temps fugisser....

Tinc la sensació de que em falten hores, de fet com sempre que estem en època d'exàmens!!!! Avui m'ha fet molta ràbia una persona que m'ha fet el comentari: Els estudiants ho teniu la mar de fàcil, ja m'ho direu quan treballeu!!!
I ha marxat tant ample!!!! I jo m'he quedat amb les ganes de dir-li, es que ja treballo!!!! De fet en dos llocs diferents, i com que es veu que això de coses doblades s'encomana, també tinc exàmens de dues carreres!!!! Llàstima que ja no hi he sigut a temps... perquè m'hagués quedat la mar de bé!!!!
Clar que em falten hores.... no fotem!!!! Si a part de treballar i estudiar li sumes les 125.023 activitats diàries..., les hores que perdo als busos anant amunt i avall, i les hores a l'hospital amb mon pare, que continua sent quelcom prioritari... doncs normal que estigui dels nervis, i que dormi poc i tota la pesca....
Sort que ja queda poquet... jo vull que arribi l'estiu i desconnectar, i passar-me les hores a la platgeta, amb els amics, o ves a saber amb què o amb qui...

EP!!!! Que entre tota aquesta feinada, també trobo bons al·licients....no?

Pd: hi ha algú a qui li sobrin algunes hores, i me les vulgui cedir...

No tinguis por... (Gossos)

Recordo de vegades
com érem tu i jo
gairebé no puc creure
com ha canviat tot
penso que potser sóc jo.
Potser ara estàs cansada
potser no saps que fer
ara la sort s'amaga
jo te la trobaré,
deixa que ho faci per tu...
No tinguis por
pots canviar-ho tot
però de moment
acostat i fes-me un petó.
Si la gent t'atabala
si busques un amic
si no veus les coses clares
enrecorda't de mi
jo penso en tu,
pensa en mi.
Ja sé que tu ets molt dolça,
els mosquits m'ho van dir,
ja sé que tu ets molt dolça,
ja sé com ets per dins
No tinguis por,
pots canviar-ho tot.

Estiu???

Avui aquesta cançó m'ha omplert de records...


Si pogués dir-te, tot el que penso.
Si tu volgués tenir-te al meu davant.
Vull escriure’t, però les paraules no vindran.
Recordant els teus ulls plorant, les idees se me’n van.
Si pogués dir-te totes les coses,
que ara amago ben endins al pensament.
Si poguessis trobar-me, tornar enrere en el temps.
Aturar el tren k deixava, aquella estació.

Però avui, l’estiu s’ha acabat.
I fa nomes uns dies k vas marxar.
I sento encara, la sal del mar.
Sento encara, la sal del mar.
Els teus llavis.

Nomes queden paraules plenes de llum, però per oblidar.
Somriures esperançats, però per desterrar.
Ara sec sol a les roques, passejo camins del mar.
I hauran de passar molts dies, hauran de passar molts dies.

Ara caminem pels carrers, de les nostres ciutats.
Atrapats potser dins les rets, de la incomunicació.
Ara recordem el bon temps, quan era fàcil.
Trobar gotes de vida, nits càlides de gust.

Però avui, l’estiu s’ha acabat.
I fa nomes uns dies k vas marxar.
I sento encara, la sal del mar.
Sento encara, la sal del mar.
Els teus llavis.

I només... acaricio les hores.
I no hi ha el teu cos, al meu costat.
Sento encara, la sal del mar, els teus pits.

Però avui, l’estiu s’ha acabat.
I fa nomes uns dies k vas marxar.
I sento encara, la sal del mar.
Sento encara, la sal del mar.
Els teus llavis.
Els teus llavis.

Vull les meves pessigolles....

Poesia fetillera m'omple els llavis de verí,
un polsim de sort incerta i una dosi de desig,
un regust d'aranja verda, un glop de pastís
i les portes ben tancades per no fugir.
Verí dolç, verí dolç com mel i sucre.
Xocolata la més negra, de l'amarga de debò,
i al cafè no hi tiris sucre, perquè el dolç ja el poso jo!
Mossegades de pa tendre, de coca amb anís
per encendre foc i flames tota la nit.
Verí dolç, verí dolç com mel i sucre.
Si a dintre d'una capsa guardes cartes i petons,
vés en compte no se t'obri que aquest sol ho esborra tot.
Pessigolles a la panxa, batecs a deu mil,
sobretot no te m'amaguis, queda't amb mi.
Verí dolç, verí dolç com mel i sucre.
(La Carrau)

Desànim....

Poques paraules.
Molts nervis.
Sentiments retrobats, angoixa, malestar, ràbia, esperança?
Llàgrimes reprimides, que de sobte brollen per si soles.
Esperar, esperar, esperar, esperar....
Esperar que el cel torni a ser de color blau, i que el Sol torni a brillar damunt nostre...

AVUI:::

Aquests dies tant i tant díficils, on el meu cap es troba ben lluny d'aquí, on les pallassades i la vitalitat i energia, que normalment va amb mi, sembla que s'escoli lentament, de tant en tant tinc petites alegries, en forma de missatge al mòbil, de trucada inesperada (quant de temps sense sentir la teva veu), de que em raptin una estona, de que m'enviin carregaments d'ànims i petons, de bones vibracions i energia positiva, de que aquell que sempre he considerat més seriós és dediqui a fer el gamarús per fer-me riure, me'n adono de com n'arriben a ser d'importants per mi.
Son els meus AMICS, així en gran!!!!

