo que volia que nevés...

Coses a fer aquest 2009.

Naltros

De moment i sense dubtar-ho massa el millor àpat i posterior celebració de tots aquests dies nadalencs.
Sopar tots plegats en un ambient distès i d'allò més maco, no té preu, i si a més a més ho acompanyem de rialles, regals fantàstics, algunes llagrimetes pel mig, videos i jocs per equips, música de la nostra, ballarugues i bogeries varies, només pot tenir un resultat: una nit fantàstica.

I ara la pregunta del milió????!!! Es pot saber on carai estava la Xaos mentre feiem la fotografia, aconseguirem algun cop ser-hi tots tots...

Els meus estimats pirates!!!!

No calen masses paraules, oi?

Més enllà de Nadal

Quan la pluja fa remor de tren, quan la gent s’afanya pel carrer
quan s’encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa
Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les mans
l’aire s’ha enfosquit i la nova nit passa depressa

I l’hivern que ja ha arribat, em porta vora el foc
el pensament d’altres temps millors.
I els carrers engalanats amb els llums de colors
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

Estirat sobre un jardí de neu faig dormir les mans dins de l’abric
miro cap al cel i el veig tremolar com un estel.
Tirem pedres a tots els fanals, caminant amb el pas imprecís
volem veure si hi ha darrera el núvol gris , la nostra estrella.

I l’hivern...

Tants desitjos de prosperitat la tendresa es fa provisional
tan de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.
(Sau)

Paraules que dolen.

Mai, ningú, en tos els anys que fa que em passo les hores envoltada dels més menuts, havia aconseguit fer-me sentir tant malament, provocant en mi un sentiment profund, com si no valgués res, com si de paraules enverinades es tractessin, paraules que se't queden gravades ben endins, paraules roents com petits punyals, paraules que acusen, que per molt que ho intentis evitar provoquen que les llagrimes s'escapin galta avall provocant ràbia, impotència i una profunda tristesa.
Sí realment és capaç de creure's tot el que em va dir, és que realment no em coneix gens ni mica, i encara pitjor, no s'esperarà pas a que el temps potser li contradigui el seu pensament.
Va fer mal en el seu moment, i fa mal ara.
La millor cura per tot això, la teniu valtros, la vostra comprensió, els vostres ànims i les vostres abraçades van ser el millor bàlsam per les ferides obertes.

Poc a poc intento convencer-me a mi mateixa, que no és mereix que jo m'ho estigui passant malament, que és impossible caure bé a tots els pares (ni ho vull ni ho pretenc), però que m'acusi de coses que no he fet, ni faré mai, això si que no.

Amb l'espurna de la història i avançant a pas valent, hem encès dins la memòria la flama d'un sentiment. Viure sempre corrents, avançant amb la gent, rellevant contra el vent, transportant sentiments. Viure mantenint viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble en moviment. Amb columnes de paraules i travessant la llarga nit,hem fet de cels, mars i muntanyes, vells escenaris d'un nou crit. Viure sempre corrents,avançant amb la gent,rellevant contra el vent,transportant sentiments. Viure mantenint viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble en moviment.

Avui si!!!!!

Avui sí, avui sí fas anys!!!
Tot i que ja ho vam celebrar fa dies, mira que et teniem enganyat eh??? Avui és la "data oficial".
He trobat aquesta foto, què sembla que no hagis trencat mai cap plat, no?
Avui si FELICITATS XIQUET!!!

Vinga ànims, que som els dos grans del cau.

Avui en Marc, fa 29 anys!!!

Si algú veu aquest xicot avui, estireu-li les orelles!!!!
Moltes felicitats carinyo!!!
Perque aquest any, més que mai, m'has demostrat que ets un AMIC!!!! Una persona a la que no estic disposada a oblidar mai.
Per tots els moments que hem compartit plegats i pels que vindran.
Perque sempre has estat al meu costat, perque no vull que canviis mai, i perque trobem l'estona per fer un cafè plegats.
T'estimo molt molt molt.

"Les coses no són fàcils,
però la vida és molt millor,
si sóc amb tu,
digue'm que hi ets, (i et diré)
que sóc amb tu,
digue'm que hi ets"
(Josep Thió/Shuarma)

La cosa més bonica és saber que algu t'estima....

Ja no et veus de dia
en un cubell ple de glaç estàs
mort de fred mort de fred
per trobar-t'hi millor
saps prou bé el que has fet
una estrella propera s'allunya
i tu en tens la culpa
per ser un nen que encara ha de ser un home
brut,
que a l'amor no se li pot fer mal
que la cosa més bonica és saber que algú t'estima
brut,
que a l'amor no se li pot fer mal
que la cosa més bonica és aprendre a estimar
demà ja serà una altre dia
amb l'intent de créixer una mica
i aprenent a conviure amb dolor
i qui no desitja alegria
però un fet pot canviar-te la vida
la calor sempre torna amb l'estiu
i camina vorejant la costa
i no corris al quedar-te sol
brut,
que a l'amor no se li pot fer mal
que la cosa més bonica és saber que algú t'estima
brut,
que a l'amor no se li pot fer mal
que la cosa més bonica és aprendre a estimar
disposat i conscient del nou dia
amb l'espera d'un truc que no arriba
desitjant l'escalfor com l'abriga
perpetuós el dolor que em fa viure
no demano què no puc tindre
jo demano no planyo un somriure
no és per tu ni per mi que vull viure
és sentir que encara puc escriure't (...)