Amb unes ganes bojes de que tot això arribi a la seva fí, i poder gaudir d'una estona de tranquilitat i de somriures, això sí, amb ells!!!

El cor al vent...

Perque és una de les cançons que van lligades a tu papa.
Perque l'has cantat mil i una vegades.
Perque estic convençuda que la tornaràs a cantar, i jo amb tu!!!!
Perque és escoltar-la i que em vingui la teva imatge al cap.
Perque ets tu qui m'ha ensenyat a viure cara al vent!!!!
Ara i sempre.

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres
al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

Reflexes d'ignorància. (Manu Guix)

Viu ... que no m’importa ...
Riu... ningú t’escolta
Ara... que faras?
Si ningú no et vol per res, hoo...
Si ningú t’obre la porta...
Però has de seguir lluitant, no em diguis que no...
Hi ha massa coses importants, en joc
Tots dos sabem que no es gens bó patir
Però és bó haver patit
Tot allò que no acabi amb tu, et farà més fort
I cada cop que et miro em veig a mi mateix
Com si et tornesis un mirall.
Del que no em puc amagar
Com si l’amor que per tu sento fos una arma, que no se utilitzar
Només demano que m’escoltis i que em diguis si m’estic equivocant
O és que ja sóc massa gran
Però és que veig coses que no veus i sobretot,
No vull que et facin mal, hoo...
No vull que et facin mal
Ara... que ja ho saps tot de mi
I demà... hoo
Demà potser no sóc aquí
Però has de tirar endevant
Amb els teus propis mitjans hoo
És aleshores quan sabré...
Si t’he pogut ajudar...
Només el dia que desprès d’un error...et puguis aixecar hoo
Serà el dia en que sabràs, el molt que t’he estimat
I cada cop que et miro em veig a mi mateix
Com si et tornessis un mirall
Del que no em puc amagar
Com si l’amor que per tu sento fos una arma, que no se utilitzar
Nooo, nomès demano que m’escoltis i que em diguis si m’estic equivocant
O és que ja sóc massa gran
Però és que veig coses que no veus i sobretot,
NO VULL QUE ET FACIN... MA...L

Un altre cop, no. Si us plau!!!!

Ja hi tornem a ser, dolor, llàgrimes, nervis, corredisses cap a l'hospital, més nervis i més dolor, hores desesperants, pendents del telèfon, primeres proves, visita dels metges, més proves, ara volem observació i control, la sucre disparada, panxa inflada, dolors, mirades, silencis enmig d'un passadís, tac programat per diumenge, continuar esperant, deixar-lo allí quan l'únic que vols és emportar-te'l i que estigui bé d'una vegada.
Amb ganes de plorar, de cridar ben fort fins a destrossar-me les cordes, amb ganes de que algú m'abraci i em digui que tot això no està passant.

Es per tu que em sento fort....

Es per tu que em sento fort
es per tu, que m´has triat tal com soc
que he apres que,en el fons la tendresa es la gran fortalesa
m´has ensenyat que no hi ha millors raons que les del cor.
es per tu, que has arribat
al moment precis, ni massa aviat ni massa tard
quan et tinc al costat, em sento com si fos a casa
la meva llar es alla on tu hi deixes l´equipatge
sense tu es que estic perdut....
es per tu que la lluita te sentit l´amor es la força
que ha triat esser el meu desti
obres camins que nomes cal seguir
per trobar-me
a mi mateix
i sentir que em dones coses que no em dona ningu mes.
es per tot i per no res
per voler estar aqui i per ser tal com ets
que li robo uns acords a la pols, el temps i la guitarra
una canço,una petita flor per regalar-te
enimg d´un mon que es boig,sense control.
i en un mon dels diners
de l´enveja i el poder
ets l´amor i la força que m´empeny cap a un nou desti
no vull tenir,tant sols vull sentir tot alo que em pots donar
se que el temps no esborrara el que es bo i es de veritat. (Lax'n'busto)

Desitjos...

Aquests dies tinc mil i una coses al cap, i al bell mig d'aquest garbuig, una pila de desitjos, esperant el seu torn per fer-se realitat, però també tocant de peus a terra. Quin remei!!!

Farem com quan erem petits i agafavem un "angelet" i bufavem ben fort???

Sentències d'amor....

Fa temps em van titllar de romàntica... potser si que tenen raó...
Porto uns dies amb els meus atrotinats cd's del sangtrait, i ha estat escoltar aquesta cançó i vindre'm mil i una imatges al cap...
Ai aquests records!!!!! Per què costa tant oblidar segons qui i segons què...?


Vull que sigui el temps
el que em digui que t´has mort
junt amb el dolor que em vas deixar
i les llagrimes d´uns ulls que van plorar.
Vull que sigui el temps
el que esborri el teu record
amb els anys dolents que em vas robar,
aquells anys que ja mai mes no tornaran.
JA SE QUE EM VAS DIR QUE ERA MOLT AVIAT
PER SENTIR TAN DINS DE MI UN COP D´AMOR
PER SENTIR LA TREMOLOR DE LA RABIA D´UN ADEU
PER SENTIR TAN DINS DE MI LA TRAICIO!
Vull que sigui el temps
el que esborri el teu olor
que se m´ha enganxat sobre la pell
i m´ofega lentament
a mans del vent.
JA SE QUE EM VAS DIR QUE ERA MOLT AVIAT
PER SENTIR TAN DINS DE MI UN COP D´AMOR
PER SENTIR LA TREMOLOR DE LA RABIA D´UN ADEU
PER SENTIR TAN DINS DE MI LA TRAICIO!
Deixam plorar per el teu amor
un crit ple de dolor,
per tu l´unic amor
punyal dins del meu cor.

On ha anat a parar el meu temps?

Algú ha trobat les meves hores per casualitat???!!!!
Aquelles hores que volia trobar aquests dies de vacances, hores per anar a fer aquells cafès que porten postergant-se mesos i mesos, aquella estoneta de tranquilitat per escoltar amb atenció aquell cd que acumula pols a la lleixa, o per avançar les pagines d'aquell llibre que a desgrat teu tens abandonat, aquella estona per arxivar d'una vegada les centenars de fotografies, aquelles hores per donar un tomb tranquilament pels carrers de la meva ciutat o per començar a trepitjar la platjeta, per contestar aquell correu especial, per mirar aparadors, per aconseguir arrencar algun àcord o tonada a la guitarra, aquella estona per anar a jugar una mica amb els meus nebots, aquella estona per sentir l'abraçada d'aquell amic per sempre, aquella estona per compartir plegats, aquella estona per deleitar-me amb el teu somriure i aquella espurna trapella als ulls...

Demà tornem a la realitat, i tot i que tinc la sort de treballar en quelcom que m'agrada i m'omple, continuaré buscant aquestes hores perdudes.

Si algú les troba que m'avisi...

Quan jo te toc, tu te fons... (Ja t'ho diré)

Li he dit a sa Lluna
que li digui a la mar:
que vagi a cercar-te
i et dugui as meu portal.
I m´el ompli des teus colors.
No deman molt!
Ric per ses orelles;
ses paraules em surten pets ulls.
La mar a n´es cervell;
s´alegria a n´es cabells;

Es somnis a ses mans,
Sa música per es dits...
per es dits...

Que te toquen,
que t´ofeguen,
que te cerque´n per tot...
Quan jo te toc tu te fons;
quan ]o te toc tu me fons.

No et fan falta perfums,
ni sabatetes de taló.
Ni joies que il·luminin es teu cos.

Vull recórrer
tota sa teua pell.
No deman molt!
Ric,
i m´en vaig de s´olla;
a n´es cervell serradis;
sa ma a n´es cervell,
s´alegria a n´es cabells.

Es somnis a ses mans,
sa música per es dits...
per es dits...

Que Te toquen,
que t´ofeguen,´
que te cerque´n per tot...
Quan jo te toc tu te fons
quan jo te toc tu me fons

Les hostesses dels programes, un altre món!!!!

M'encanten aquestes dues hostesses, guapes, amb un estil inconfusible, sempre amb un somriure als llavis i fins i tot sexis, tant que donen ganes de pessigar-lis el culet, jejeje!!!!
Aprofito que no us tinc a prop per penjar-la nois, la veritat és que m'agrada molt la foto, és d'allò més original!!!

Què és estrany un dissabte a la tarda sense valtros eh??!!! Sense veure'us per la plaça o pel cau, envoltats dels nostres nens, esperant l'abraçada o el petó dels més petits, o evitant que l'Albert ens ataqui amb el foulard!!!!
Ens acusen de sectaris, però tant me fa el que diguin, si ho som doncs endavant, m'encanta aquesta secta.

Vilanova de Meià!!!!

Després de quatre dies fantàstics, a Vilanova de Meià, on 79 nens i 14 caparrots vam estar gaudint del moment i vivint una pila d'aventures, de tota mena, on vam ser visitats per uns entranyables vellets que ens van explicar mil cosetes diferents, on entre d'altres coses vam aprendre a fer perfums, a jugar al bingo o fins i tot participar en un programa de televisió, on la pluja no ens va deixar durant més de 24 hores seguides, on els somriures dels nens ho impregnaven tot, on per tot arreu hi havia motxilles, botes enfangades, capelines de color blau cel (què estaven d'oferta???), on algun que altre caparrot es dedicava a fer trampes, i d'altres a fer més de 1500 fotografies (Pauet estem sonats!!!!), on demanar silenci enmig de tanta gent era quasi una tasca impossible, on hi havia quatre pioners que son una colla d'atxitxarrats, o les floretes de les ràngers que es van enamorar!!!!, on anar a acomiadar-te un per un de cada nen i nena a l'hora d'anar a dormir amb un somriure o un petó, on veure els pentinats més estrambòtics i les cares de son de bon matí, on més d'un i més d'una s'escaquejava a l'hora dels torns de neteja!!!, on van aguantar el viatge com uns campions, on dormir poc (els caps) era la tònica constant, on carregar-se les piles i omplir-se de felicitat!!!!

Avui la imatge del dia és aquesta, tot i que he dormit força, no he fet massa cosa de profit, i ara ja torno a estar mandrosa, aix....

Colònies i ?

Dilluns marxem de colònies!!!
I la veritat és que en tinc moltes ganes, mentalment necessito desconnectar i allunyar-me de tot això ni que siguin uns dies, l'any passat entre hospitals i feina em vaig quedar sense vacances.
I quina millor manera, que fer-ho envoltada dels meus caparrots, i dels nens, que de ben segur ompliran aquests quatre dies d'una pila d'aventures i de somriures.
I després, temps de canviar de bossa, buidar la motxilla per tornar-la a omplir i gaudir d'uns dies acompanyada dels amics.
Primer Vilanova de Meià, després Castellote!!! Ja venim!!!