RAUXA

Dissabte a la nit, màgic!!!

Fins ara que no he pogut actualitzar!!! però encara tinc el regust d'aquest passat dissabte. Senzillament genial, una petita gimcama, on teòricament havies de passar vergonya i acabes sent el centre d'atenció, cerveseta i nervis per fer passar l'estona, de ruta turística pels voltants de Reus, la teva cara de sorpresa al veure el cartell de Montblanc, haver aguantat estoicament amb els ulls embenats, la teva cara al veure'ns a tots, les teves llàgrimes, la teva emoció que feia ennuegar-te la veu, les mirades, somriures i abraçades, el sopar tots plegats, un concert genial i privat!!!!, els pastíssos (no et queixaràs eh???), els regals, veure't una vegada més emocionat, i emocionant-nos a tots amb els teus discursos. Una nit per no oblidar.

I encara preguntes, per què? Senzillament per tu, pq t'ho mereixes!!!

Marcianitos!!!!!

Cap de setmana curt, molt curt però intens.
Un aire d'allò més fred per començar, una capsa divertida plena de jocs i danses, mil i una cançons als busos (aguantant les corbes com uns campions...), dinar super tard, les temperatures que baixen bruscament i Prades que s'enfosqueix, i després aventures amb sorolls, crits, corredisses... ai que venen els Plutonis!!!! I a dormir!!! Però les coses extranyes no s'han acabat, els nens es van aixecar tots amb la cara ben pintada..... Hauran sigut els Plutonis? Els saturnis?

Després una setmana d'allò més intensa, massa atrafegada...

Però disssabte ja un altre cop amb els meus marcianitos...

A dormir!!!!

Dia d'aquells realment estressants, lluitant contra el rellotge en tot moment, sense ni un sol moment de respir... amb mil i una tasquers per fer, i diferents llocs per estar alhora...
Dies que et preguntes què estic fent????
Només tinc ganes d'una cosa: de DORMIR!!!!

Ànims Maria!!!

Una forta forta forta abraçada.

Camins per fer plegats...

Pots ser el mal i la recepta,
ets la corba i la drecera.
A dintre teu hi ha un paradís per descobrir-lo.
No busquis regles que tots els camins porten cap a tu.
Ets la ruta i el destí, tan sols cal mirar endins.
Tots som nit i tots matí perduts al paradís.
Pren el teu temps, busca el moment,
que mai no és tard per descobrir-te.
(Lax'n'busto)

Amb ganes de veure't.

Tens el que tens

Tens el que tens
saps el que saps.
I, amb tot, no n'hi ha prou
sempre en vols més.
En una nit
tot pot fer un gir
i succeir l'inesperat
això tothom ho sap, no?
Intentant fer-me més vell
per aprendre
Per què riuré?
Què estimaré per sempre?
Veus el que veus
però creus el que creus
i fas el que cal
a cada instant.
Sents el que sents
amb això vas fent
a cops content
per tot el que tens.
Però sempre en vols més.
Intentant fer-me més vell
per aprendre.
Per què riuré?
Què estimaré per sempre?

Lax'n'busto.

"El gir inesperat ets tu".

Ànims!!!

Avui, sens dubte per la Maria, o la Pedro!!!! com l'anomenen els nens, que es mereix tornar a somriure com a la foto, perquè està passant per uns moments molts durs.
Xiqueta ens tens al teu costat pel que faci falta.
Un super petonàs, sigues forta.
Se t'estima molt.

És la cançó dels bons moments...

Ja de negre nit buscant aixopluc entra a la taverna,
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor.
Mariner jove, tibat i fort, amb fulard negre lligat al coll,
alt roda-soques, perdonavides i adulador.
Corre Lola, posa’m un got de vi!
I et cantaré una cançó.
I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.
Quan arriba el vespre la tavernera encisadora,
espera el galant que com cada nit l’ha d’enamorar.
I amb la guitarra i un got de vi, cantarà alegre tota la nit,
cançons de Cuba, cants de mulates i blaumarí.
Corre Lola, posa’m un got de vi!
I et canto tota la nit.
I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla.
I mirant coqueta pica l’ullet el noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquesta havanera.

El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi dels temps si tu vols ser meva.
I la bella Lola llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.

Petonets....

Petons és el que vull
aixecar-me de matí i tenir petons, seguir amb petons al migdia, a la tarda, petons al vespre, i petons de bona nit...
Petons curts, llargs, divertits, tendres, calents, somiadors...

Dibuix: Kurt Husley-