Dilluns pensant en:

Revisant les fotografies d'aquest cap de setmana, no me n'he pogut estar de penjar-la!!! Fas (i fem) una cara, que sembla que no haguem trencat mai un plat!!!.
Un cap de setmana atapeït (per no perdre el costum...)que comença amb un taller de pirates al museu (m'encanta aquest taller... llàstima que un nen quan va veure la pota de fusta i la serra es va posar a plorar...), gaudir del solet que feia (on punyetes ha marxat...), dinar a la vora de la mar, esperar el tren per trobar-me amb la resta de colla i marxar plegats cap a Bcn, on ens esperava el Dani, i després La Pegatina!!!! Senzillament un concert genial!!!!

Recorrer les Rambles, i quedar-nos parats de que ens oferissin cerveses cada dues passes, al final cansa i tot!!!! Tombs pels carrers de la capital i a dormir!!!

Dissabte cau, que va anar la mar de bé, tot i que a vegades els escanyaria perque no callen ni sota l'aigua..., després anar a veure el compromís de les nenes, mira que en sabeu d'emocionar eh???!!!! (Mil petonets Berta, Clara i Pedro).

Tornar de matinada, i buscar una benzinera que no estigués tancada pel Penedès, intentar evitar les caparrades (ho sento Albert!!!) arribar a les 4 a Vinyols (amb el canvi d'hora inclòs), on tot just vam tenir temps d'escoltar les dues darreres cançons, ho reconec tenia ganes de fugir d'allí.

Diumenge al matí, tornar a matinar, quan tot just havia acabat de tancar els ulls va sonar el despertador, i au, cap al consell nacional falta gent, interessant però no m'agraden les maneres de certes persones (Quim i Apel·les a que sabeu de qui parlo???!!!), i per fi, tornada cap a casa i tarda relaxada, aprofitant que encara era de dia trepitjar una miqueta de sorra a la platja...

Pd 1: Que sigui ja el cap de setmana, i la setmana vinent de colònies i després ja ho veurem, en tinc moltes ganes.
Pd 2: Gràcies nois, per estar al meu costat. Per fer-me plorar d'alegria i per arrancar-me un somriure quan ho necessito.

Un mal dia...

Descobrir que ni tant sols compten amb tu.
Seguir esperant quelcom d'impossible i quedar-se sense altra alternativa que assumir la dura realitat.
Passar-me el dia estornudant i moquejant per culpa de la "fantàstica" primavera. No ens podríem quedar només amb el solet, i deixar ben lluny les gramínies, rosacies...?????
Enyorar aquella persona que està tant lluny, i que et feia somriure.
Tenir ganes de parlar amb una persona i veure que no servirà per res.
Perdre el bus davant dels teus nassos.
Començar el dia atrafegada.

No ho sé, tot plegat, no gaire bon dia.

Tot just ha arribat la primavera, i jo només tinc ganes de que faci caloreta, i trepitjar la platja, perdre la noció del temps estirada a la sorra, sentir a la meva pell la frescor de la mar, jugar amb la sorra i les onades...
I si és amb tu al costat, doncs molt millor.
Vull aquells petons amb gust de sal.

MUAKS....

M'encanten els petons, no ho negaré, i si com avui venen acompanyats de sorpresa, potser fins i tot encara més.

A vegades un petó serveix per iniciar quelcom més, d'altres significa el final d'allò que ha sigut, hi ha petons que et fan anhelar repetir el gest milers de vegades, i d'altres, que tot just ha començat t'entren ganes d'aturar-lo i no saps ben bé perque.

Petons dolços, petons paternals i familiars, petons d'amics a altes hores de la nit, petons que van acompanyats d'aquella abraçada màgica, petons freds i petons humits, ptons planificats i d'altres improvisats...

Tot i la màgia dels petons, n'hi ha que no aconsegueixen esborrar el passat... o que encara que no ho vulguis, et fan pensar en algú altre...

PETONS DE SAL!!!

Papa!!!!

Normalment fujo de tot allò que està etiquetat com a dia internacional, o com a dia del ******. No m'agrada aquest concepte, però aquest, potser faig una excepció, perquè després de tot el que has (i hem) viscut durant els últims onze mesos, aquests onze mesos lluitant contra la malaltia, no et mereixes un dia, si no tots els que ens queden per viure plegats.
Perque m'has demostrat que ets un lluitador incansable, i perque poc a poc totes les peces van anar encaixant...
T'estimo papa, avui dia del pare, demà i sempre...

Prou!!!

Vull que certes situacions de violència que hi ha a la vora, s'acabin d'una vegada.
Que es digui prou d'una forma clara i concisa!!!

Necessitava aquest cap de setmana...

Després de tots els mals rotllos d'aquesta setmana, tenia unes ganes bojes de que arribés el cap de setmana, i realment ha valgut la pena!!!!

Esperar que arribin els castorets ben carregats d'il·lusions...
anar a comprar (i desmuntar) al super...
taller de pizzes casolanes (i alguna que altra guerra de farina?!)...
enciam i escaroles per tot un regiment...
sopar indi...
joc de nit (mira que costa fer silenci!!!)
preparar el cau per dormir-hi amb una pila d'aillants i sacs...
dormir??? (alguns més que d'altres)...
ensurt a quarts de dues del matí, jejeje...
sentir les primeres veus que es desperten quan tot just passa una estona de les sis del matí...
aguantar-los fins a quarts de vuit...
bon dia!!!!...
galetes que desapareixen i esmorzar a la plaça...
platjeta amb jocs...
manualitat, macarrons (molts...) i truites...
endreçada general, i més jocs, fotos...
esgotament...
últims preparatius de la bicicletada de diumenge...
bicicletada i plantada d'arbres...
veure com estan de guapos els meus nebodets...
el vermutet abans d'anar a dinar...

Descobrir que els mòbils no saben nedar, buscar aquella mirada que ho diu tot sense dir res, aquell gest en el moment precís... no té preu!!! Per tota la resta, un somriure!!!
I amb una pila de somriures guardats a les butxaques, per anar fenr-los servir durant la setmana!!!!
Gràcies!!!

Avui puc creure en mi...

Quin camí agafo?
Què m'espera al final del camí?
Serà el correcte?

De moment em quedo amb això...

"Treu la pols de la maleta,
Avui pots creure en tu.
Omple-la de mil promeses,,
Recupera el què has perdut.
Sigues tu el teu equipatge
I el vent el teu escut,
Que comenci el teu viatge
El que sempre tu has volgut. (...)
Si creus que això s´acaba,
Sigues qui vols ser.
Treu-te el sol de la butxaca
I posa-te´l a la pell.
Mai veuràs l´última tarda
Ni mai l´últim adéu,
Si és cert que són quatre dies
Digue´m què penses fer;
La vida t´està esperant
Molt lluny del teu carrer." (Sau)

Carta al que fins ara era algú important...

No pretenc que el que escrigui et serveixi d'alguna cosa, ni et transmeti res, encara que per poder fer-ho hauríem d'estar connectats, i tu ja t'has encarregat de que això no sigui possible.
Si escric ho faig per mi, només per mi, és hora de que miri només per mi, i que no em deixi endur de nou per les il·lusions, aquella mateixa il·lusió de ser quelcom per tu durant durant una pila d'anys, aquella mateixa il·lusió de ser la teva amiga durant una pila d'anys, aquella mateixa il·lusió, que avui s'ha trencat en una pila de fragments minúsculs, com quan una copa de vidre s'estavella contra el terra, però amb la diferència que aquests fragments, talment com les teves paraules, aquestes paraules que tu et pensaves que no llegia, aquestes paraules s'han clavat ben endins meu, i provoquen una ferida, que a hores d'ara està profundament oberta, com si a més, li haguessis tirat una pila de sal per sobre.
Aquesta mateixa il·lusió, que va fer que tu i jo estiguessim més junts que mai, doncs això que a tu et provoca vergonya, a mi em fa mal, molt mal.
No sé si en un futur, tu i jo tornarem a parlar-nos, a comunicar-nos, a tenir-nos afecte, el que està clar és que de present no n'hi ha.
No puc fer veure que no ha passat res, al cap i a la fi un simple mail pot desvetllar el que realment penses no?
I tot que sé perfectament no et mereixes ni una sola llagrima, les deixaré escolar-se lliurement, m'ho demana el cos, necessito treure tot això de dins meu, necessito allunyar-me de tota aquesta metzina que em consumeix...
No m'hagués imaginat mai que tu i jo acabaríem així. No crec, que t'hagi fet res, per merèixer aquesta situació i aquestes formes.
Adéu D.

Cada minut (Sopa de Cabra)

Cada minut al món.
Cada minut em dol,
Cada minut una ferida.
Cada minut hi ha plors,
Cada minut més foc,
Cada segon la terra crida.
Cada moment que tu em respons
Al cel torna a sortir el sol
A cada instant que tu ets a prop.
Cada moment que tu ara em dónes,
Sóc més lliure, som més forts
A cada instant que tu em respons.
Cada minut al món,
A cada lloc hi ha por,
A cada minut una altra espina.
Cada minut al món,
A cada lloc n’hi ha prou
Per sentir que el cor s’adorm.
A cada pas que fem tots dos
Obre els ulls la vida
A cada instant que tu em respons.
És cada cop que tu ets a prop
Que la lluna brilla,
Cada moment que tu ara em dónes.
Vés contra la por,
Dóna més amor,
Centra el dolot, la llum del cor.
Cada minut tots dos,
Cada minut més forts,
Una nova estrella brillarà.
Cada minut al món...

Je ne t'aime pas....

No tenim llibertat
Per escollir ser enganyat
Vas venir tu de lluny
El cap se’m va omplir de fum.

Eoeooo
Je ne t’aime pas, je ne t’aime pas bom bom
Eoeooo
C’est l’ilusion d’être comme toi bom bom
Eoeooo
Je ne t’aime pas, je ne t’aime pas bom bom
Eoeooo
C’est l’ilusion d’être comme toi bom bom

De cabell molt vermell
Vas venir estaves amb ell
Si vols que et digui la veritat
No t’estimo t’he enganyat.

Sí, comencem el dia amb rumbeta, amb la ferida per cicatritzar però amb moltes ganes de menjar-me el món un altre cop!!!

Et trobes sola... Em trobo sola...

Et trobes sola
la nit ja s'ha acabat
tan sols et queden
imatges del passat
que et fan veure
que el temps no passa en va
ja no recordes
si algú mai t'ha estimat.(...)
(Sau)

El gra de cafè... (El conte del dia...)

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer per tibar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.
El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar sobre el foc. Aviat l’aigua de les tres olles estava bullint. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.
El pare no deia res; la filla esperava amb impaciència demanant-se que devia estar fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.

Mirant a la seva filla, li va dir:
-Digues, Laura, ¿que veus aquí?
-Veig pastanagues, ous i cafè
-Toca les pastanagues, ¿com estan?
-Estan toves
-Ara agafa un ou, trenca’l. Com és?
-És un ou dur
-Ara tasta el cafè. T’agrada?
-Mmmm, sí, ha quedat boníssim
La noia va demanar:
-Que em vols dir amb això, pare?
-Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer.
L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur.
-I el cafè?
-Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?
-Que vols dir?
-Quan els problemes truquen a la porta, ¿com reacciones? ¿Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?
O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? ¿Sembles igual per fora, però per dins ets aspra i amargada, amb un esperit i un cor endurit?
O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant perquè siguin millors.

La Felicitat no dura anys, ni mesos, ni setmanes, ni tan sols dies. La felicitat es composa de petits moments.

Entre la nit i l'aurora....

Perque en els últims dies l'he escoltat moltíssim!!!!
Perque m'agrada moltíssim.
Perque cada cop que escolto la lletra em ve al cap una imatge molt clara.
Perque m'agrada aquest descobriment...


Sóc un addicte a l’hora en que lluna i sol disputen
entre la nit i l’aurora i encara hi ha prostitutes;
i els petons es consumeixen, com el gel a les begudes,
en boques que no coneixen, és a dir, desconegudes.
I no hi ha escombraries i tanquen les discoteques;
i s’embussa la Gran Via i tornen a obrir les fleques;
i s’apaguen les faroles i aleshores aprofito
la foscor i que estem a soles per dir-te que et necessito.
I la mare matinada creua històries que s’insulten,
unes ben aprofita mentre que les altres dubte
mentre que les altres dubten.
Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se, o lluitar per aixecar-se.
Desperta l’adolescència amb la pol·lució nocturna.
Brota la concupiscència i dels cors salten espurnes.
Els bars pugen les persianes i engeguen les cafeteres;
i els homes que tenen gana de passió van al Riviera.
I la mare matinada creua històries que s’insulten,
unes ben aprofitades mentre que les altres dubten
mentre que les altres dubten.
Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se,
Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se, o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se, a l’hora en que t’obligo
quan intento recordar-te, quan intento recordar-te.

Avui toca aquesta...

El que ens queda per fer
ho hem de fer entre els dos
amb la unitat de paraules i acords.
Que no s'apague la llum,
que no vacil·le mai més,
construïm un país de llums enceses.

I vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat,
reali realitat.

Que no càpia més llum
i que peten els ploms,
il·luminant la nit amb l'esperança.
Oblidem el passat
no pensem el futur
i deixem que el demà comence ara.

I vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat,
reali rea-li-tat.

No podré mirar als ulls
als infants del meu lloc
si sé que no vaig fer el que calia.
És humil el meu cant
però hi ha moltes veus
que reclamen a crits que les escolten.

I vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat,
reali rea-li i vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat, rea-li-tat.
(Feliu Ventura)

Els 25 punts del dia!!!!

1. Sóc cambrilenca de cap a peus, no m'imagino vivint lluny de la meva mar.
2. El meu país és i serà sempre Catalunya, per molt que un tros de plàstic a la cartera s'entesti a dir-me el contrari.
3.Tinc molt clar quins son els meus amics, perque ho han demostrat amb escreix, i per ells faria qualsevol cosa.
4.M'agraden els somnis i les il·lusions, crec que son necessaris en la vida.
5.M'agrada la meva feina, i tinc la sort de que està relacionada amb el que he estudiat.
6. M'agrada poder ensenyar-los cada dia coses i que ells me'n ensenyin a mi.
7. M'agrada estar envoltada cada dia dels meus petits, i gaudeixo de les converses amb les adolescents.
8. No m'agrada que em diguin el que he de fer, ni que decideixin per mi. M'agrada prendre les meves pròpies decisions sense que els altres les prenguin per mi.
9. M'agrada omplir els dies de somriures, i m'encanten els somriures de la gent que tinc a la vora.
10. M'agrada la bona música, i fujo del "xumba xumba".
11. M'agrada tenir mil coses al cap, preocupeu-vos el dia que no tingui res a fer, tot i que també gaudeixo dels moments de tranquilitat.
12.Sóc tossuda per naturalesa.
13.No m'agraden les etiquetes, ni que me les pengin a mi, ni etiquetar als altres.
14. M'apassiona la lectura, i també el bon cinema, el teatre, i en definitiva qualsevol forma d'art... sense oblidar les diferents arts que es fan al país.
15. M'agraden les festes i tradicions, com els diables, ball de bastons, castells...
16. No m'agraden els paraigües ni els pijames.
17. M'encanten les converses interessants o que em transmeten coses. M'hi passaria hores.
18. No suporto la hipocresia.
19.M'agradaria que la meva ciutat i la resta estiguessin adaptades pq tothom en pogués gaudir, sense que una vorera fos un impediment.
20. Em passaria hores mirant la mar.
21.M'encanten les abraçades i els petons, i que em diguin que m'estimen.
22. Em vull veure en el futur treballant del que m'agrada.
23. Vull tenir els meus fills, però quan me'n pugui responsabilitzar per mi mateixa.
24.M'encanten les sorpreses, fer-ne i rebre'n.
25. Em deixo portar pels meus sentiments, però sense perdre la raó pel camí.

Au feina feta, aquí estan les 25 coses sobre mi... o no...

M'encanta aquesta cançó!!!!

No te fíes si te juro que es imposible, no dudes de mi duda y mi quizás
el amor es igual que un imperdible, perdido en la solapa del azar.
La luna toma el sol de madrugada, nunca jamás quiere decir tal vez,
la muerte es un amante despechada, que juega sucio y no sabe perder.
Estoy tratando de decirte que, me desespero de esperarte
que no salgo a buscarte porque sé, que corro el riesgo de encontrarte
que me sigo mordiendo noche y día, las uñas del rencor
que te sigo debiendo todavía una canción de amor.
No corras si te llamo de repente, no te vayas si te grito piérdete
a menudo los labios más urgentes no tienen prisa dos besos después.
Se aferra el corazón a lo perdido, los ojos que no ven miran mejor
cantar es disparar contra el olvido, vivir sin ti es dormir en la estación.

Gràcies Nur!!!!

Crònica d'un cap de setmana ple.

Divendres de reunions, de trucades accelerades, de les últimes compres, i dels últims retocs a les disfresses.
Dissabte, consell nacional frustrat, mal de cap, babycau gegant, remolc i tractor, folrar la carrossa, col·locar tot al seu lloc, provant l'equip de so, vestint el tractorista, hores que s'escolen entre els dits, dinar més o menys relaxat, cap al lloc de concentració de la rua de carnaval (després de molts anys sense tenir-ne a Cambrils...), començar a pintar cabells i cares ben vermelles, purpurina, llaços amb paper pinotxo, mil i una fotos, i una gernació de formatgets ben armats de moltes ganes de passar una bona estona, i ben provisionats d'una pila enorme de confeti, i ballar, i recorrer els carrers de la ciutat, retorn del mal de cap, preparar el sopar d'aniversari de la Pedro!!!!!!, sopar tots plegats entre rialles i complicitat, cap al palau d'esports a recollir el record de la rua, veure una mica del concert, i cap a casa falta gent, dutxa per treure la pintura del cabell, el confeti no ho vaig aconseguir, i a dormird'allò més plana.
Diumenge: calçotada!!!! nens amunt i avall campant lliurement per tot el terreny, els més petits jugant plegats i els més grans separats (ai aquesta edat...), llenya, branques, foc, fum, molt de fum, calçots i carn per un regiment (amb moltes baixes incloses), concurs de salsa de calçots, pastissos, solet, olor a pi, espígol i romani...
Ufff!!! Estic k.o.

Amb ganes de volar... i si ho fem plegats doncs millor.

M’enlairo com un pardal
Deixant el vèrtic reposar a terra
I quan menys era el meu pes
Jo més pujava, més m’enfilava
Se m’ha empetitit el jo
I el TOT creixia entre els meus braços
Se m’ha empetitit mon ànsia
De bracet amb ma ignorància
Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que en la tristesa hi ha un puntet de guerra
Que l’aire és la companyia
I el foc vol sabiduria
I l’aigua amaga la vida
I la terra amb la panxa crida
I al seré m’enganyo el sóc ara
I el riure i el plor són germans
I l’odi, pes mort dels grans,
Dels capgrossos fa capsigranys
Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que la galàxia és amb tecnosfera
Que tot flota amb desig
D’acostar-se i atraure els altres
Que no em passa res d’estrany
Que no li passi a una estrella llunyana
Que sóc un tresor preciós
Com la sardina i la marihuana
Com l’olivada
Com el vent que em pentinava
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa

[amunt… SEMPRE AMUNT…]

Avui per naltros!!!

Xq ens ho mereixem, no?
Xq m'agrada molt la foto.
I xq no calen excuses...
MUAKS.

Foc.

No vull cremar els records.
No vull preveure el futur.
No vull canviar el passat.
Vull viure la vida, sí!!!
I la vull viure amb foc, intensament,
gaudint de cada moment,
vull viure-la al teu costat i amb un somriure a les mans.
Vull viure aquests moments suaus, com quan el foc, no és res més que un munt de brases, vull viure i veure com la flama creix, amb força, com naltros.
Vull viure, sense cendres.

Demano impossibles.

Pintant sobre l'aigua
segut sobre el foc
demano impossibles
si el teu cor em vol
per sobre les runes
perdura el teu cos
com un Déu de llum,
per sota els estels
deu llunes li canten
al sol el teu nom.

Pintant sobre l'aigua
el teu rostre de gel
que he esculpit amb les dents
besaré sencer,
de cada petjada
la terra mullada
farà una llegenda
d argent i d'or.

Pintant sobre l'aigua
per camins sense barana
vaig a un mar de muntanyes
on el sol no es pon,
on la lluna gemega
el trist cant de llop
per les marques que em deixa
el teu cos de foc.

Pintant sobre l'aigua
segut sobre el foc
demano impossibles
si el teu cor em vol.

Menaix a Truà.

Foc de gel.

El foc em surt dels llavis... Ah!!
El foc em surt dels llavis quan soc a prop teu.
Mirant-te la mirada veig el que tu sents
dins els teus ulls
i dins el teu cor,
dins els teus ulls
i dins el teu cos,
quan tanta escalfor em fa tremolar.
El cor em fuig pels llavis quan ets a prop meu.
Penjat d'una rialla que jo no vull fer.

Dins els teus ulls...etc.

No sé què fer dins els teus ulls...
T'estimo tant dins el meu cor...
Por de sentir que tu no.
Et vull parlar amb els meus ulls,
dir-te el que hi ha dins el meu cor...
Després morir si em dius no.

Ahh! Somniava despert.
Calor que tu em dónes enmig del fred.
Calor que et robaré com mai no ho he fet.
Calor...
calor...
calor...

dins el teus ulls... etc...
(Sangtrait)

En aquell moment, quan parlavem, és la cançó que em va venir al cap, avui encara la mantinc... Senzillament genial.

De mal humor... sí!!!

Enfadada amb l'ordinador, que té vida pròpia i fa el que li sembla.
Enfadada per anar tot el dia amunt i avall i no tenir ni un moment per mi mateixa.
Enfadada amb la gent que em fa perdre el temps de forma absurda.
Enfadada amb l'omnipresent companyia de busos que no respecta els horaris ni els recorreguts.
Enfadada per arribar tard als llocs, amb la ràbia que em fa.
Enfadada amb mi mateixa, per no arribar als resultats marcats.
Enfadada per no tenir temps d'estar amb la gent que estimo.
Enfadada per no tenir-te al meu costat.

També tinc dret a tenir dies dolents, no?

Aquesta, per naltros...

Per tu, per mi
i per tot el que hem viscut
els anys, les pors
i el que hem abandonat
plorem, riem
sabem el que volem
que si, que no
i fem el que podem
porca misèria, que la vida va com va
porca misèria, el que tenim ho aprofitem
tan sí es bo, com si es dolent
trepem, caiem
i tornem a començar
que faig, que fem
mirem de ser conscients
porca misèria, que la vida va com va
porca misèria, el que tenim ho aprofitem
tant si es bo, com sí es dolent
tot el que som
i el que serem, ho som
el que hem viscut
el que viurem
per tu, per mi
per tot el que hem tingut
per mi, per tu
i per tot el que tindrem

Veu:Joel Joan.

Ara el proper cop, la cantem naltros.

D'exàmens!!!!

Dilluns: estadística (que segurament em desmuntarà tot l'estiu..., i a aquestes alçades encara no tinc clar, pq em serveix a la carrera...)
Dimarts i dimecres: serveis socials i psicologia, els dos força assequibles, i penso que de moment, ben superats, espero no equivocar-me. D'aquí una estona, família i infància...
i demà: dret privat!!!! brrr, codi civil amunt, codi civil avall, codi de la família, articles i paragrafs...
i amb tot això només haurem arribat a la meitat!!! La setmana vinent més encara!!!

Es nota no, que estic saturada???

Mas Munté

M'encanten aquests caps de setmana que passem plegats, realment fan molta falta, son com una alenada d'aire fresc.
M'encanta aixecar-me aviat per trobar-nos al cau i carregar els cotxes amb una pila de material, bona teca, i una quantitat enorme d'il·lusió i ganes de compartir mil i un moments com aquests, desenes d'intents d'encendre la llar de foc, entrar a l'acadèmia "fama" amb coreografies incloses, lleis escoltes, dinamismes, acordions, caixes gitanes, guitarres, mantes i sofàs, petons, somriures, bromes, àpats tots junts amb el sempre present pà amb tomàquet, alguna que altra pizza recremada, cançons, jugar a la terrassa i al bosc emulant els més petits, decisions per consens (encara que costa no?), mirades tendres i mirades divertides, algun que altre renec, cançons, la purlació i la promesa de la Mireia, dos esbojarrats que es llancen nus a la piscina glaçada a les tantes de la matinada, el joc de la manta, jugar tots a les cartes, muntar la paradeta de sacs tots juntets per estar més calents (mira que feia fred en aquella casa...), les últimes rialles, el parlar a cau d'orella, dormir poc, molt poc, que sonin les alarmes del despertador quan no fa gaire que t'has ficat dins el sac....
Moments alegres, moments tendres, moments divertits, moments nostres!!!

Queden hores...

Només queden hores per tornar a la "normalitat".
Hores per tornar a veure els meus nens, i tornar a la feina, per tornar a veure les meves companyes.
Hores per tornar a matinar, hores per anar amunt i avall amb mil un busos...
Hores perque arribi el cap de setmana, i gaudir-lo amb tots vosaltres, i aquest cap de setmana serà intèns, no?

Però abans de que tot això arribi, em passo les últimes hores, amb un mocador i estornudant cada pocs minuts..., amb una tassa de llet calenta...coi de fred... i jo que volia que nevés...

Coses a fer aquest 2009.

Naltros

De moment i sense dubtar-ho massa el millor àpat i posterior celebració de tots aquests dies nadalencs.
Sopar tots plegats en un ambient distès i d'allò més maco, no té preu, i si a més a més ho acompanyem de rialles, regals fantàstics, algunes llagrimetes pel mig, videos i jocs per equips, música de la nostra, ballarugues i bogeries varies, només pot tenir un resultat: una nit fantàstica.

I ara la pregunta del milió????!!! Es pot saber on carai estava la Xaos mentre feiem la fotografia, aconseguirem algun cop ser-hi tots tots...

Els meus estimats pirates!!!!

No calen masses paraules, oi?

Més enllà de Nadal

Quan la pluja fa remor de tren, quan la gent s’afanya pel carrer
quan s’encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa
Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les mans
l’aire s’ha enfosquit i la nova nit passa depressa

I l’hivern que ja ha arribat, em porta vora el foc
el pensament d’altres temps millors.
I els carrers engalanats amb els llums de colors
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

Estirat sobre un jardí de neu faig dormir les mans dins de l’abric
miro cap al cel i el veig tremolar com un estel.
Tirem pedres a tots els fanals, caminant amb el pas imprecís
volem veure si hi ha darrera el núvol gris , la nostra estrella.

I l’hivern...

Tants desitjos de prosperitat la tendresa es fa provisional
tan de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.
(Sau)